Llogar pis: una odissea també per a estudiants universitaris

Trobar un pis assequible per a estudiants és una missió gairebé impossible a les principals ciutats universitàries del país. Sense anar gaire lluny, el mes de juny proppassat va ser notícia que Barcelona tornava a batre el rècord de preu de lloguer el primer trimestre, per tercer any consecutiu. De mitjana, per un pis llogat, els barcelonins han de pagar 1.087 euros, segons dades de l’Incasòl. Així doncs, si pagar el lloguer ja és una odissea per a molts catalans, encara ho és més per als estudiants.

Roger Pairet és un gironí que ha estudiat periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El curs passat, mentre feia un Erasmus a Viena, va començar a cercar pis per compartir a Barcelona. Es volia anticipar a allò que seria la seva vida a partir de l’abril: acabar la carrera i treballar mitja jornada, l’única fórmula laboral per a poder combinar amb els estudis. “Evidentment, treballant mitja jornada arribava on arribava, i moltes de les ofertes de pis que vaig veure les vaig haver de descartar pel preu.” I, així i tot, Pairet comptava amb l’ajuda dels pares. “Ara em conformo amb una habitació minúscula on només em cap el llit i un escriptori. Intento passar el màxim de temps fora de casa.” Conscient de la situació, remarca: “Ara mateix prioritzo tenir un lloc on dormir i una cuina on poder cuinar.” Així mateix, Núria Juanola, figuerenca de vint-i-un anys, lamenta: “És molt difícil trobar un pis correcte que estigui bé de preu. Si vols una cosa decent, has de pagar molt.”

Anna Gusó, veïna de Girona, té dinou anys i també ha cercat pis per a viure a Barcelona. Estudia segon curs de Protocol i Organització d’Esdeveniments. Després d’un primer curs de puja i baixa, enguany ha decidit d’establir-se a la ciutat comtal. El mes de maig va començar a cercar pis amb tres companyes més i, finalment, després de tres mesos, n’han trobat un. “Ens ha costat molt: molts s’excedien de pressupost i els que s’hi ajustaven eren sense moblar, cosa que tampoc no ens anava bé perquè ens havíem de comprar el mobles i al final acabava sortint igual o més car.” La intenció amb vista a l’hivern és trobar feina per ajudar els pares a pagar el lloguer. “Jo sola, òbviament, no puc.”

El cas de la Maria s’agreuja una mica més. Nascuda a Menorca, cerca pis a Girona per compartir amb dues amigues a partir de mitjan setembre. “Fa molts mesos que en cercam, però no n’hi ha.” En el seu cas, no solament és un impediment el pressupost sinó que, a més, l’oferta de pisos de lloguer a Girona és molt més reduïda. Tot el que trobam vola de seguida. I la resta, tot és molt car.” Explica que fa un parell o tres d’anys eren tres companyes de pis i pagaven 780 euros el mes. “Ara aquests preus ja no els trobes. Per això ens plantejam cercar una quarta persona i poder dividir un poquet més el lloguer.” En el cas d’en Pol Martí, tarragoní de vint-i-un anys que estudia a l’Escola superior de Música de Catalunya (ESMUC), només fa dos anys que viu a Barcelona, però ja hi ha notat l’augment de preu del lloguer. “Fa dos anys pagava 260 euros per una habitació. Al pis on he estat ara en pagava 310 i sé que el que trobi ara serà 50 o 60 euros més car. Això m’ho puc arribar a permetre, però si puja més ja no. És inassumible.” Canviar de pis cada curs escolar és un calvari que s’afegeix a tota la resta.

Habitacions a preu d’un pis

Només cal fer un cop d’ull als portals de compra-venda i lloguer de pisos per veure que els preus han augmentat considerablement aquests últims mesos. I són molts els informes que ho constaten. També a pàgines de Facebook com “De Pis en Pis” es pot veure que desorbitats que són els preus per habitacions. En el cas de la pàgina de “De Pis en Pis Barcelona”, es poden trobar habitacions individuals per 320 euros. Les dobles, entre 400 euros i 550, despeses a part. En el cas de la de Girona i Salt, la situació és força similar: entre 300 euros i 400 per cambra més despeses.

Per a poder fer-ne una comparació, les dades de l’Incasòl publicades el mes de juny assenyalen que l’any 2000 un pis de lloguer a Barcelona costava 378 euros mensuals, és a dir, el preu que costa de mitjana actualment només una habitació.

Marta Daviu, portaveu nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), denuncia que aquest problema que s’agreuja quan els estudiants també necessiten treballar per a poder-se pagar els estudis. “Parlem d’universitats públiques, però de públiques no en tenen res: a part d’haver de pagar el que valen, t’obliguen a desplaçar-te a les grans ciutats i, per tant, a pagar-te un lloguer.” I afegeix: “Si ets estudiant, no et fa res compartir pis, però com s’ho fa una família sencera per a poder pagar tot el lloguer?”

Una de les fites que va aconseguir el SEPC l’any passat va ser que la Universitat Autònoma de Barcelona adoptés l’opció d’avaluació única al pla docent, l’alternativa que permet de combinar feina a temps complet i estudis perquè no t’obliga a assistir a classe cada dia ni a fer avaluació contínua. “Malauradament, estudiar és, ara mateix, un privilegi i no un dret.”