Lliure elecció de llengua?

1. A l’acord signat entre PP i Vox surt el terme ‘lliure elecció de centre’, i pel que fa a la llengua només surt “el dret dels pares a la lliure elecció de la llengua del 1r ensenyament”, és a dir, a infantil i a 1r i 2n de primària, que és quan s’aprèn a llegir i a escriure. I continua dient que “el dret a la lliure elecció de la llengua del 1r ensenyament es farà extensiu a la resta d’etapes educatives” en què el 1r ensenyament ja no es fa perquè ja és assolida la lecto-escriptura. El redactat és clar. I, a més a més, la llei de NL i la llei d’educació preveuen l’exercici d’aquest dret per part de pares i mares només en aquesta etapa educativa. Això és el que hi ha signat. Res pus. I ara, un pacte entre partits pot ampliar uns drets que no s’han establert per llei? Pot impedir que s’assoleixin uns altres drets establerts?

2. El conseller ens ha dit que es complirà la llei de NL, la llei d’educació i el decret de mínims. Entesos. El decret de mínims preveu que les assignatures socials i científiques es facin en català, d’acord i en coherència amb un projecte educatiu arrelat al territori on es fa l’ensenyament. És cert que es poden canviar les matèries que es fan en català, però ho fa cada centre, de forma ben justificada, amb l’aprovació del consell escolar i l’aprovació del servei d’inspecció. I després s’ha de decidir quines altres matèries es faran en català per arribar al 50% del còmput horari.

3. Tot el que signifiqui retrocés de la presència del català als centres es pot recórrer als tribunals. Ja hi ha jurisprudència al respecte. La normalització del català a les Illes ha de ser progressiva fins a, tal com declara l’Estatut d’Autonomia, “arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials pel que fa als drets dels ciutadans”. Ha de ser progressiva, i no regressiva. Som enfora de la igualtat plena.

4. Mai no s’ha imposat la immersió lingüística als centres de les Illes Balears. No existeix una normativa illenca que reguli la implantació de l’ensenyament 100% en català. Existeix només una normativa del PP de l’any 1997 –fa 26 anys– que regula l’ensenyament del 50% en català. La resta fins arribar al 100%, s’ha fet per consens de la comunitat educativa i amb l’aprovació del consell escolar del centre.

5. Podem afirmar que el decret de mínims no es compleix a cap centre de secundària de Palma, Calvià, zones costaneres de Mallorca i d’Eivissa, etc. I ho sabem des de fa més de vint anys. Una certesa que queda registrada a les memòries que els centres lliuren al servei d’inspecció cada final de curs.

6. Plans pilots, i la resta de quadratures del cercle per a fer bunyols pedagògics, que vagin per davall del 50% de l’ensenyament en català, no garanteixen que l’alumnat sàpiga les dues llengües en acabar l’escolarització obligatòria a setze anys.

7. El català ja fa estona que necessita de forma urgent polítiques actives, participades i consensuades per tots els agents a tots els àmbits i a tot el territori. I el PP no està fent res en positiu per la llengua pròpia del territori –que és la que s’ha format i ha crescut en aquest territori durant un temps determinat– i que és la llengua catalana.

8. Tota normativa que afecti la llengua catalana en l’àmbit educatiu ha de passar a ser debatuda i analitzada per tots els membres del Consell Escolar de les Illes Balears per poder emetre’n l’informe preceptiu i també s’ha de negociar a la mesa sectorial de l’ensenyament públic i del privat concertat.

9. Un altre òrgan de representació de la societat illenca que s’hi ha de pronunciar és el Consell Social de la Llengua Catalana de les Illes Balears (CSL), on hi ha representació de tots els grups parlamentaris, consells insulars, ajuntaments, universitat, organitzacions empresarials, sindicats, entitats culturals i de lleure, associacions… Aquest CSL enguany encara no ha fet la seva reunió anual prescrita.

10. I per acabar cal recordar que la majoria de pares i mares, quan els han plantejat l’opció de la tria de llengua del primer ensenyament, sempre han triat, majoritàriament, l’ensenyament en català.

Maria Antònia Font, filòloga i activista pel català.