Lluc Salellas: ‘L’estat espanyol està entre l’espasa i la paret’

Lluc Salellas aspira a convertir-se en batlle de Girona després de les eleccions municipals del 26 de maig. Encapçala la candidatura Guanyem Girona, de la qual formen part la CUP, els comuns sobiranistes i personalitats gironines independents. És una de les llistes bastides al Principat que han estat inspirades en el model de Badalona de fa quatre anys, que aplega sensibilitats diverses de l’esquerra sobiranista i transformadora per guanyar. Però, a diferència de Badalona, a Girona ERC ha fet la seva candidatura. Salellas veu en els republicans els futurs aliats per a governar la ciutat després de les municipals.

En aquesta entrevista parlem de la ciutat, però també del moment polític del país, del judici contra el procés i de la possibilitat que la CUP es presenti per primera vegada a les eleccions espanyoles.

—La CUP s’ha de presentar a les eleccions espanyoles?
—[Dubta] Estic acabant de reflexionar-hi. Quan es van convocar no m’imaginava que la CUP ho proposaria, però trobo positiu que hi hagi aquest debat. Em sembla necessari tenint present què passa ara i durant la setmana he agafat impressions per a emetre el meu vot a l’assemblea territorial.

—Us decanteu cap al sí o cap al no?
—Encara no he pres cap posició. Trobo positiu que hi hagi aquest debat i això és important. Crec que respon a la maduresa de la CUP dins la política catalana i que, més enllà del resultat, és una passa endavant per a l’organització.

—L’argument per a presentar-s’hi és que es podrà fer Espanya ingovernable. Encara que tots els partits independentistes compartissin aquesta estratègia, és un objectiu factible?
—Crec que no únicament en nosaltres, sinó que en tots els espais polítics de l’estat espanyol que realment creuen que cal una ruptura amb allò que significa el 155 i el règim del 78, hi ha prou empenta per a marcar la resta de forces polítiques i per a demostrar que no parlem d’una minoria, sinó de milions de persones a l’estat espanyol que proposen que o s’avança cap al respecte del dret d’autodeterminació i el canvi de les estructures polítiques anquilosades del règim del 78, o no hi ha futur possible en aquest estat quant a la governabilitat i el dia a dia. Crec que aquesta idea de fons l’hem de poder treballar els independentistes i les forces sobiranistes del País Valencià, de les Illes, d’Andalusia, del País Basc… i també l’esquerra espanyola que no vol continuar vivint en aquest règim del 78. Hi ha un marc de treball que pot forçar una situació de canvi dins l’estat partint de la ingovernabilitat. És una estratègia que hem de poder desenvolupar les pròximes setmanes i mesos, independentment de si la CUP es presenta a les eleccions espanyoles o no.

—La supeditació de Podem al PSOE és un problema que ha d’afrontar aquest marc que proposeu.
—L’estratègia i el discurs de les últimes setmanes de Podem ha estat aquest. ‘El pressupost del PSOE, el pressupost del PSOE…’ Entre les bases de Podem –no solament a Catalunya, sinó a la resta de l’estat– hi ha moltíssima gent amb un altre discurs. Per tant, crec que hi ha molta capacitat de treball conjunt amb tota aquesta gent, amb les assemblees locals, els Anticapitalistes, molta gent d’Esquerra Unida… Tota aquesta esquerra transformadora pot governar, i quan governa ho fa bé, ho fa millor per a les classes populars, i a més no abandona el terreny. No podem caure en la institucionalització excessiva de l’esquerra del 1978 ençà.

—En el cas que la CUP es presenti, l’opció de fer una política de cadira buida com Herri Batasuna l’última legislatura de Felipe González és viable?
—Ostres, no sóc en aquesta fase de reflexió ni en el debat nacional de la CUP ara mateix. No sé prou quins són els paràmetres en què es mouen els debats. Si surt que sí que ens hi presentem, haurem de debatre la manera com actuem si hi obtenim representació. Coneixent la CUP, només puc dir que aquesta serà una de les opcions que hi haurà damunt la taula.

—Éreu partidari de presentar-vos a les europees?
—Estava a favor. Creia i crec que estem en un moment políticament molt important. A més, Europa clarament és en crisi i tenim una responsabilitat com esquerra anticapitalista de ser capaços de proposar una Europa dels pobles i democràtica dels drets socials. Era una eina més, no l’única, que havíem de poder utilitzar per a anar contra el creixement de l’extrema dreta que es preveu a la Unió Europea.

—També hi haurà eleccions valencianes, eleccions al parlament de les Illes, municipals… Quin paper tindrà la CUP a fora del Principat?
—Tenim uns quants regidors al País Valencià i sempre hem mostrat molta simpatia amb candidatures de Mallorca fetes des de la base i amb la idea d’unitat popular. A aquestes candidatures i a les que puguem fer com a CUP al País Valencià hi hem de donar tot el suport, perquè evidentment treballen en un context més complicat que al Principat, més hostil. Els dono molt valor i haurien de tenir més suport, no solament de la CUP i de l’esquerra independentista, sinó de tot el món independentista transformador català que hi troba aliats i persones amb qui treballar en un projecte de futur, federal, de Països Catalans.

—A Girona us presenteu amb el nom de Guanyem Girona.
—És fruit d’una reflexió conjunta de diferents actors de la ciutat, a escala local i nacional. Creiem que el model de Convergència ha arribat a un final de cicle i que calia construir una eina que fos capaç d’impulsar un nou govern a la ciutat des de la perspectiva del canvi, de les esquerres, de la participació, de l’ecologisme, del feminisme… I a escala nacional, després del Primer d’Octubre i de la repressió ens tocava enfortir un municipalisme republicà i transformador que fos la punta de llança cap a aquesta República que volem construir com més aviat millor. No solament la CUP, sinó l’òrbita dels comuns sobiranistes, de Més… I especialment, molta gent que no s’havia implicat mai en la política municipal ens hi trobem, fem la mateixa reflexió i fem aquesta aposta que creiem que ens portarà un nou govern a la ciutat que pot ser un exemple per al país amb vista als anys vinents.

—Heu parlat amb ERC perquè s’hi afegís?
—Sí, hi hem parlat i ja hi vam tenir converses. Van considerar que era més pertinent de mantenir l’aposta d’ERC. Creiem que és legítim i que pot ser bo per a la ciutat, i a hores d’ara hi continuem parlant perquè qualsevol proposta de nou govern per a la ciutat serà segurament gràcies a un acord entre Guanyem Girona i ERC.

—És el model de Badalona. Però allà ERC sí que s’ha integrat a la candidatura de Dolors Sabater.
—És evident que el de Guanyem Girona beu de projectes similars com el de Badalona, Cerdanyola, Manresa, Sitges, Sant Boi de Llobregat, Figueres… Tenen molt clares dues coses. Una, que és necessari fer projectes que superin etapes anteriors i amb una perspectiva totalment democràtica, incloent-hi gent que anteriorment no ha estat en partits, que es facin taules participatives i de debat… I dos, que tinguin una política d’aliances, amb un soci com ERC que segurament és a prop nostre, però no únicament. Hem de contribuir a construir la República, a superar les polítiques neoliberals i fer municipis dignes. Hi ha tres partits, el PSC, el PP i Cs, que tenen molt clar que, si han de tornar a aplicar el 155, hi tornaran. Vist això ens toca treballar un mur democràtic als nostres municipis que també sigui un mur de propostes perquè moltes persones que tenen dubtes i que són d’esquerres tinguin un projecte seriós per al seu municipi.

—Aquesta mena de candidatures, creieu que en un futur es podran projectar en unes eleccions al parlament?
—Crec que estem en un punt molt inicial de treball i, personalment, cal treballar als municipis i veure com funcionen aquests projectes, demostrar que tenen un valor una potencialitat en l’organització dins i fora de l’ajuntament i com a govern. Avui segurament no hi som, en aquest punt. El 26 de maig hi haurà unes eleccions municipals molt determinants per a valorar si aquestes apostes per a ser més obtenen bons resultats. A partir d’aquí haurem d’avaluar si som capaços d’anar més enllà, però és important que no cremem etapes abans d’hora.

—Respecte del judici, com heu vist aquestes primeres setmanes?
—La meva sensació és que l’estat espanyol està entre l’espasa i la paret. L’espasa són ells, els qui volen atacar i intentar demostrar que va haver-hi violència i una rebel·lió. I de l’altra banda hi ha una paret d’arguments sòlids de les persones encausades i empresonades i dels testimonis que demostren dia rere dia que tot el relat de l’estat és fals. En vista d’això, la sensació és que l’estat surt a defensar-se. Els encausats han aconseguit la màxima d’acusar-lo. Aquesta defensa no serà la d’un de democràtic, la de reconèixer els errors i fer un pas enrere, sinó que segurament cercarà les eines per a reafirmar el seu relat. Confiança en l’estat, poca. Però estic molt orgullós i content dels presos polítics i de qui va allà a demostrar que allò que diu l’estat no té cap mena de solidesa. I un reconeixement especial per a l’Antonio Baños i l’Eulàlia Reguant, que van negar-se a respondre a l’extrema dreta.

—Ho vau veure en directe?
—No, jo era en una reunió de coordinació de Guanyem Girona i quan vaig sortir vaig veure-ho i em va alegrar. Tant veure què havien decidit com la resposta de reconeixement de moltes persones. Aquesta és l’actitud necessària en un judici com aquest, de confrontació amb l’extrema dreta. Les actituds ambigües de bloc del 155 fan créixer l’extrema dreta perquè la legitimen i no la confronten. Només hi ha dues maneres d’enfrontar-se a l’extrema dreta: la confrontació per a desemmascarar-la i la construcció de projectes més sòlids que siguin capaços d’atreure tots els qui en un moment determinat es poden sentir cridats a fer un vot destructiu en l’extrema dreta.

—El vostre germà, Benet Salellas, és part activa del judici. Quina sensació us genera veure’l al Suprem?
—Tinc la sort d’haver vist en Benet actuant a l’Audiència espanyola. Va ser el meu advocat en el cas de la crema de fotografies del rei espanyol i he anat seguint judicis en què ell ha participat. No puc dir que em sorprengui, l’he vist treballar i és un grandíssim advocat. M’ho han dit de fa molts anys molts advocats gironins i d’arreu del país. Tinc molt orgull i alegria per ell, que una persona amb qui has compartit tantes coses i tants moments sigui allà… Demostra tota la vàlua professional en un escenari tan complex com aquest judici. Segurament per això Jordi Cuixart i l’equip d’Òmnium l’han triat. Ell ho pot demostrar i la gent li ho pot reconèixer. Fins i tot el jutge Marchena! És com quan els esportistes reconeixen que davant tenen un altre gran professional.

—Abans del judici La CUP va presentar la campanya ‘Alcem-nos’ i feia crides a mobilitzar-se ja al primer dia. Ha passat un mes i pràcticament només hem vist la vaga general del 21-F. Al final només ha estat una crida?
—Vegem… Fa temps que la CUP no ha treballat per penjar-se medalles, sinó per facilitar que es produeixin accions. La vaga va convocar-la la Intersindical, però la CUP s’hi va abocar en molts sentits perquè pogués ser un èxit. Hi ha hagut més accions en alguns altres moments, com el dia que va començar el judici, de manera descentralitzada. També n’anem pensant més, la CUP posa tota la seva capacitat logística perquè es puguin desenvolupar. També és cert que no estem solament en aquesta campanya. Aquesta setmana hi havia la vaga feminista que, per a la CUP i l’esquerra independentista, és molt important, vindrà el Primer de Maig… i més temes. A Girona ara mateix hi ha 21 persones encausades pels fets del primer d’octubre de 2018… Hi ha fets que passen i que no tenen una visualització gaire gran, però en aquests fets hi treballa la CUP. També ens hem trobat que alguns actors de l’independentisme no segueixen aquesta estratègia i això ho fa tot més difícil. Ens agradi o no, nosaltres som minoritaris ara mateix i hi ha certes accions que té sentit de fer-les si les fa tothom. Hi ha molta feina d’intentar convèncer tothom.

—Parleu dels partits, de les entitats…?
—Bàsicament dels partits. No comparteixen l’estratègia de mobilització activa i permanent en aquest escenari i en aquest moment. No ho impulsen pas, no tenen un discurs… ni de cara enfora ni de cara endins. Estan molt centrats en què passa dins la sala del judici i en les accions unitàries, sigui la vaga o la manifestació del 16 de març a Madrid. Són iniciatives positives, però alguns trobem a faltar que també facin una activitat en el dia a dia. Els CDR i les taules unitàries on hi ha Òmnium i l’ANC van fent-ho als seus territoris, però creiem que aquest marc de treball unitari hauria d’aconseguir de treballar en més accions del dia a dia que permetessin afavorir una mobilització permanent.

—A Girona, a la vaga del 21-F, segons les dades que van fer-se públiques va haver-hi la mobilització més gran de la història, fins i tot superior al 3 d’octubre. Us va sorprendre?
—Sóc escèptic amb les xifres, m’és difícil de mesurar. En tot cas, són les dues mobilitzacions més grans a la ciutat. No em sorprèn que el 21-F fos de dimensions estratosfèriques com el 3 d’octubre, perquè hi ha molta gent fent feina a les comarques gironines en àmbits molt diversos i això fa que quan arriba una mobilització sigui molt fàcil de mobilitzar-los. Necessitem continuar així, això no es pot aturar. Hem de marcar políticament perquè les institucions cerquin el canal per a continuar avançant cap a la República.