Llistes d’espera de més de dues mil persones per a aprendre català: “Sembla una cursa d’obstacles”

A Catalunya hi ha, pel cap baix, més de dues mil persones que volen aprendre català i no ho poden fer. Segons dades facilitades pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a VilaWeb, aquest darrer període d’inscripció en els cursos inicial i bàsic –que va ser el mes de desembre– de les 21.170 persones que s’hi van apuntar, 2.492 no es van poder atendre i van restar en una llista d’espera. Els cursos inicial i bàsic són de franc i van adreçats a tothom qui vulgui aprendre català partint de zero. Són els més demanats, s’ofereixen a més d’una vintena de centres i abasten vora el 80% del total. Però el fet és que darrerament la demanda supera de llarg l’oferta i això ha deixat milers d’alumnes sense plaça. El Consorci explica que aquestes llistes no són permanents, sinó que es renoven a cada període d’inscripció i es desactiven quan el curs ja ha començat. De manera que ser en una llista d’espera no garanteix ni prioritat ni plaça per a la matrícula següent. Això fa que la xifra de persones que volen estudiar la llengua i no ho poden fer, sigui encara segurament molt més alta. Les traves amb què es troben els alumnes poden acabar desanimant-los i fer que, finalment, ho deixin estar i renunciïn a aprendre català.

Maria Córdoba és un dels noms d’aquesta llista d’espera. És una noia de vint-i-dos anys que, d’ençà que va venir a viure a Barcelona, va veure clar que volia aprendre català. “La universitat m’oferia classes, però només durant dues setmanes. En canvi, al Consorci m’oferien cursos que duraven tres mesos i vaig pensar que n’aprendria més”, explica. Així, doncs, s’hi va apuntar, va fer la prova de nivell i va triar l’horari que li anava més bé. Faltaven pocs dies perquè comencessin les classes, i ella encara no havia rebut cap missatge. Ja va suposar que no hi tindria lloc: “Era a la llista amb l’esperança que, si no hi havia cap forat, m’informarien de places en uns altres horaris. Els vaig escriure un correu per demanar-los què passaria si em trobava sense lloc i la resposta va ser que si hi havia cap baixa ja em trucarien i que si no, m’hi apuntés tres mesos més tard.” S’exclama que no li van donar cap mena d’explicació ni alternativa: “Em vaig quedar sense plaça i no em van ni avisar. Només et pots apuntar a una classe, la que et va millor, i jo em vaig quedar sense plaça, tot i que hi havia lloc en uns altres horaris”, diu Córdoba.

Al Consorci expliquen que la demanda dels futurs alumnes té moltes variables –nivell dels cursos, modalitat, horari i àrea geogràfica– i que és difícil de satisfer totes les necessitats individuals: “Tot això cal tenir-ho en compte i ajustar la demanda a les diverses necessitats, però aquestes variables poden originar incidències en el nombre de persones que no obtenen plaça en un curs concret”, diuen. Quan comença el curs i es configuren les llistes d’espera, el Consorci mira de recol·locar el màxim de gent possible: “Si un inscrit no assisteix a les primeres classes, ens hi posem en contacte per comprovar que no vol o no pot seguir el curs i, si és el cas, aquella plaça s’ofereix als següents inscrits a la llista, segons l’ordre que hi ocupen”, expliquen. Però pot passar que hi hagi cursos en què no s’omplen totes les places i cursos amb sobredemanda.

Per què hi ha llistes d’espera?

Les llistes d’espera no són res de nou, sempre n’hi ha hagut, però aquests últims anys la situació s’ha agreujat. Amb l’arribada de la covid va créixer molt l’oferta de cursos en línia, una modalitat que fins aleshores era molt minoritària: van passar del 6,7% dels cursos l’any 2019 al 79,1% l’any 2021. Per una raó de comoditat, la demanda dels cursos telemàtics va créixer de manera molt clara. I aquest augment durant el confinament va dur a un interès creixent pels cursos de català en general. Segons dades del Consorci, l’any 2019 –abans de la pandèmia– hi va haver un total de 89.115 inscrits a Catalunya i l’any passat, el 2022, n’hi va haver 92.300. El Consorci va augmentar el nombre de places, però no n’hi va haver prou per a resoldre el problema de les llistes d’espera.

Deixant de banda la pandèmia, hi ha més factors que han fet augmentar la demanda de cursos. El gener de l’any passat, el Departament d’Educació va anunciar que a partir del 2024 exigiria el nivell C2 de català per accedir a la funció de docent, una decisió que també afecta els ensenyants actuals. A més, pels processos d’estabilització del personal de l’administració que s’han implantat darrerament, era imprescindible de certificar oficialment coneixements de català. El Consorci explica que han hagut de fer mans i mànigues per poder encarar a aquesta situació: “S’ha donat resposta a aquesta necessitat amb una oferta extraordinària de cursos en línia que ha significat un esforç logístic i organitzatiu per al CPNL.”

A més de tot això, molts nouvinguts que han de regularitzar la situació administrativa han de fer és cursar un mínim de quaranta-cinc hores de català. Tot aquest compendi de realitats és el que ha fet créixer la demanda dels cursos que ofereix el Consorci. Tanmateix, alguns professors expliquen a VilaWeb que, tot i la requesta social creixent, no ha augmentat el personal que pot fer classes. La manca de places, doncs, en molts casos va lligada a una manca de professionals.

L’any passat es va obrir la borsa de treball perquè s’hi incorporessin nous professors, cosa que no es feia d’ençà de l’any 2018. Per tant, la borsa va estar quatre anys tan sols amb moviments interns. Tot i que els requisits per a fer classes són únicament tenir una llicenciatura i el nivell C2 de català, alguns treballadors asseguren a VilaWeb que continuen faltant mans. Els professors consultats també coincideixen a dir que caldria ampliar-la amb més personal perquè, ara per ara, és força exhaurida.

Bastons a les rodes

Tenint en compte la situació d’emergència lingüística que viu el català, la Plataforma per la Llengua critica aquesta manca de places: “Una persona que vol aprendre català hauria de tenir les portes obertes i això sembla una cursa d’obstacles”, diu Eulàlia Buch, responsable d’arrelament i plans lingüístics integrals de l’entitat. Buch també creu que cal canviar el mètode d’inscripcions que s’ha seguit fins ara: “No és fàcil d’inscriure-s’hi, i això és un problema. Si entres a la pàgina web no et pots inscriure i t’has d’esperar fins a la inscripció següent. Ja perds temps. Si no ho fas durant els períodes que marca el consorci, no t’hi pots apuntar. I, així i tot, obtenir plaça és molt difícil.”

A banda, Buch creu que caldria revisar les modalitats que s’ofereixen, perquè s’adeqüessin més a les necessitats individuals de cadascú: “S’haurien de poder fer cursos més a mida, per exemple, per grups de treballadors específics. Es podrien fer les classes en l’entorn de treball, a les entitats on participen aquestes persones. En definitiva, facilitar-hi l’accés.” Per ella, és imprescindible un augment de recursos perquè hi hagi més professors i, doncs, més oferta de places: “Els recursos no arriben per a gestionar les necessitats actuals.” Alhora assegura que sense una millora en la resta d’agents de l’entorn –socials i educatius– és impossible que es capgiri la realitat actual: “S’ha de fer tant com calgui per garantir que aquesta gent pugui tenir uns referents lingüístics fora del curs i que puguin tenir espais per a practicar el català; i això ara mateix sabem que no passa”, diu.

Un augment del pressupost, a l’horitzó

Malgrat els entrebancs amb què es troben alguns dels alumnes que es volen inscriure en els cursos de català, el Departament de Cultura assegura que vol impulsar el Consorci i que enguany el pressupost preveu d’augmentar la xifra de despesa perquè, diuen, és un ens que volen reforçar: “La llengua és una prioritat per a nosaltres i la partida de la Secretaria de Política Lingüística (SPL) és de les dues que creixen més amb aquest nou pressupost. El pressupost de la SPL augmenta d’un 35,2%, i passa de 38,8 milions d’euros a 52,5 milions d’euros per desplegar programes i accions de promoció de la llengua”, expliquen a VilaWeb fonts del departament. D’aquesta partida, una part important anirà a parar al Consorci: “Creixerà d’un 32,28% respecte de l’any passat: de 26,1 milions d’euros a 34,5”, diuen.

Pensen que aquest augment de despesa és imprescindible per a arribar al màxim nombre de persones: “Necessitem un Consorci fort arreu del territori perquè impulsi el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i alhora perquè reforci els vincles de les persones que s’incorporen a la llengua amb la resta de parlants, amb el món professional, el teixit associatiu…” Però, ara com ara, és clar que no s’arriba a tothom i continua havent-hi, pel cap baix, 2.492 persones que volen aprendre català i troben la porta tancada.