Llibres que obren l’any

Quins noms marcaran el començament literari del 2025, fins abans de Sant Jordi? Quins temes s’hi destaquen? Us oferim una selecció de títols que obren l’any, corresponents a una vintena d’editorials. En aquesta tria, la dona i les relacions familiars es troben al centre de moltes de les obres. Preocupen les relacions humanes i les incomprensions familiars, es reivindica el paper de la dona en la societat, mitjançant la ficció i la no-ficció, es tracta la dificultat de l’acceptació de l’homosexualitat en l’àmbit familiar i es recuperen autors clàssics com Zweig o Mann per plantar cara a l’auge del feixisme, novament.

Noms que marcaran la literatura catalana del 2025 

La literatura catalana, ara que comença el 2025, tindrà llibres de relats, com ara el de Núria Cadenes, En carn i ossos (Ara llibres), en què aplega dotze relats entorn de fets històrics que sembla mentida que passessin de veritat, i Joan Todó, La dolçor de viure (la Breu), tots dos el mes de març. Abans, a primers de febrer, arribarà la nova novel·la de Ferran Torrent, El jo que no mor, a Columna. Com fa habitualment, Torrent hi construeix un aplec de personatges atractius, on no cap és qui diu ser, però on els fets i sentiments són autèntics i genuïns. També a Columna, a mitjan febrer, arribarà la novel·la de Maria Barbal Peripècies, amb una història que ofereix una mirada incisiva sobre el món editorial.

Hi haurà nova novel·la de Marta Orriols, A l’altra banda de la por, que presenta la Joana, una dona a la meitat de la vida de qui captura dubtes, desigs i desafiaments. Arribarà a final de gener a Proa, igual que la nova novel·la de Jordi Nopca, El futur és una petita flama, que parla de la paternitat en una època plena d’incerteses. I Ferran Garcia, també a final de gener, publicarà a Males Herbes Sau, una novel·la que és la gran història d’un amor prohibit. També al març a Males Herbes torna Roser Cabré-Verdiell, amb Que morin els fills dels altres, on continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú en cerca del propi poder.

Al febrer podrem llegir a la Magrana la novel·la El cos invisible, de Núria Perpinyà, que reivindica de bracet de la gran literatura clàssica una altra mirada al nostre cos i al món que ens envolta. I tindrem Albert Sánchez Piñol a primers de març amb Les tenebres del cor a la Campana, una obra a cavall de la no-ficció i la narrativa, d’un tema nuclear per al Sánchez Piñol antropòleg, que ara tracta des de la literatura. Una història habitada per aventurers, exploradors, antropòlegs i fins i tot un escriptor. Tots s’endinsen en la selva africana a la recerca dels pigmeus.

També a començament de març arribarà la nova novel·la de Sílvia Soler, Cor fort, a Univers, que arrenca als anys cinquanta, amb la jove Teresa, que es queda embarassada sense voler-ho i decideix de ser mare soltera. L’anirem seguint mentre crea una família i acaba essent un referent per a les generacions posteriors. És la història d’una dona que ja no pot més. I el mateix mes i al mateix segell, una nova novel·la de Lluís Llach, El llibre daurat, que defensa i reivindica el paper fonamental de la dona en la tradició i en denuncia la invisibilitat. Ramon Solsona escriu El carrer de la xocolata, que publicarà Proa a la primeria de març, un llibre memorialístic que combina l’emoció i l’humor a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta. L’any també és marcat per l’anunci d’una nova novel·la de Xavier Bosch, que es publicarà abans de Sant Jordi a Columna, però de la qual encara no s’ha avançat res.

Un altre nom que sonarà a partir del gener és el d’Irene Pujadas, que ens proposa La intrusa, a l’Altra editorial. És una novel·la hilarant sobre una jove que viatja a l’interior del seu cos. No fa gaire que Pujades va publicar un conte a la prestigiosa revista The New Yorker. També al gener Angle Editorial publicarà Si una família d’Alba Dalmau, una novel·la fantasiosa que descabdella la institució de la família i les relacions familiars.

Més noms: a final de gener arribarà una nova novel·la de Rafael Vallbona, Tardes al Bellamar (Edicions 62), sobre tres mestres d’origen andalús que van fundar una escola a Premià de Mar al Maresme a mitjan segle XX. I al febrer, a Columna, Andreu Claret torna amb la novel·la La casa de les tres xemeneies, sobre la vida a la Barcelona dels anys seixanta. També al febrer, Guillem Sala, amb l’Altra editorial, publicarà A cent trenta per la nacional, la versió més estripadora de l’autor, que torna amb una història de teresines a la brega. I a Edicions de 1984 Joan Esculies publica Un veí ben estrany. Quan el senyor Folch creu que es morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu.

Entre els autors mediàtics, el periodista Toni Cruanyes proposa La dona del segle, que publicarà a Columna al març i en què rescata la història de les dones de la seva família. Jair Domínguez també al març publicarà a Columna Els xiprers, una novel·la que explora la vida en una urbanització aparentment tranquil·la, però plena de secrets i tensions. I al març també arribarà un llibre d’Albert Espinosa, L’univers groc, a Rosa dels Vents, que és la continuació d’El món groc.

Premis literaris

La majoria de premis literaris que ocupen les taules de les llibreries per Sant Jordi desembarcaran al febrer, com el premi Sant Jordi, Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers). Després d’un fort sotrac, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb allò que és important i guarir-se les ferides. El premi Mercè Rodoreda de contes, que va obtenir Toni Güell per Elefants i que és el seu debut literari; i el Carles Riba de poesia que va guanyar Blanca Llum Vidal amb Tan bonica i tan tirana. També al febrer arribaran el premi Ramon Llull i el premi Josep Pla, que encara s’han de fer públics.

Al març serà el torn del premi Documenta, enguany doble: els contes malenconiosos aplegats a Un gat negre al jardí, d’Irene Zurrón, i la sàtira sobre la televisió porqueria d’Els crits de Víctor Recort (tots dos a l’Altra editorial). I encara el premi Just M. Casero, que va obtenir Elisabet Jané per Presents imperfectes, que publica Empúries a final de gener. L’autora porta els lectors de les situacions més quotidianes a la fantasia més desbocada.

Literatura traduïda

En l’àmbit de la traducció de ficció, l’any s’obre amb la novel·la més recent de la premi Nobel Han Kang, Els adéus impossibles (premi Médicis Étranger, traduït per Hèctor Bofill i Hye Young Yu), que és un himne a l’amistat, un cant a la imaginació, una denúncia contra l’oblit. Es publicarà a la Magrana, enguany que celebra el cinquantenari de la seva creació.

És temps de Stefan Zweig. Edicions de 1984 obre una nova col·lecció, Perspectives, que permetrà de reorganitzar les col·leccions de l’editorial. D’ara endavant, a Perspectives s’oferirà una panoràmica dels clàssics més actuals del segle XX i la col·lecció Mirmanda se centrarà a oferir les novetats dels autors contemporanis. Perspectives arrenca amb dues novel·les de Zweig: La confusió de sentiments, traducció de Ramon Monton, una història extravagant i audaç en què Zweig revela les complexes emocions que sorgeixen quan els sentiments sobrepassen els límits esperats, en aquest cas entre un professor de literatura i el seu jove estudiant protegit. I el segon títol d’aquesta nova col·lecció, també de Zweig, que arribarà al febrer, és La dona i el paisatge, una novel·la que també posa en relleu l’habilitat de l’autor per a representar les complexes relacions humanes i els temes existencials de manera subtil però poderosa. És la història d’una dona que s’enfronta al seu passat en un paisatge remot.

I, continuant amb Stefan Zweig, també al febrer, Segona Perifèria publica per primera vegada en català Castellio contra Calví, en traducció de l’alemany de Marc Jiménez Buzzi. Una obra escrita sota l’auge imparable del nazisme, sobre la controvèrsia entre el lliure pensament i la violència totalitària, que té una gran vigència en el món actual. En aquesta línia, però pocs anys abans, Thomas Mann va escriure i publicar la nouvelle Mario i el màgic, que publica Males Herbes ara al gener. L’autor ens ofereix una metàfora extraordinària sobre els mecanismes del feixisme, el seu poder hipnotitzador i la seva habilitat per a fer suspendre la raó i la capacitat de crítica dels ciutadans. En el mateix sentit que el llibre anterior, molt actual.

Continuant amb els clàssics, Edicions de 1984 publicarà al març Eugénie Grandet, d’Honoré de Balzac, en una traducció d’Anna-Maria Corredor. És considerada l’obra mestra de Balzac, un document extraordinari de la vida privada de la França post-revolucionària. I entre els més clàssics dels clàssics, Orestea. Agamèmnon. Les coèfores. Les Eumènides, d’Èsquil. Traduït per Eloi Creus i Miquel Desclot, amb pròleg de Raül Garrigasait (la Casa dels Clàsics).

A final de gener Periscopi publica Manifest delictiu, la segona part del tríptic sobre el barri de Harlem dels anys seixanta, setanta i vuitanta, de Colson Whitehead, traduït per Ferran Ràfols Gesa. També al gener Angle Editorial publica James, de Percival Everett, traduït per Jordi Martín Lloret. La novel·la ha guanyat el National Book Award i el Kirkus Prize. També ha estat finalista del Booker Prize. Everett ha reescrit Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain, capgirant-la i subvertint-la. Ara no és Huck, el noi blanc, sinó Jim, l’esclau negre, qui ens narra i qui ens presenta la societat bestialment racista del sud dels Estats Units.

Edicions de 1984 continua la publicació de l’obra d’Iris Murdoch, amb La campana, en una traducció de Jaume C. Pons Alorda que arribarà aquest mes. La plàcida vida d’una petita comunitat laica al costat d’una abadia és alterada per l’arribada d’una jove esbojarrada, dona d’un dels residents. La novel·la fa una reflexió subtil sobre la religió, la moralitat i la fragilitat humana. També a Edicions de 1984, al febrer, es publicarà Explica-m’ho tot, d’una autora de referència de l’editorial, Elizabeth Strout, amb traducció de Núria Busquet Molist. Strout torna amb una novel·la esperançadora sobre noves amistats, vells amors i el desig humà de deixar una empremta al món.

A primers de febrer arribarà una novel·la d’Amélie Nothomb, El llibre de les germanes (Anagrama), traduïda per Ferran Ràfols Gesa, sobre les relacions entre pares i fills, els vincles entre germans i els trastorns alimentaris. I a començament de març es publicarà Balada de Holt, de Kent Haruf, un retrat de l’Amèrica rural i literària, l’última novel·la que faltava publicar en català i que ha traduït Marta Pera (Periscopi).

També al març i a Periscopi arribarà La vida del llibreter A. J. Fikry, de Gabrielle Zevin, autora de Demà, i demà, i demà. Per tancar el març, Periscopi publicarà per primera vegada en català El venedor de passats, de l’escriptor angolès José Eduardo Agualusa, traduït per Pere Comellas Casanova. I traduït del castellà arribarà un nou llibre d’Ildefonso Falcones, autor de L’església del mar, que publica a Rosa dels Vents En l’amor i en la guerra.

Recuperacions

Al gener Comanegra recupera la novel·la La serp, de Jordi Cussà, amb pròleg de Ponç Puigdevall i revisions inèdites de l’autor, i la Segona Perifèria torna a publicar la novel·la Anna K. de Martí Rosselló, al cap de vint-i-cinc anys de la primera edició a Quaderns Crema i quinze de la mort de l’autor. Incorpora epílegs de Tina Vallès i Borja Bagunyà. 

També a final de gener arribarà una nova edició d’Els altres catalans, de Francesc Candel (Edicions 62) i al febrer la Campana recuperarà La pista africana, les memòries d’una etapa de la vida del guionista Piti Español, que a final dels setanta va arribar a Sud-àfrica fent de trapezista de circ. També Anagrama, en edició de butxaca, recupera la primera novel·la que va escriure Tina Vallès, Maic. I l’editorial Empúries torna a editar al març La novel·la de Sant Jordi de Màrius Serra, que és el volum que va encetar el 2018 la sèrie ludocriminal, que té per protagonista l’expert en jocs Oriol Comas i Coma.

En l’àmbit de la traducció, ja a l’abril, Navona recupera Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal traduït per Monika Zgustová, que ja va traduir la primera edició en català, l’any 1989 a Edicions 62. Una faula sobre el sentit de la creació artística i literària, sobre l’amor, la solitud, l’origen, la destrucció i la crueltat d’una època.

Novel·la negra

L’any començarà amb una novel·la d’intriga de Núria Pradas, Benvolguda Senyora Christie (Columna), que és un homenatge a Agatha Christie. I al març, també amb aires de la reina del misteri, el periodista Toni Aira torna al gènere negre amb Mort en diferit (la Campana), on atrapa sis tertulians en un estudi de televisió enmig d’una gran tempesta. El primer mort no es fa esperar. Al febrer al mateix segell, nou llibre del tàndem Tura Soler i Jordi Grau, Sense Pietat, amb el subtítol: vuit crims terribles i cruels.

I en l’àmbit de la traducció, al febrer, la Segona Perifèria recuperarà 1280 ànimes, de Jim Thomson, amb una nova traducció de Carme Geronès (que ja la va traduir l’any 1988 per a la mítica col·lecció la Cua de Palla). Thomson imagina un xèrif corrupte i addicte, que fa tant com pot per aferrar-se al seu poder en temps d’eleccions. El llibre l’obre un pròleg de Núria Cadenes. Al març, Philippe Claudel amb Crepuscle (Angle Editorial) ens oferirà una novel·la detectivesca entorn de l’assassinat d’un capellà en un poble minaire de les fronteres de l’imperi.

I no faltaran les aventures detectivesques d’alguns dels autors més destacats del gènere a la Mediterrània. Parlem de Petros Màrkaris, amb una altra part de la sèrie Kostas Jaritos, La ira dels humiliats, a Columna a primers d’abril; i La por de Montalbano d’Andrea Camilleri, traduït per Pau Vidal i publicat també a començament d’abril per Edicions 62. És un recull de contes protagonitzats pel comissari Montalbano, inèdit fins ara en català, que celebra el centenari del naixement de l’autor.

Sobre el gènere negre però a partir de la no-ficció, cal destacar l’assaig Matar impunement d’Irene Solanich Sanglas, que es capbussa en la col·lecció la Negra, de la Magrana, impulsora de la novel·la criminal en català del 1986 al 1998. I a la Campana, a final de febrer, també hi trobem el criminòleg Marc Balcells amb Arqueomàfia, que s’endinsa en els crims del món de l’art i en concret en els lladres de tombes. També en no-ficció, la periodista Anna Sàez Mateu, directora del diari Segre, explica a L’enverinadora (Pòrtic) una història que la toca de prop, la d’una assassina en sèrie que a començament del segle XX va matar tres persones al seu poble, la Granja d’Escarp.

Debuts literaris

Més enllà de Toni Güell, que s’estrenarà amb els relats que han guanyat el premi Mercè Rodoreda, provinents de la Campana, arribaran tres debuts més: Núria Bacardit, periodista de TV3, s’estrena en l’àmbit de la literatura amb la novel·la negra ambientada en un entorn rural i de micropobles, Les orquídies del mal, que el mes vinent serà a les llibreries. Abans, al gener, Patrícia Martínez del Hoyo, guionista del 3Cat, debutarà amb la novel·la Ens hem perdut, en què es pren la crisi dels quaranta amb molt d’humor. I també debuta la llibretera Cristina Puig Lerma amb La mesura exacta, que arribarà a les llibreries a final de febrer, i que explica la història d’una noia que somnia de ser pastissera, un relat que parla de superació, apoderament, de perdre la por, d’atrevir-se a somniar.

Literatura del jo

Edicions 62 publica a final de gener  un títol que de segur que farà impacte entre els lectors: I vaig deixar de dir-te pare, de Caroline Darian, la filla de Gisèle Pelicot. Un testimoni excepcional, escrit com un diari, a partir del moment en què la policia li notifica que ha descobert que el seu pare ha drogat i violat la seva mare durant una dècada i ho ha filmat i compartit amb més homes.

També es destaca Codi font, de Bill Gates, en què el magnat fa un autoretrat íntim que ultrapassa els èxits de Microsoft. El publica Ara Llibres al febrer. I encara Esperança. L’autobiografia, del papa Francesc, a Rosa dels Vents, aquest mes.

Edicions 62 publicarà al febrer, en una edició íntegra i conservant l’estructura original dels llibres, els Dietaris de Marià Manent, que conté quatre volums: Montseny. Zodíac d’un paisatge (1948), A flor d’oblit (1968), El vel de Maia (1975) i L’aroma d’arç (1982).

La incomprensió de la veritable identitat marca alguns títols tant de ficció com de no-ficció. Aquesta ambigüitat que retrata Zweig, de quan els sentiments sobrepassen els límits esperats a La confusió de sentiments, de la incomprensió de l’homosexualitat per part de la generació dels pares i diferents àmbits de la societat, la trobem en llibres com Tornar a Reims, de Didier Eribon, amb una traducció d’Andreu Gomila (Angle Editorial), que és considerat un clàssic contemporani de la sociologia i de l’escriptura política; o Jo era un noi, de Fer Rivas, també d’Angle i en la mateixa línia. I encara, de la mateixa editorial, en la figura de la historiadora, fotògrafa, periodista i viatgera Annemarie Schwarzenbach a Mort a Pèrsia, amb traducció de Laura Obradors Noguera; és un diari en el context del paisatge i la cultura iraniana del 1936. A més, al febrer l’editorial Empúries també publicarà Dones sense homes, novel·la de temàtica LGBTI i de relacions mare-filla, de Cristina del Puerto-Peix.

L’actriu Marta Millà, terapeuta Gestalt i monja zen, publicarà al març El blau impossible (la Campana), que relata una història d’amor viscuda en primera persona amb un pintor a qui després de quatre anys junts li van diagnosticar ELA. I al mateix segell, el mateix mes, una altra actriu, Marta Angelat, escriu les seves memòries de vida, d’actriu i de dobladora, Seguint les ones.

De la divulgació a l’assaig

En l’àmbit de la no-ficció, de la divulgació a l’assaig, la temàtica és molt diversa. A final de gener, el periodista Joan Safont publica la biografia Josep Pallach, política i pedagogia, amb el subtítol L’esperança truncada del socialisme català, a Pòrtic. Explica la vida i la mort prematura i inesperada d’aquest dirigent polític carismàtic, abans de les primeres eleccions de la represa democràtica, i fins a quin punt la seva desaparició va facilitar el triomf de Jordi Pujol i la federació del PSC i el PSOE. Per una altra banda, el periodista Antoni Batista publica al febrer a Ara Llibres La veritat del cas Comorera. Una història d’espionatge, persecució i traïcions. Conta la detenció de Joan Comorera, el comunista escindit del PSC més perseguit del franquisme després de Companys, i parla d’Antonio Juan Creix, comissari de policia feixista conegut pels seus mètodes de tortura. A Pòrtic, també al febrer, arribarà Els anys irrecuperables, escrit pel polític i advocat Jaume Asens, que fa un recorregut polític i social d’aquests darrers anys, centrant-se en l’auge i el declivi de l’activisme antisistema i del procés.

També en l’àmbit de la recerca periodística en clau política, al març la Segona Perifèria publicarà El meu país estimat. Cròniques d’un país perdut, de Ielena Kostiutxenko, en una traducció del rus de Miquel Cabal Guarro. Kostiutxenko és una successora de la periodista Anna Politkóvskaia i de la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, que ha dit això sobre el llibre: “Vols saber d’on ve Putin? Com són els russos avui? I per què? Llegeix aquest llibre.” L’autora participarà en un acte al CCCB, a Barcelona, el dia 20 de març. 

A final de març arribarà el volum de més de vuit-centes pàgines La memòria dels catalans, dirigit per Borja de Riquer, que publica Edicions 62. Una obra col·lectiva on han intervingut un centenar d’historiadors i experts, que miren d’explicar com hem arribat a ser qui som.

Al febrer, tres propostes atractives: l’artista Perejaume publicarà per primera vegada a l’Altra Editorial, amb L’escrita, una obra que continua adobant una escriptura fèrtil que és una manera ben pròpia de veure el món, la natura i l’art. I, seguint el fil de l’experiència artística, al gener Angle Editorial publicarà un llibre d’Eulàlia Bosch, En terra de meravelles, que aplega històries escrites al dictat de l’experiència viscuda i que són un homenatge al món de les arts que permet d’ampliar els horitzons de la vida quotidiana. Així mateix, Martí Domínguez torna a mirar-se el seu segle preferit, sobre el qual ha escrit novel·les i més obres. A Angle Editorial ens proposa La llum de les llums, en què, per mitjà d’autors com Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, el baró de Montesquieu i Denis Diderot, presenta una antologia essencial del pensament dels escriptors il·lustrats.

En l’àmbit de la música, al març, a la Segona Perifèria, Cançons en bell llemosí, un volum amb totes les lletres que Quimi Portet ha escrit durant més de vint-i-cinc anys de carrera tot sol en català. Contindrà texts inèdits de Portet. El mateix mes a Univers també es publicarà No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell, a càrrec del periodista Albert Om. En l’àmbit musical, també incloem Retrats en jazz d’Haruki Murakami amb il·lustracions de Makoto Wada. Arribarà a primers de març a l’editorial Empúries. Són cinquanta-cinc texts que componen una història afectiva i personal de Murakami envers el jazz.

Canviant de temàtica, aquest mes, a Arcàdia, Íngrid Guardiola publicarà La servitud dels protocols, sobre la manera com les tecnolo­gies i els seus protocols incideixen en la vida de l’individu; i Marina Garcés parla sobre l’amistat a La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg). A final de gener, Lolita Bosch publicarà Stop al bullying, una guia per a ajudar a prevenir i aturar l’assetjament escolar, temàtica que ja era al centre de la seva novel·la autobiogràfica La ràbia, on va explicar que ella també havia estat víctima d’assetjament a l’institut. Joan Anton Català al febrer ens oferirà Hi ha algú, allà fora? (Angle), una mirada científica i amena sobre els esforços per a trobar vida no terrestre al sistema solar i més enllà. I Jaime Palomera publica, a primers d’abril a Pòrtic, Abaixem els lloguers, en què aborda la crisi de l’habitatge, que és un dels problemes més urgents a resoldre i que més preocupen els ciutadans.

I entre els llibres sobre sexualitat es destaquen els de la sexòloga Elena Crespi i Asensio, que en publica dos: Confidències. Un viatge per la teva sexualitat (Rosa dels Vents, al gener), en què ofereix consells i eines per prendre consciència de la pròpia sexualitat i millorar-ne la vivència; i Alimentar la bèstia (Tigre de Paper), que aborda la violència estètica. Cal anotar també un nou llibre de Laura Fa i Marta Pontnou, La xona d’or. Consellets per ser una catalana de traca i mocador, al febrer a Rosa dels Vents.

Sobre el fet d’escriure, sobre els escriptors i el món que els envolta

Al gener Llibres Anagrama recupera l’obra Senior Service. Biografia d’un editor, que Carlo Feltrinelli va escriure fa uns quants anys sobre el seu pare, Giangiacomo Feltrinelli, fundador de l’editorial del mateix nom, i del grup al qual actualment pertany Anagrama.

Al gener, Edicions de 1984 publica George Orwell, ¿Per què escric? Edició i traducció de Pau Dito Tubau, una antologia que mostra realitats tan diverses com ara la pena capital i el colonialisme anglès o bé oficis com el de llibreter i crític literari, i reflexions personals sobre l’escriptura, la societat i la política del seu temps. I Flannery O’Connor a la col·lecció d’assaig de l’Altra Editorial, ofereix Misteri i maneres, traduït per Míriam Cano, que aplega relats sobre escriptura per a amants de la literatura.

Al febrer es publicarà a la Magrana l’assaig Això tan tenebrós, de Mar García Puig, autora revelació del 2023 amb La història dels vertebrats. Ara proposa un estudi centrat en la literatura, les dones, les metàfores i el poder que amaguen.

Poesia

El mes de març, Edicions de 1984 oferirà als lectors la Poesia completa d’Emily Dickinson, en una traducció de Jaume Bosquet. I és interessant la proposta d’Angle Editorial a cura d’Anna Gual, Jo tinc una mort petita, una antologia que recull poesia catalana sobre els temes de la mort gestacional, neonatal, perinatal i en la primera infància. Amb poemes d’autors com ara Clementina Arderiu, Tomàs Garcés, Joan Margarit, Josefa Contijoch, Dolors Miquel, Carles Torner, Gemma Casamajó, Núria Busquet, Anna Pantinat, Maria Callís, Clara Fiol, Laia M. Llobera. I a final de gener arribarà un nou llibre de poesia de Lluís Calvo, Vitralls (Proa) i un altre de Sònia Moll, On fugirem, amor, que publica Godall. Al febrer Edicions 62 publicarà el llibre de poemes de Maria Josep Escrivà L’alegria de l’oblit.

La Breu publicarà una antologia de poemes del pintor Paul Klee, Veure i saber, en una traducció de Feliu Formosa, i a la mateixa editorial arribaran els llibres de poemes El capbussador, de Ricard Martínez Pinyol, i Quatre costats, d’Antoni Marí, un llibre inèdit després d’anys de silenci poètic. També tindrem el primer llibre de poemes de Pier Paolo Passolini,  La nova joventut (Godall).