Llibreta de vacances de Carme Junyent (3): Hi ha llengües primitives?

De les llengües s’han dit molts disbarats. Que si la gramàtica d’una llengua australiana cap en el revers d’un segell postal, que si hi ha llengües del Kalahari que només tenen vuitanta paraules, que si en català no es pot parlar de física i embolica que fa fort. No deu ser casualitat que els que diuen aquests disbarats no en tenen ni idea de la llengua que menyspreen, però tant se val. La idea que hi ha llengües ‘primitives’ o, si més no, ‘subdesenvolupades’ no és estranya en la nostra cultura. No cal dir que aquestes llengües primitives sempre es troben en llocs recòndits del planeta, ningú no les cerca a Frankfurt o a Manhattan i, si no ho fan, és perquè els seus prejudicis no són tan sols lingüístics. Ens parlen de les condicions de vida dels seus parlants.

Un dels tòpics clàssics del segle XIX és que en llengües primitives no es pot expressar l’abstracció, una idea que l’antropòleg Lévy-Bruhl va teoritzar a partir de fets com que els bororo del Brasil tenen un terme per a cada espècie de lloro però no un genèric per a ‘lloro’. D’aquí arriba a la conclusió que els bororo no poden veure el que és comú a tots els lloros. Aquesta idea (que en llengües ‘primitives’ no es pot expressar l’abstracció), però, va arrelar profundament no tan sols en els occidentals sinó en els colonitzats. Leopold Sedar Senghor, poeta que va ser president del Senegal i membre de l’Acadèmia francesa, deia que en les llengües africanes no es podia expressar l’abstracció, que eren llengües fetes per sentir i no per pensar. També Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau 1998 i parlant de kiché, expressava una idea semblant sobre la seva llengua. És cert que Senghor va traduir un poema del bantu, llengua inexistent, i que estava tan preocupat per excel·lir en francès que no devia tenir temps per a les llengües africanes, però si s’ho hagués mirat una mica, potser hauria descobert que és més fàcil crear un abstracte en una llengua bantu que en moltes llengües del món, en català sense anar més lluny. Demà continuarem parlant de l’abstracció.