14.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 14.06.2021 - 23:16
La recepta és simple: bones idees, mà d’obra extraordinària (escriptors i il·lustradors) i una defensa decidida de la qualitat. Aquests són els secrets amb què l’editorial Di 7 s’ha convertit en un referent de la nova edició a Mallorca i que inclouen també una renovació de la literatura infantil i l’afermament del llibre de no-ficció per a adults. Els resultats no han tardat gens a arribar: el llibre Mare, d’on vénen els infants, de Caterina Valriu i il·lustracions de Toni Galmés, es va convertir en el més venut en català a Mallorca per Sant Jordi.
Però quina és la clau de l’èxit de tot plegat? Per entendre el ressorgiment de Di 7, sobretot en el vessant infantil, cal fer una mica d’arqueologia. A mitjan anys noranta, l’editorial va començar a rutllar i es féu un nom ràpidament perquè publicava el premi Bearn de novel·la. Va tenir èxits amb l’edició d’obres primerenques de Neus Canyelles i amb un títol molt recordat a Mallorca, Sobrassada & Moët Chandon. Publicava tant en català com en castellà. Tanmateix, l’editorial anava lligada al grup de comunicació homònim i aviat va arribar l’ensulsiada.
Però d’uns quants anys ençà, després de la incorporació de Sebastià Marí al capdavant de l’editorial, Di 7 ha fet un canvi d’enfocament, ha abandonat la ficció narrativa i ha renascut de les cendres, amb una defensa decidida del llibre de no-ficció per a adults. Publica obres amb gran profusió d’imatges i èxits ben vinculats a la gastronomia –com ara El llibre del variat mallorquí i Berenars a Mallorca–, però també vinculats a l’art, el patrimoni i les tradicions de les Illes.
La presència del clúster
El segon gran àmbit de renovació ha estat el llibre infantil amb un vessant educatiu i compromès, amb autors i il·lustradors de primer ordre. I aquí és on s’ha notat la mà de Marí. Pels projectes personals i laborals, l’editor té molt bones relacions, de fa anys, amb el gruix del clúster de còmics i nous mèdia a Mallorca, amb un gran reconeixement europeu. S’hi inclouen noms com ara Francesc Capdevila ‘Max’; Pere Joan, Tomeu Seguí i Rafa Vaquer; i alguns altres de més joves, com ara Nivola Uyà, Guillem March, Flavia Gargiulo, Àlex Fito i Canizales. Això ha fet que Max s’hagi convertit en un dels autors estrella de Di 7 i que la seva empremta es vegi en alguns dels llibres més personals d’aquesta etapa. Marí prové de l’educació en el lleure i ha trobat un altre filó en el llibre que incorpora valors sòcio-educatius o que parla de problemes contemporanis concrets.
Quant a això, val la pena que ens centrem en el pòquer d’asos que ens presenta l’editorial aquests darrers temps. Comencem per Mare, d’on venen els infants, de Caterina Valriu i Toni Galmés. Aquest àlbum va obtenir el premi Mallorca de literatura infantil del 2020 i l’editorial va guanyar el concurs per a publicar-lo. La sorpresa majúscula ha estat que esdevingués el llibre més venut en català el Sant Jordi del 2020. Valriu, filòloga i professora de la Universitat de les Illes Balears, es va aliar amb Galmés, l’il·lustrador estrella dels darrers temps a Mallorca, per crear un conte molt poètic. L’obra vol respondre a la pregunta d’una nena, que demana a la seva mare embarassada d’on vénen els infants. El text convida a descobrir que a totes les cultures del món la resposta a aquesta qüestió sempre s’amara de símbols i poesia. El llibre vol celebrar la diversitat de la vida i, segons l’editorial, “ens connecta amb la natura i el misteri”.
Dislèxia i alta sensibilitat
Un altre èxit de l’editorial ha estat En Noah i na Dix, subtitulat “El misteri de la dislèxia”. La contracoberta ens en presenta el tema així: “Em dic Noah i sempre m’acompanya una estranya criatura. Els adults l’anomenen dislèxia, però jo sols sé que em molesta quan he de fer els deures i ella només té ganes de jugar. Mentre em barallo amb la criatura perquè no em deixa fer la redacció, el foli ha començat a brillar i una veu ens ha convidat a entrar en un món fantàstic. Trobarem la forma de col·laborar junts per escriure la redacció que tant em costa fer? Es pot domesticar realment la dislèxia?” Aquest llibre ha estat ideat per Carlos Llecha Jofre (guió) i Kiko Sebastià Costa (il·lustracions), que van patir la dislèxia de primera mà, i s’ha convertit en molt poc temps en una eina essencial per a explicar aquesta afectació tant als qui en tenen com als qui no en tenen. D’aquesta manera es demostra que el conte infantil pot anar un pas més enllà i ser un element generador de contingut sòcio-educatiu.
En aquesta mateixa línia trobem la darrera novetat de l’editorial, la novel·la infantil El país de les aigües tranquil·les, d’Anna Cortils, amb il·lustracions de Liliana Boffi. Adreçada a lectors de vuit anys en amunt, l’obra incideix en el misteri de l’alta sensibilitat, que se suposa que afecta en graus diversos més del 20% de la població mundial. “La Nàdia –diu la contracoberta– és una nena de vuit anys molt curiosa, que té una maduresa més desenvolupada que la resta d’infants de la seva edat. Té més consciència i es pregunta el perquè de les coses. Alhora, però, l’afecta molt l’estat emocional dels qui l’envolten i l’estimen, és molt observadora i se sap posar a la pell dels altres, necessita el contacte físic de les abraçades, però se satura fàcilment amb les llums i les olors fortes, els teixits aspres o els sorolls, fet que li provoca una sobreestimulació negativa que aviat aprendrà a gestionar gràcies a una amiga molt especial que la durà a conèixer el seu país de calma i serenor on tots els habitants són altament sensibles i formen part d’una civilització més avançada i feliç. Aprendrà la Nàdia a tornar a carregar-se d’energia quan el cos l’hi demani? Sí, aquesta petita heroïna trobarà espais de solitud i respirarà conscientment per tornar a començar i poder ajudar els qui ho necessiten.”
Reivindicacions socials
Fa uns quinze anys, Mallorca vibrava amb les reivindicacions de la Plataforma Tren en Marxa, que reclamava unes infrastructures ferroviàries millors i sobretot que el tren arribés a la costa de Llevant, aprofitant les antigues xarxes ferroviàries que de mica en mica havien anat restant en desús. Així va ser com es va recuperar el tren fins a la Pobla i es va fer el ramal que permet d’arribar a Manacor, però mai no es va complir el vell somni d’arribar fins a la mar.
En aquell context de lluita, l’editorial Inrevés (de la qual Marí era un dels socis fundadors) va editar El tren que anava a la mar, d’Elisabet Abeyà, amb dibuixos de Max. Aquest conte s’ha reeditat fa poc, com una manera de no abandonar el somni d’arribar a la platja amb tren i d’un nou model ambiental per al transport a Mallorca. En aquesta història tot de personatges de contes populars i de les rondalles mallorquines s’enfilen en un tren per anar a banyar-se a la platja. De la convivència i la bona entesa entre tots dependrà l’èxit del viatge i l’arribada a bon port.
Així doncs, literatura per als més menuts de casa però amb missatge i compromís, editats a Mallorca, on el clúster de la il·lustració treballa amb pau i serenor i a la vegada a un ritme trepidant per explicar les seves històries al món. S’hi han conjuminat totes les sinergies: treball de qualitat, idees ben pensades i una mà d’obra de primera categoria. Els màxims beneficiaris en són els lectors, que a més d’entretenir-se i formar-se tenen a les mans llibres que a la vegada són objectes preciosos. Gairebé la quadratura del cercle.
