La lliçó magistral de català d’un membre de la RAE a Pablo Casado

Aquest estiu, el dirigent del PP, Pablo Casado, es va atrevir a proferir un discurs profundament anticatalanista a Palma. Va dir que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer no eren variants dialectals del català. “Aquesta cultura vostra no és un apèndix de ningú. No sou part de no sé quins Països Catalans, sou les grans Illes Balears admirades a tot el món”, va afegir.

Aquestes paraules van suscitar molta indignació a les Illes i a tot el país. Ara, mesos després d’aquell míting, José Antonio Pascual, membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), ha decidit de criticar el discurs del polític espanyol i defensar la unitat del català. “No sé si és conscient el senyor Casado que les seves paraules, agafant com agafen les variants dialectals del català com a llengües, converteixen un afer terminològic en un conflicte lingüístic”, ha escrit en un article a El País.

“És com si en el cas de l’espanyol vingués a dir-nos un dia que tenim una llengua andalusa, una de canària i una de mexicana, conjuntament amb moltes llengües més”, continua. Pascual recorda que el català és una de les llengües romàniques que ha mantingut més uniformitat. “Particularment el català de les Illes, el més impermeable de la castellanització, és bastant homogeni, cosa que no implica que les seves varietats no presentin diferències”, afegeix.

El filòleg explica que hi ha un paral·lelisme gran entre el català de Mallorca i el de Menorca, mentre que el d’Eivissa té més lligams amb el del País Valencià. De totes maneres, puntualitza que les discrepàncies de lèxic bàsic entre el català de les Illes i el català central no sobrepassen el 5%.

“Arran d’aquestes afirmacions inoportunes d’un polític, he cregut oportú d’acollir-me a la informació que proporcionen els manuals de filologia romànica i l’obra dels estudiosos més importants del català. I no deixa cap mena de dubte que el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer són senzillament varietats d’una llengua que coneixem com a català. Que els seus parlants les designin com els vingui de gust no les converteix en llengües diferents”, conclou.