La llista cívica aviva el debat intern a l’ANC

La consulta per a decidir si l’ANC ha d’impulsar o no una llista cívica a les eleccions catalanes ha reactivat el debat intern com feia temps que no passava a l’organització i, en certa manera, ha creat tensió en les bases per la manera com s’ha impulsat la proposta. El secretariat nacional va activar fa un mes la maquinària per convèncer els socis que votin “sí” a la consulta que es farà entre el primer de març i el 14, i s’hi ha abocat amb més de setanta col·loquis arreu de Catalunya i una campanya activa a les xarxes. Tant, que els socis contraris a la llista cívica es queixen que el secretariat no deixa espai als canals oficials perquè hi facin campanya i s’han hagut d’organitzar paral·lelament.

Aquestes discrepàncies s’han traslladat a les bases. Assemblees territorials de l’ANC com les de Girona, Sabadell, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Valls o Mataró, s’hi han manifestat directament en contra. Expressen arguments com ara que promoure una llista cívica “comportaria de facto l’anul·lació d’alguns dels trets característics i fundacionals de l’entitat: la seva voluntat d’ésser plural i el compromís de no participar en eleccions polítiques”, com diu la de Girona, que “no s’ajusta al que preveuen els estatus de l’entitat” o que “pot comportar la pèrdua de transversalitat de l’entitat”, com considera la de Valls.

Més enllà de si promoure una candidatura a les eleccions seria positiu per a l’ANC o no, les assemblees territorials de Sabadell i Terrassa van posar la lupa a valorar si el secretariat ha estat prou respectuós amb la pluralitat de l’entitat a l’hora de propugnar la iniciativa. En un comunicat del 10 de gener, abans que el secretariat hagués presentat la data de la consulta i la campanya pel “sí”, ja criticaven l’endarreriment de la votació, que s’havia de fer el quart trimestre del 2023. Una cosa que, diuen, va modificar el full de ruta sense haver-ho consultat als socis.

Criticaven, també, que l’ordre del dia del Consell d’Assemblees de Base del novembre incloïa qüestions com ara “Captació de candidatures al territori”, “Accions de mobilització i suport”, “Relació amb mitjans de comunicació locals” i “Material de difusió”. “Són expressions que indiquen clarament la voluntat de promoure l’organització d’una maquinària electoral”, denunciaven. Tot plegat, mostrant una implicació de l’ANC en el projecte electoral més gran que la que es diu, perquè tot sovint el secretariat defensa que encara que l’entitat l’activi, se’n mantindrà al marge.

“Encara més: sorprenentment, el secretariat nacional del dia 2/12/2023 aprova ‘la creació d’un grup de treball per desenvolupar el projecte de la llista cívica’ sense que s’hagi encara votat a favor per part dels associats”, afegien. També assenyalaven que en les conclusions del Consell d’Assemblees de Base del desembre s’hi deia que l’ANC hauria de pagar les despeses de la campanya electoral. “La llista cívica es finançarà amb els recursos propis de l’Assemblea i de cada assemblea territorial? Ja s’han valorat les conseqüències que pot tenir això per a l’entitat?”, demanaven.

Un mes després, ja amb la data de la consulta anunciada, les assemblees de Sabadell i Terrassa publicaven un nou comunicat crític, aquesta vegada subscrit també per la de Cerdanyola del Vallès. En aquest cas, critiquen que la pàgina web oficial sobre la llista cívica “no va dedicada a fomentar el vot sinó que és una campanya obertament a favor de la llista cívica, obviant l’opció del ‘no’, amb la pèrdua democràtica que això suposa”. I afirmen: “No recull les posicions de les assemblees de base, ni les opinions dels associats sobre les qüestions que envolten una decisió de tanta importància. Deslegitima el procés de consulta als associats.”

A més, diuen que és una “web postconsulta”, on es dóna per fet que l’Assemblea liderarà una llista cívica, dirigida i organitzada amb totes les pautes i condicions decidides pel secretariat nacional, que els membres del secretariat no accepten debats amb els contraris a la llista cívica, i que des de l’estructura nacional només es destinen recursos a promoure una de les dues posicions: “A hores d’ara, els recursos econòmics, humans, logístics i comunicatius són només d’ús per a una part dels membres de l’ANC, els del ‘sí’.” Finalment, posen en dubte la transparència del procés electoral: “No s’ha fet públic quin òrgan electoral supervisarà i validarà els resultats de la consulta.”

Col·loquis a favor arreu de Catalunya

Hi ha assemblees territorials que s’hi han manifestat en contra, però també n’hi ha moltes que s’han abocat a fer campanya a favor de la llista cívica. Assemblees territorials com les de Perpinyà, les Corts (Barcelona), Tiana, Sant Cugat del Vallès, Altafulla, Cabrils, Banyoles, Figueres, Tortosa, l’Esquerra de l’Eixample (Barcelona), Ripollet, Viladecavalls, Molins de Rei, Matadepera, Sagrada Família (Barcelona), Cardedeu i Agramunt han organitzat reunions amb membres del secretariat nacional que expliquen el projecte de la llista cívica.

No es presenten com una campanya pel “sí”, sinó com a “xerrades informatives”, però consisteixen en un acte en què dos membres del secretariat favorables a la llista expliquen com volen impulsar el projecte. Això ha suscitat crítiques d’algunes assemblees territorials que veuen manca d’imparcialitat en el paper del secretariat nacional i reclamen de fer debats amb partidaris i detractors de la idea.

Per exemple, dimecres es va fer a Lleida una “xerrada organitzada” en què la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i el coordinador de la comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, van parlar a favor de la llista cívica. Per contra, l’assemblea territorial de Lleida-Segrià hauria volgut fer un debat plural, amb partidaris i detractors, ahir. A la banda dels contraris hi havia l’ex-vice-president del secretariat Jordi Pesarrodona, que justament va dimitir perquè s’hi oposava, i l’analista polític Carles Valbuena. L’assemblea territorial va convidar el secretariat nacional a designar algú que volgués defensar el “sí” en el debat, però no hi van enviar ningú.

Fonts de l’ANC expliquen que els secretaris no han volgut prestar-se a debats a favor i en contra, sinó que es limiten a explicar quin és el projecte que proposen i que s’ha aprovat en dos fulls de ruta consecutius.

Manifest de contraris

Més enllà de les preses de posició col·lectives de les assemblees de base de l’ANC, més d’un centenar de càrrecs i ex-càrrecs de l’ANC, com els ex-vice-presidents Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Jaume Marfany i Carles Castellanos van presentar un manifest contra la llista cívica, que veuen una amenaça per a la transversalitat de l’ANC.

El document diu que l’actual direcció “no sotmet a votació un projecte de llista cívica, sinó un projecte de llista de l’Assemblea” i que, si s’arribés a fer, no es faria amb primàries: “Tot el procés de confecció és controlat pel secretariat nacional, que té la primera i l’última paraula.”