29.07.2023 - 21:40
El concurs Atrapa’m si pots és un dels pilars sòlids de la graella de TV3 els caps de setmana. És la carta forta d’ençà de fa cinc anys i, a partir de la tardor, passarà a emetre’s entre setmana amb una versió renovada. De fet, actualment s’emet de dilluns a divendres amb uns especials estiuencs. I a la tardor, quan s’estrenin els nous programes, també continuarà els caps de setmana, amb alguna fórmula encara per determinar. En definitiva, una sobreexposició que el presentador, Llucià Ferrer, reconeix que li preocupa per si pot arribar a cansar el públic. Ara bé, no perd de vista que, al cap i a la fi, és feina i diu que gaudeix quan fa el concurs. Fins quan? El temps ho dirà, però deixa clar que és un cul inquiet i que sempre pensa en nous programes. “El que està clar és que no faré l’Atrapa’m si pots deu anys més”, diu.
—Atrapa’m si pots passarà a emetre’s entre setmana. Com és que feu el canvi?
—Crec que era el pas natural després de cinc temporades fent xifres d’audiència molt bones dissabtes i diumenges. També suposo que calia reforçar alguna franja de la graella entre setmana. Feia anys que se’n parlava, al final de cada temporada es deia que aniríem entre setmana. Estic content. És més exposició i són més diners, no ens enganyem. Però per a mi la millor notícia és que per fi gravem a Barcelona. Aquest programa el vam començar gravant a València, des de fa quatre anys el fèiem a Saragossa i hi havíem d’anar una vegada la setmana.
—Això és perquè és un programa que fan més televisions?
—Sí, és un format del País Basc que van vendre a Mediapro, i ells l’han venut a l’Aragó, València, les Canàries, Andalusia, les Balears, Catalunya… Suposo que és més econòmic posar un plató en un lloc i que cada dia hi vagin passant, que no pas muntar un plató a cada comunitat.
—Per a ells és més fàcil, però per a vosaltres i els concursants pot ser una gran incomoditat.
—De fet, hi havia gent que al càsting ho feia de conya, però quan li dèiem que havia d’anar a Saragossa es feia enrere. La gent té la vida muntada, no tothom es pot permetre dedicar un dia i mig de la feina per anar a Saragossa. Ara ho millorarem, espero que vinguin concursants encara més bons. Hi ha molta gent que es presenta al càsting. El que em deixa molt satisfet és que tothom que ve al concurs, encara que l’eliminin al primer programa, que és una putada, s’ho passen bé. Jo ja els dic que si no saben una resposta contestin a la babalà. És veritat que hi ha aquesta por, que és molt catalana, de fer el ridícul. De sortir a l’APM? No passa res, si dius una animalada en Llucià no et farà quedar malament. Ho salvarem, riurem i ja està. Molta gent s’hi acaba llançant i l’experiència ho val, n’hi ha molts que han repetit.
—La dinàmica del concurs continuarà igual o hi haurà canvis?
—Hi haurà coses noves, cada temporada hem incorporat canvis en algunes fases. Al programa d’ara, a l’estiu, també n’hi ha. En una de les fases hi ha moltes més proves musicals, per exemple. A més del plató i l’estètica de l’Atrapa’m si pots, que serà tot nou i força més modern, hi haurà alguns canvis a les fases. Ara, continuen la pujada de les escales, que a la gent li fa gràcia, i el minut final, que és com el nostre Rosco de Pasapalabra.
—El plató nou serà només per a l’Atrapa’m si pots de TV3 o també per als d’À Punt, IB3…?
—M’ha arribat que es vol convertir en un hub. Potser hi ha unes altres versions que vindran a gravar a Barcelona, no ho sé, i fins i tot hi ha la possibilitat que vinguin de televisions europees a fer aquí el programa.
—Fa anys que feu el programa i ara passareu a dedicar-hi més hores. No teniu por de cansar-vos-en?
—És feina, això. Les jornades són molt dures, la gent no ho sap això, perquè la majoria de dies gravo cinc programes seguits. Al final no saps ni què preguntes. Però la veritat és que és un format que em va com anell al dit, i m’hi sento com un peix a l’aigua. Crec que es nota que m’ho passo bé fent-lo. De moment, i toco fusta, no m’avorreix. Però és feina i tinc dues criatures i menjo molt.
—Quin seria el moment més bo que heu viscut presentant Atrapa’m si pots?
—El moment més bo és quan regales 90.000 euros a qui, a més, contesta unes preguntes que són per a treure’s el barret. Se’t posa la pell de gallina i és molt bonic. Hem donat pots a gent que s’ho mereixia. Recordo un paio de Lleida que acabava de ser pare de trigèmines, tres nenes de cop. Venia perquè necessitava els diners més que mai. Aquell paio es va emportar 29.000 euros. Li fots un favor de puta mare a algú que ho necessita realment i que li anirà molt bé.
—I un mal moment?
—He vist gent que ha col·lapsat. Des de casa es veu molt bé, les respons totes i ets el més llest de la classe. Però véns al plató i en una de les primeres preguntes, fàcils, patines. Pots col·lapsar i quedar encallat amb aquella pregunta i no encertar-ne cap més. I marxar amb una decepció brutal. Això m’ha passat més d’una vegada i sap molt de greu, perquè no ha gaudit i marxa completament creuat. A més, quan graves amb nens, sap molt de greu…
—Ho dieu pel cas de la nena a qui no li sortia la paraula “blat” i la volia dir en castellà, que partits espanyolistes van aprofitar per atacar TV3?
—Ningú no va pensar en aquella nena. Ho va passar malament, no volia ni anar a l’escola perquè va estar molt exposada. Més tard, ens vam trobar amb ella i els seus pares, perquè ella era súper fan de l’Atrapa’m si pots, del Llucià… i ho va passar fatal. Tot per la política, que va entrar arrasant. Però moments com els que dèiem abans, amb els nens són complicats. El primer eliminat ho passa malament, n’hi ha algun que plora… Però al cap de cinc minuts ja està superat.
—Hi ha partits que estan atents a qualsevol oportunitat per treure’n punta i atacar TV3.
—Som TV3, és la pública, i tenim tots els focus posats. A més, en aquell moment havia sortit tot allò del tant per cent de castellà a les escoles. Personalment, ho vaig passar malament i vaig desaparèixer del mapa. Em van insultar i ens van dir de tot a mi i a la meva família. Anant amb el cotxet dels meus fills em vaig trobar gent pel carrer que em va fotre algun pebrot. De veritat estem així? Però jugues a aquest joc, estàs exposat a l’opinió pública i quan un partit es vol aprofitar de qualsevol ximpleria, ho fan. És una llàstima.
—No hi havia un concurs entre setmana a TV3 des de El gran dictat, i la recuperació coincideix amb una defensa decidida dels programes d’entreteniment. Com interpreteu que es faci més entreteniment i menys informació i actualitat?
—Venim d’on venim, d’una època de procés i de política que ens va portar on ens va portar. L’aposta de la televisió s’ha vist de manera molt clara amb el canvi del FAQS pel Col·lapse. No sé amb quina finalitat, però entenc que està bé que en el moment on som hi hagi entreteniment. Fins i tot a mi, que m’agrada seguir la política, hi havia un moment que em carregava i n’estava una mica fins al capdamunt. De moment, l’aposta funciona: TV3 és capdavantera en moltes franges i els programes d’entreteniment van bé.
—A més del programa entre setmana, també s’emetrà els caps de setmana?
—És un dels grans dubtes de TV3 i de Mediapro. Anem entre setmana, i dissabte i diumenge, què fem? Ha funcionat molt bé durant molts anys, amb audiències molt bèsties. Pel que tinc entès, i no sé si acabarà essent així, dissabtes i diumenges hi haurà un resum dels millors moments del programa de la setmana. Però és clar, tenir el plató a Barcelona dóna l’oportunitat de fer tot de coses, com ara especials amb nens, programes amb famosos o programes de sectors diferents. Per exemple, especial bombers o especial infermeres. De moment, crec que el que faran serà resum dels millors moments. És a dir, que quedareu empatxats d’Atrapa’m si pots.
—Hi ha el risc de cansar el públic?
—És un risc i em preocupa, evidentment, perquè és una exposició molt bèstia. Que la gent digui “hòstia, aquest calb de la barba em cau bé”, però al final… Que no m’acabi fent pesat. Ja ho veurem, això ho decidirà l’audiència. Però és veritat que és una exposició molt bèstia.
—Els concursos tenen molt bona audiència. Què tenen, que enganxen els espectadors?
—Gairebé tots els concursos funcionen. Estic molt orgullós que l’Atrapam si pots funcioni tan bé. Hi ha pares de família que em diuen que és l’únic programa que veuen amb els fills. Els joves i els nens també veuen aquest programa, que és cultura. L’Atrapa’m si pots té una fórmula molt bona, que com a espectador pots participar des de casa i pots encertar-ne moltes. Quan veig Saber y ganar m’agafa mitja depressió perquè no n’encerto ni una.
—No vull posar-vos més feina, però us faria gràcia de presentar un programa gros en horari de màxima audiència?
—El que està clar és que no faré l’Atrapa’m si pots deu anys més. M’agradaria tenir un programa en prime time. Ara, depèn de quina mena de programa. He fet molts programes a TV3 sobre gastronomia, per exemple. S’hauria de trobar un format que m’anés bé, perquè Atrapa’m si pots em va perfecte. Però deu anys fent-ho, no hi estaré. Sóc molt cul inquiet, sempre penso nous formats i tinc molts amics guionistes amb qui compartim idees. Però no tinc cap mena de calendari, vaig pas a pas.
—Heu fet molta ràdio matinal. Què escolteu a primera hora?
—Ara mateix escolto el Basté, com mitja Catalunya. Moltes vegades, em llevo i em poso música. Però és veritat que si vull escoltar ràdio, no escolto mornings, potser perquè tinc quaranta-cinc anys i no em ve tant de gust escoltar una cosa tan d’entreteniment. Escolto més informació, per saber com està el món. I, si no, música, llegeixo el diari i ja m’assabento de l’actualitat pels meus canals.
—He llegit que la manera com vau començar a la ràdio va ser rocambolesca.
—Va ser una casualitat, gràcies al Tenerife. Va guanyar l’últim partit de la lliga contra el Real Madrid, i va fer que el Barça fos campió. De petit escoltava la ràdio del poble, Ràdio Manlleu, i vaig trucar a un programa d’aquells en què pots demanar una cançó i dedicar-la. Vaig demanar Amics per sempre i la vaig dedicar a la plantilla del Tenerife. Al locutor que feia aquest programa, en Jordi Armenteres, que ara és a RAC1, li va agradar molt la dedicatòria i em va convidar a anar-hi algun dia. Vaig agafar la bicicleta i m’hi vaig plantar. A partir d’aquí, vaig descobrir la màgia de la ràdio. Vaig començar fent de telefonista, agafant les comandes de la gent, i després vaig començar a presentar cançons.
—Quants anys teníeu?
—Catorze. Escoltava molt les emissores de ràdio d’Osona, escoltava molts cassets de música, a la ràdio vaig començar a fer de disc-jockey… Va anar tot lligat.
—Vau estudiar periodisme?
—Vaig fer fins al COU, vaig aprovar amb nota, i vaig decidir que no volia fer la carrera de periodisme. Jo ja treballava i a casa em van oferir de pagar-me la carrera, però vaig preferir espavilar-me jo tot sol. Treballava a la ràdio i vaig enviar una cinta de casset a una convocatòria de Ràdio Flaixbac, i em van agafar per fer de locutor un estiu. A dinou anys vaig arribar a Barcelona per treballar-hi, i després ja vaig fer El matí i la mare que el va parir, El fricandó matiner…
—Hi ha sempre el debat sobre si els estudis de periodisme estan ben plantejats.
—He fet conferències a universitats parlant d’això, i reclamant que a les universitats no es doni tanta palla i es faci més pràctica. En el fons, en aquesta feina es valora molt la polivalència i que dominis moltes coses. A vegades surt gent de la universitat preparada només per a una cosa en concret.
