La realitat del lloguer turístic a Menorca és alarmant. Els efectes que té sobre la saturació i sobre el cost per a viure-hi ja es noten de ple. Ho adverteix el GOB Menorca: l’illa ja té més places de lloguer turístic il·legal que no legals. “Si no s’hi posa remei, tenim clar que això no té sostre. Ho sabem perquè tenim Eivissa molt a prop, és l’exemple més clar de què passa”, diu Miquel Camps, el coordinador de política territorial de l’entitat.

Actualment, a l’illa hi ha 30.000 places legals. Segons els càlculs del GOB, a partir de les dades de l’Institut Balear d’Estadística sobre la quantitat de turistes que hi ha a l’estiu i a on s’allotgen, hi ha unes 40.000 places il·legals. És a dir, 40.000 persones que dormen en pisos no declarats.

El problema del lloguer turístic ha fet canviar la realitat de l’illa. Tant Camps com Esteve Barceló, coordinador de Més per Menorca, opinen que Menorca és molt diferent de fa solament una dècada. “Fa deu anys veies illes veïnes llogant balcons o qualsevol cosa i era impensable aquí. Ara, arriba”, diu Barceló. Per part seva, Camps assenyala un altre inconvenient evident: “Havíem fet molts esforços per no construir a la costa, però el lloguer turístic no necessita construcció de bell nou. Agafes cases i les omples de turistes.”

I omplir-les de turistes significa buidar-les de residents. Barceló subratlla que el lloguer turístic, i sobretot l’il·legal, ha llevat molts habitatges disponibles als menorquins. En concret, 40.000 places es traduirien a poc més de 7.000 pisos. “Si estiguessin disponibles, seria un canvi significatiu”, diu, sobre la crisi d’habitatge, i alarma sobre la proliferació d’infrahabitatges que ja es comença a veure, igual que a Eivissa i Mallorca.

Una nit en un vaixell per cinquanta-cinc euros

De fet, com més va és més comú trobar anuncis de lloguer turístic que no són ni habitacions ni cases ni pisos. Ho explicàvem amb la realitat d’Eivissa: tendes de campanya a quaranta-cinc euros la nit en un assentament d’infrahabitatges. En el cas de Menorca, amb una recerca a portals com ara Airbnb es poden detectar fàcilment anuncis de vaixells i autocaravanes. I tots són il·legals.

Per a posar-ne un exemple: es ven com un “allotjament romàntic i sorprenent que no et podràs treure del cap” al segon port natural més gran del món, a Maó. L’anunci ofereix un veler que “té totes les comoditats d’una casa”. I acaba: “Què més pots demanar?” Són 55 euros la nit, que entre despeses de neteja i de comissió arriben a 88 euros. Si vols navegar, has de pagar 285 euros i es necessita la titulació de patró d’embarcacions recreatives amb ampliació a vela o contractar un patró, que pot costar uns 200 euros.

Un altre anunci ofereix un pla diferent. És una autocaravana a la finca de l’Argentina, també a Menorca. “Ubicada en plena naturalesa” i ofereix serveis extres, com ara un massatge relaxant i una sessió de reflexologia podal. A més, es comparteix espai amb una altra caravana, tot i estar separades, i no es poden moure del lloc. L’opció que per a molta gent és haver de viure en una casa en miniatura perquè no té més recursos, per a una altra gent s’ha convertit en una manera més de fer negoci. “L’activitat il·legal de lloguer turístic és molt temptadora, guanyes molts diners amb poc temps i amb una sensació d’impunitat molt generalitzada”, exposa Camps.

No són els únics anuncis i se’n poden trobar més fàcilment. I això que parlem de mitjan octubre, quan encara hi ha turistes a l’illa però no amb les xifres del juliol o l’agost. Així i tot, Camps considera que aquesta mena d’anuncis són més “anecdòtics”, comparat amb les 6.000 cases autoritzades per a destinar a lloguer turístic o les més de 7.000 d’il·legals.

Tanmateix, és un exemple clar d’això que comenta el GOB: no es construeix més, sinó que es fan servir cases –o, en aquest cas, autocaravanes i fins i tot vaixells– ja existents per afegir més pressió a l’illa, que aquest estiu ha arribat a tenir 215.795 persones alhora, segons l’índex de pressió humana, més del doble de la població. Un altre càlcul: a l’illa hi ha 1 plaça de lloguer turístic legal per cada 3 habitants. I si sumem els legals i els il·legals, hi ha 7 places per cada 10 residents.

“A Menorca, s’havien fet els deures per controlar la massificació amb la realitat que hi havia anys enrere, perquè controlant el creixement urbanístic la controlaves. Però ara no veiem la voluntat necessària per posar-hi remei”, lamenta Camps.

Poques sancions

Els problemes complexos no tenen solucions fàcils. Així ho creu Barceló, que advoca per actuar en àmbits diversos, per exemple, amb més inspecció. “Els acords amb plataformes com ara Airbnb i Booking per no fer-ne publicitat no han funcionat gaire. Ha estat més un anunci que no res efectiu”, apunta, i diu que hi ha poques inspeccions i que molt poques acaben amb sancions exemplars.

El GOB també ho denuncia. De fet, diuen que els serveis d’inspecció del consell insular es mouen amb xifres molt discretes: uns 30 casos l’any o 40. Però l’entitat s’ha dedicat a fer una recerca aquestes darreres setmanes i ja els ha presentat més de 80 casos amb totes les proves perquè es puguin aplicar les sancions. “Amb un cos de 7 inspectors, haurien de sortir cada any uns 400 expedients oberts amb sancions significatives i la tendència canviaria”, diu.

Sobre el límit de places turístiques a l’illa, el consell n’hauria d’haver presentat un informe. Tant Barceló com Camps recorden que ja hi ha experiències que no conviden a pensar que se’n sàpiguen coses aviat. Per exemple, fa més d’un any que es tenen estudis de capacitat de càrrega de vehicles, però al govern insular no li van agradar les dades, denuncia Més per Menorca, i en van encarregar un altre. El GOB considera que el consell maquilla la realitat i que aquesta manera de fer feina és per a endarrerir les decisions.