12.11.2016 - 01:30
Lluís-Anton Baulenas, dels Balcans a la Barcelona preolímpica
‘Amics per sempre’ és el títol de l’obra amb que Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958) ha guanyat el vint-i-vuitè Premi Ciutat d’Alzira de novel·la dotat amb 16.000 euros. Explica la història del xoc que pateix un personatge que torna a la Barcelona preolímpica després de patir la guerra de l’antiga Iugoslàvia. L’eufòria amb què viuen els barcelonins contrasta amb la crisi que ell pateix.
Sosté Baulenas que “El tema de la guerra dels Balcans, una guerra tan inesperadament cruel, serveix per a tractar qüestions com ara la hipocresia de les institucions i les ganes de no deixar que una cosa bruta, una guerra, impedís l’èxit dels “millors Jocs de la història”. A més, la novel·la vol ser una denúncia de la passivitat de determinats governs i de les institucions internacionals davant qualsevol guerra o, per exemple, davant la crisi dels refugiats. ‘La novel·la situa el lector occidental davant les seves grans contradiccions: ser solidari i alhora no tacar-se les mans. De fet, la història narrada serviria eficaçment per a denunciar en l’actualitat el mateix, referint-nos, per exemple, a la crisi dels refugiats, dels emigrants. La vergonya que hauria de caure sobre els governs europeus per la manera de tractar-la, topa amb el distanciament i, gairebé la indiferència, d’una gran part de la població’.
Lluís Anton Baulenas té una llarga trajectòria com a narrador, traductor i dramaturg. Abans del Ciutat d’Alzira ha guanyat premis com el Carlemany, el Ramon Llull o el Prudenci Bertrana.
Eva Baltasar, una reflexió sobre el gènere
Eva Baltasar (Barcelona 1978) ha guanyat l’onzè Premi Ibn Jafadja de poesia dotat amb 5.000 euros. El seu poemari ‘Neutre’, planteja una reflexió personal en torn al tema del 
gènere i de l’assumpció de la pròpia sexualitat. Del fet d’haver de definir-se com a individu en un context social en funció d’un gènere. L’autora afirma que escriure’l va ser fàcil, que va sortir sol perquè allò complicat va ser el plantejament anterior. ‘Amb el Premi Ibn Jafadja m’he sorprès sentint que l’autèntic valor d’aquest reconeixement no recau sobre ‘Neutre’, el poemari en si entès com un resultat final, una seqüència de poemes amb unitat, un bonic peix amb una cua en forma d’ham entretingut com un nadó a xumar-se l’ham. No ha estat així. ‘Neutre’ és l’eclosió en vers d’una tasca molt més dura i molt més intensa que parir un llibre de versos’.
Fins ara Eva Baltasar ha publicat vuit poemaris que han estat reconeguts amb premis com el Miquel de Palol, el Màrius Torres o el Gabriel Ferrater.
Andreu Escrivà, el canvi climàtic sense catastrofismes
El vint-i-dosè Premi Europeu de Divulgació Científica, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València l’ha guanyat Andreu Escrivà amb l’obra ‘Encara no és tard’. Es tracta d’una anàlisi del canvi climàtic des d’una perspectiva nova i integradora. I amb un plantejament optimista. ‘Escriure sobre canvi climàtic és tot un repte –afirma Escrivà–. En primer lloc, perquè costa fer-ho des de l’optimisme, tot i que sabem que el catastrofisme no ens ha dut enlloc i ha empitjorat el problema. Qui vol parlar, en un context de crisi i precarietat, sobre un problema enorme i un futur vestit de negre? Aquest llibre, per molt que ho haguera intentat, no hauria estat possible fa un lustre: el fracàs de la cimera de Copenhaguen, el silenci mediàtic i l’omnipresència de la crisi econòmica desplaçaren el canvi climàtic d’una posició de rellevància fins a l’anècdota, l’apèndix prescindible en qualsevol programa electoral o documental de natura’.
Andreu Escrivà és llicenciat en Ciències ambientals per la Universitat de València. Treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic i forma part del comitè d’experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. També és divulgador ambiental i escriu amb freqüència en revistes tant especialitzades com destinades al públic més ample.
Jaume Subirana, un àlbum de retalls i un garbuix de records
Jaume Subirana (Barcelona, 1963) ha guanyat el divuitè Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, dotat amb 8.000 euros, amb l’obra ‘Cafarnaüm’. Es tracta d’un dietari de temàtica molt lliure i molt variada. Amb anotacions breus farcides de records i vivències. Hi ha, també, reflexions sobre la societat, la cultura o la política catalanes. I just per aquesta mescla de temàtiques l’autor l’ha titulat ‘Cafarnaüm’: ‘Un cafarnaüm és per al Diccionari català-valencià-balear, i vull creure que per a molts catalanoparlants, sinònim de confusió, de barreja desordenada. A l’Orient Pròxim, a la riba del llac Tiberíades, Cafarnaüm són avui també unes ruïnes visitades pels turistes. Perquè, fins al segle VII, Cafarnaüm va ser alhora un poble sense història i la paraula per dir ‘casa meva’ d’uns quants centenars d’agricultors i pescadors tirant a modestos, entre els quals hi hagué els primers deixebles de Jesús. Ara, Cafarnaüm és també el nom d’aquest llibre de notes promiscu i recosit. Perquè tot i que hi hagi evocacions i estampes viscudes, un llibre de notes no són unes memòries, ni tan sols un dietari; s’assembla més a un calaix de records, a un àlbum de retalls, a un cafarnaüm literari. El meu Cafarnaüm’.
Jaume Subirana és escriptor i professor universitari. Ha publicat poesia i llibres sobre cultura i literatura catalanes. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i manté el blog jaumesubirana.blogspot.com
Toni Cabo, el respecte a la natura
Els premis Ciutat d’Alzira incloïen com a novetat la incorporació del Primer Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat. Es tracta d’un homenatge a l’il·lustrador que, fins a la seua mort, va estar lligat a Edicions Bromera i en va ser responsable de la imatge de moltes de les col·leccions i publicacions. En aquesta primera edició, el guanyador ha sigut Toni Cabo (Alfara de l’Horta, 1965), amb l’obra ‘Nanuq’. Es tracta d’un relat on s’explica el creixement personal a què es veu obligat l’osset protagonista. Segons el jurat, l’àlbum promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials. L’autor s’ha mostrat molt satisfet en rebre aquest guardó amb el nom d’Enric Solbes. Sobre l’obra ha explicat que ‘és una reflexió sobre la vàlua i estima d’un mateix. El respecte als altres, la natura, els animals, les persones, nosaltres mateixos, etc. Mai arribarem a ser millors persones fins que no descobrim el fet de valorar-nos a nosaltres mateixos i als altres com a éssers únics i estimables’.
Toni Cabo ha il·lustrat més d’una trentena de llibres infantils i juvenils i ha publicat en diverses revistes com ara Camacuc o Esquitx.
Marta Buchaca, Silvestre Vilaplana i Carles Cano, els premiats que ja es coneixien
En la mateixa gala literària s’han lliurat els premis de les tres categories que ja s’havien fet públics fa uns dies. Així, Marta Buchaca ha recollit l’onzè Premi de Teatre Palanca i Roca per la comèdia negra ‘Una família normal’. Silvestre Vilaplana ha recollit el premi de narrativa juvenil amb la novel·la ‘Els colors de l’arc de Sant Martí’. Carles Cano, un dels autors més populars tant com a narrador com a contacontes, ha recollit el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb l’obra ‘El desbaratat conte dels fesols màgics’.
La gala dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, organitzada per Edicions Bromera, ha reunit unes 800 persones entre les quals, el Conseller de Cultura, Vicent Marzá, diputats a les corts valencianes, líders polítics i sindicals i també membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i del Consell Valencià de Cultura.
