Llucia Ramis guanya el tercer premi Llibres Anagrama amb una novel·la plena d’indignació i de crisi

Les possessions, de l’escriptora i periodista Llucia Ramis, és la guanyadora del tercer premi Llibres Anagrama de novel·la en català, que convoca i publica l’editorial del mateix nom. L’obra guanyadora, que s’ha anunciat aquest migdia, té una dotació de 6.000 euros i es publicarà al març. Llucia Ramis (Palma, 1977) ha bastit una història de caràcter autobiogràfic (rebutja l’etiqueta ‘autoficció’), que exposa temes com la corrupció urbanística a Mallorca, el tabú de les malalties mentals, fa una defensa del bon periodisme i tracta l’amor i el desamor i molts altres temes. La novel·la, que el jurat ha considerat poderosa, transita per històries de tres generacions diferents: la de la protagonista, que se situa el 2007, a l’edat de trenta anys; el seu pare i la pèrdua de senderi que pateix arran d’una especulació urbanística que li roba els camps i destrossa l’ecosistema de l’illa; i l’avi, del qual es revela una història fosca de martingales econòmiques succeïda a un soci seu, que per vergonya va acabar matant la família i suïcidant-se.

Aquest migdia, Llucia Ramis portava un vestit vermell i lluïa un somriure atent a les càmeres. Es notava nerviosa i ella reconeixia que estava eufòrica. Sobre la novel·la i el fet d’escriure literatura, explicava: ‘Jo sóc de les que penso que els llibres s’han d’escriure sense por (perquè entenc el fet d’escriure com a forma de suïcidi), però s’han de publicar amb por, per respecte als lectors i a la història. Em vaig presentar al premi perquè era una manera que tenia d’acabar aquesta història que fa quatre anys que vaig començar i també perquè era una manera de passar un filtre. És un llibre complicat perquè em vaig proposar agafar tots els tabús d’una família i fer-ne literatura.’

‘És un llibre crític, tot i que no vol ser un llibre de denúncia, que afronta temes diferents. El títol, Les possessions (així es diuen els masos o les cases de pagès a Mallorca), fa referència a la pèrdua de dues cases importants de la família de la protagonista, i és una crítica a la cobdícia de la gent, a l’afany de ser més ric i poderós, que acaba amb moltes famílies. Però la idea de possessió va més enllà, perquè en la novel·la també es parla de la possessió amorosa o d’una possessió diferent, la que pateix tot malalt mental.’

En representació del jurat ha parlat Sergi Pàmies, també escriptor, que considera Les possessions un llibre fantàstic: ‘Aquesta novel·la té moltes coses de les tres novel·les anteriors de la Llucia Ramis  (Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, Egosurfing i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes), però va més enllà, és una evolució que va amunt. Passa amb naturalitat per registres diferents (la crònica literària, el lirisme, l’humor o una narrativa propera al periodisme d’opinió; és la seva caixa d’eines i la sap utilitzar molt bé) i sap travar les diferents històries que explica.’

Apunta Ramis: ‘Totes les meves novel·les parlen de crisis vitals i totes se situen al voltant del 2007.’ I rebla Pàmies: ‘Hi ha molta indignació també en la novel·la. Una indignació generacional, del que li toca viure. I tot i que ella diu que la seva generació no passarà per l’estat de maduresa, jo trobo que aquesta novel·la té una capa més reflexiva que és nova i enriqueix el text. Això no ho tenen els altres llibres. Potser és la maduresa.’