Llibreta de vacances de Carme Junyent (1): Twitter i els gossos caganers

A mi, tant al GELA com al GLiDi, sovint em fan servir per a tapar forats. A finals de juny em vaig trobar que l’article de VilaWeb no era a punt i en vaig haver d’improvisar un i, tot seguit, va passar igual amb el GLiDi. Havia d’escriure un article per a Núvol i no se m’acudia res. Vaig fer una crida a Twitter per si algú em volia suggerir algun tema i em van arribar moltíssimes propostes. Algunes les vaig descartar perquè creia que no podia aportar res de nou a la qüestió que es plantejava. Unes altres les vaig deixar córrer perquè es referien a qüestions de normativa o de variació interna del català i jo, d’això, no en sé. Per a l’article en vaig aprofitar unes quantes, però en van quedar força més sense resposta i he pensat que podria aprofitar aquest mes per reflexionar-hi. Així, cada dia d’agost n’abordaré algun. Una mena de llibreta de vacances per a agrair totes les idees que em van arribar.

Començo aquesta sèrie, doncs, agraint els suggeriments a tots els que me’ls van fer arribar i també a Twitter la possibilitat de plantejar qüestions com aquestes. John Carlin diu que Twitter és com un bar de borratxos. Per a mi, l’experiència ha estat molt diferent. Sempre dic que s’assembla més a un parc on vas a passejar habitualment. T’hi pots trobar amics, coneguts, hi coneixes gent i, quan ja en tens prou, te’n tornes cap a casa. Sí, és cert, a vegades ve algú amb el gos i el deixa cagar al mig. En aquests casos, jo prefereixo no fer-me mala sang. No deixaré enterbolir una experiència que en general és positiva per un maleducat que, com diria no sé qui, no té ‘ni modos ni maneres’. Demà comentaré una de les millors experiències que he tingut a Twitter i que també va ser un dels temes proposats.