15.01.2018 - 09:29
|
Actualització: 15.01.2018 - 09:30
Porreres va viure ahir un dia carregat d’emoció, memòria i reparació històrica. Unes tres-centes van omplir el cementiri municipal per a fer costat a les famílies durant l’acte de lliurament de les restes dels primers identificats de la fossa. Els catorze cossos dels assassinats durant la guerra del 1936-39 van arribar coberts per banderes republicanes i van ser rebuts amb aplaudiments i llàgrimes.
La batllessa de Porreres, Xisca Mora, es va dirigir als familiars en un breu parlament: ‘Aquí és casa vostra i esper que ara mireu Porreres amb uns altres ulls.’ En aquest sentit, va denunciar que l’efecte de la injustícia dels assassinats va més enllà de les víctimes i va destacar el patiment que han hagut de suportar els familiars.
Els familiars dels catorze assassinats també van parlar a través de Maite Blàzquez, néta de Joan Losa Campomar, que va agrair l’acollida a la batllessa de Porreres i va donar les gràcies als equips científics que han fet possible la localització dels cossos i la seva identificació. També va tenir paraules per les institucions que han permès restituir l’honor de les víctimes.‘ I va cloure el seu parlament amb un vehement: ‘Veritat, justícia i reparació per a tothom.’
“Que el que s’ha fet aquí a les Illes Balears sigui un exemple del que s’ha de fer arreu de l’Estat. Des de les associacions continuarem treballant per aconseguir veritat, justícia i reparació per a tothom” —Maite Blázquez, néta d’en Joan Losa Campomar. pic.twitter.com/jKJPGFiWUQ
— Francina Armengol (@F_Armengol) 14 de gener de 2018
La següent en parlar fou la consellera Fanny Tur, que va llegir uns versos del poema ‘Els nostres morts’ de Miquel López Crespí. Segons la consellera, la memòria històrica és una prioritat del govern de les Illes i sobre els assassinats va dir: ‘Tornen a casa després de vuitanta anys i és un homenatge que arriba quaranta anys tard.’
La presidenta de les Illes va cloure les ponències institucionals. ‘Cada vegada que obrim una fossa tancam una ferida’, va assegurar. En aquest sentit, va tenir un record pels assassinats perquè van arriscar la vida per a defensar la democràcia i va demanar perdó a les famílies ‘pels anys de tardança’.
Les víctimes que han pogut ser identificades són:
—Joan Canyelles Capllonch (Esporles)
—Jaume Capó Amengual (Búger)
—Rafel Cifre Torres (Palma)
—Llorenç Coll Sastre (Selva)
—Gabriel Ferriol Gelabert (Felanitx)
—Guillem Frau Moragues (Palma)
—Mariano Galiana Galiana (Alcúdia)
—Joan Losa Campomar (Pollença)
—Gaspar Macià Ventaloni (Campanet)
—Baltasar Moyà Bauzà (Capdepera)
—Ignasi Picornell Femenies (Palma)
—Miquel Ques Torrens (Sencelles)
—Tomàs Seguí Seguí (Esporles)
—Pedro Vallespir Amengual (Costitx)
Més informació:
—Setze mil republicans, encara en fosses comunes arreu dels Països Catalans
