Trenta llibres de no-ficció per a regalar per Sant Jordi 2023

No sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi? La no-ficció passa un moment molt dolç. Hi ha moltes propostes provinents de diverses editorials i amb estils variats, i això ens mostra la riquesa que assoleix com més va més aquest gènere de gèneres a casa nostra. Són propostes i temes molt variats, però enguany es destaca l’estudi de Vicenç Pagès sobre els Kennedy, els texts de Rodoreda i sobre Rodoreda i molt bones aportacions del periodisme. També l’èxit del nou dietari de Xavier Graset. Sense descuidar-nos tota mena de conxorxes.

Els Kennedy i els anys seixanta

Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta. Vicenç Pagès Jordà. Folch i Folch.

Fa uns quants dies, la llibreria el Cucut de Torroella de Montgrí reclamava que Vicenç Pagès fos un dels autors més venuts aquest Sant Jordi. Kennedyana és la seva obra pòstuma i es pot dir que la feina de tota una vida d’aquest autor nascut el 1963, precisament l’any de l’assassinat de JFK.  “Les vicissituds de la família Kennedy són el millor guió imaginable. Arriben als Estats Units fugint de la fam a Irlanda i en quatre generacions arriben a la presidència del país. De sobte, JFK és assassinat a trets. Som en una superproducció que recull els temes de fons que ens fascinen des de la guerra de Troia: l’amor i la mort, la bellesa i la violència, el poder i la pàtria. La protagonitzen assassins obscurs, hereves calculadores, generals ambiciosos, mercenaris cubans, milionaris grecs, espies soviètics, mafiosos i cantants. Se succeeixen els magnicidis i els accidents d’avió, els adulteris i les amenaces de guerra, les conspiracions i les fatalitats. Les seqüeles no es resolen, sinó que es multipliquen en subtrames plenes de tombarelles argumentals. Vicenç Pagès Jordà ens guia en unes vides que superen qualsevol ficció, i que instauren nous paradigmes en novel·les, sèries i pel·lícules.”

Seixantisme. L’esclat cultural dels 60. Marta Vallverdú. L’Avenç.

Marta Vallverdú ens ofereix en aquest llibre un retrat profund dels anys seixanta allunyat de mitificacions, acurat i ben articulat sobre la importància d’aquella dècada, del punt de vista cultural, per a la nova vertebració del país. Ha obtingut el premi de la crítica Serra d’Or de recerca en humanitats. L’editorial diu “És un estudi molt documentat, amb bibliografia i un nombre considerable d’entrevistes amb els protagonistes, sobre el moviment general plural i de molta vitalitat de la cultura catalana dels anys 60, que s’incardina amb la lluita de l’antifranquisme i que al mateix temps suposa l’afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana.” I al pròleg de Julià Guillamon es pot llegir: “Per a molts serà un descobriment que taparà amb una mà de pintura realista els anys seixanta idealitzats i poca-soltes que s’han imposat per tot arreu, per culpa del costumisme de la moda. Per a d’altres serà una manera de fer encaixar un trencaclosques de lectures o de records. Serà un estímul per aprofundir, contrastar, completar. Per als lectors que vindran serà una referència indiscutible.”

Reivindicació no urbana contra Barcelona

La caçadora de masies. Marta Lloret. Columna.

Marta Lloret fa temps que es dedica a caçar masies a tot el país i a ensenyar-les a les xarxes socials, com una manera de divulgar aquest patrimoni cabdal de la nostra geografia. Ara arriba el seu llibre on ens explica: “Cada casa de pagès té una història carregada de vida i emotivitat en alguns casos i de dramatisme i perspectives de futur incertes i obscures en altres –massa– casos. En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. M’han semblat històries mereixedores de ser explicades com a casos paradigmàtics que reflecteixen molt bé quina és la situació actual de les masies catalanes. No pretén ser un manual ni una obra d’història de les masies, sinó una reflexió humil sobre el llegat que hi ha entre els seus murs de pedra, d’on venen, on es troben i com afronten el futur.”

Ruralisme. La lluita per una vida millor. Vanesa Freixa. Ara Llibres.

La pandèmia del 2020 va posar sobre la taula la necessitat d’acostar-nos més a la natura i no són pas pocs els qui han canviat la vida a la ciutat per la del poble, però el ruralisme en realitat és un moviment molt més profund que arrela amb força en els anys vuitanta i implica un mode de vida. “Sense pràcticament adonar-nos-en –diu l’editorial–, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més. Amb el temps, hem confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats amb la modernitat, el benestar i la comoditat, que ha exterminat, però, tot allò que ha considerat antic, inservible i lent. L’activista Vanesa Freixa Riba, que fa anys va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà, defensa amb convicció que el ruralisme és a dia d’avui l’opció més intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens aboquem com a societat. Aquest llibre, emotiu i vital, encoratjador i vibrant, encén la flama de debats fonamentals per despertar consciències i moure’ns a l’acció.”

Contra la sostenibilitat. Andreu Escrivà. Sembra Llibres.

Aquest és el tercer llibre que l’ambientòleg i divulgador Andreu Escrivà dedica al canvi climàtic i als efectes per a la vida humana. En aquest cas es fixa en creences i afirmacions que s’han anat fossilitzant quan hom parla d’emergència climàtica. És per això que fa una anàlisi exhaustiva de què significa la paraula “sostenibilitat”. I és arran de les conclusions que n’extrau que titula el llibre d’una manera tan provocadora. Andreu Escrivà posa davant el lector les contradiccions en què vivim instal·lats, com ara que una empresa petroliera parli de combustible verd, o l’abundància d’etiquetes que parlen de la sostenibilitat de la majoria dels productes que consumim.

Contra la sostenibilitat és, en realitat, un llibre contra les veritats afables i conformistes, contra les afirmacions autocomplaents, contra l’autoengany de la pulsió compradora quan els consumidors triem un producte amb una etiqueta verda. Tot això, amb dades i amb estudis i demostracions científiques.

Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula. Jordi Marín i Monfort. Onada.

La preocupació pel futur de la vida sobre el planeta és una qüestió tractada a bastament per científics, ambientalistes i tota mena d’experts que alerten del futur incert de la humanitat si no hi ha un canvi global en el consum de recursos. Jordi Martín i Monfort és un professor de secundària que ha traslladat aquest debat a l’aula. Ha estat membre de l’Equip Lacenet i de l’equip TIC de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, i habitualment publica articles sobre medi ambient a diferents revistes.

Al llibre, hi trobem informació sobre la situació ambiental al món i quines solucions encara són possibles. La mirada de Martín se situa en angles d’anàlisi diferents dels habituals. Parla de la crisi climàtica, però també de la crisi energètica, de la pèrdua de la biodiversitat, de la crisi digital i de la crisi social. I conjuga un verb que molts pocs gosen de posar damunt la taula: decréixer. Encara que al títol de llibre apareix la paraula “col·lapse”, diu que vol fugir de declaracions catastrofistes.

Barcelona no té solució. Antonio Baños. Viena Editorial.

Un llibre incòmode, necessari, per a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de Barcelona. “Barcelona no està bé. Ho diu tothom. Fins i tot els que creuen que no cal fer res per tornar a anar bé. Ja ens entenem. El neguit per la ciutat és compartit i present a la nostra vida. Aquest llibre manté que Barcelona és una ciutat naturalment conflictiva, dialèctica. Nascuda i viva per a la discussió, el debat i la irresolució. Barcelona mai no estarà acabada. Barcelona és una ciutat sense solució. I desmunta la mentida del model urbà de ‘parc d’atraccions’, que ens ven una ciutat sense conflictes, cosmopolita, plena d’atractius que no ens interessen, mentre que els veïns són expulsats físicament i sentimentalment d’una ciutat que ja no és nostra, tot i que encara no l’hem perduda del tot. Barcelona no té solució planteja com es pot arribar a solucions contra l’expulsió de la gent, la memòria i l’esperit. Perquè volem ser veïns de la ciutat més fascinant, incòmoda, bella i revolucionària del món.”

Noves glòries a Espanya. Vicent Flor. Afers.

L’Editorial Afers ha reeditat el llibre de Vicent Flor Noves Glòries a Espanya, que l’any 2011, quan es va publicar per primera volta, va ser una galtada de realitat, un posar damunt la taula tot un seguit de realitats incòmodes per a molts valencians. Eren els anys daurats dels governs amb majoria absoluta del Partit Popular a totes les institucions. Tot i que la solsida era pròxima, encara no s’albirava. Llegit dotze anys més tard, aquest llibre continua tenint la mateixa validesa. O potser més, perquè malgrat els canvis polítics a les institucions, el blaverisme, el regionalisme anticatalanista i l’espanyolisme continuen tenint un espai polític molt important al País Valencià. A més, la bandera espanyola, com a la portada del llibre, encara té un paper molt predominant a totes les seus institucionals. L’himne, amb aquells primers versos que diuen “Per ofrenar noves glòries a Espanya”, continua cantant-se a cor què vols.

Rodoreda i les seves estudioses

Ells no saben res. Mercè Rodoreda. Club Editor.

Aquest llibre podria estar inclòs en aquest especial de no-ficció i també en el de ficció, però sigui com sigui no podia no ser una de les recomanacions per a aquest Sant Jordi. “Ells no saben res segueix tres rastres. Comença per les cartes escrites a Carles Riba entre 1941 i 1942, on Rodoreda expressa l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França: de ser detingut, internat, deportat… Qui escriu és una dona que no té escrúpols quan implora ajut per l’amant. Continua amb tres contes sobre la vida dels homes refugiats a la França ocupada: la incertesa i els destins catastròfics a què s’enfrontaven és la matèria de ‘Cop de lluna’, ‘Nocturn’ i ‘Nit i boira’. Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papà Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.”

Al mig de la vida, jo. Biografia de Mercè Rodoreda. Marina Porras. Bruguera

De biografies de Mercè Rodoreda n’hi ha moltes i no paren de sortir-ne, segurament perquè és l’escriptora catalana més important. En els darrers temps hi ha hagut moltes noves aportacions amb mirada femenina, però aquesta vegada s’ajunten la mirada de Marina Porras i la de la il·lustradora Elisa Munsó. Diuen els editors: “La vida de Mercè Rodoreda és la conquesta de la individualitat que es necessita per escriure. De nena va ser educada per ser una esposa convencional, de jove aspirava a ser una periodista del sistema i dues guerres la van fer créixer i descobrir de cop el món del segle XX. De l’estricta supervivència al descobriment de la solitud, Rodoreda va entendre que només se salvaria a través de l’escriptura si els seus llibres rescataven la memòria del seu temps. Marina Porras, periodista i crítica literària, explica en aquest retrat biogràfic la manera com es lliguen la vida i l’obra de l’escriptora més influent de la literatura catalana. La infantesa a la Barcelona d’abans de la guerra, la joventut a l’exili francès, la vida parisenca, l’esclat artístic a Ginebra i els anys finals a Romanyà. Una biografia fresca i directa amb il·lustracions d’Elisa Munsó.”

Anys de barbàrie. Carme Arnau. Empúries.

Les estudioses que han dedicat el seu temps i esforç a Mercè Rodoreda continuen ben actives, mirant d’estudiar tots els aspectes de la vida i obra de l’escriptora. Sobre Anys de barbàrie diu l’editorial: “L’estudiosa Carme Arnau aborda en aquest assaig l’impacte de la guerra en la vida i l’obra de Mercè Rodoreda. D’una banda, la traumàtica realitat de la Guerra Civil Espanyola, l’exili a França i la Segona Guerra Mundial a Llemotges i a Bordeus, ciutat ocupada pels alemanys, on el seu company Obiols és tancat en un camp de treball dels nazis. De l’altra, el mite atemporal de la guerra, del conflicte violent i armat entre els humans. Quan a final dels anys setanta del segle passat, Rodoreda torna a Catalunya, en concret a Romanyà, al bell mig de les Gavarres, un paisatge que tant l’atreia, duia les guerres ben vives en la seva intimitat, forjant la seva visió del món. En aquest sentit, recordem que la darrera novel·la que va publicar, de manera diguem-ne testamentària, és Quanta, quanta guerra…, de títol prou explícit.”

Rodoreda, un mapa. Viatges, faules i lectures. Mercè Ibarz. Barcino.

Mercè Ibarz també continua la seva relació amb  Mercè Rodoreda. “Amb Rodoreda, un mapa, Mercè Ibarz fa un itinerari per la seva memòria personal, cultural i col·lectiva. A partir de la lectura de les obres de Rodoreda, Ibarz desplega set tombs per la imaginació lectora i pels revolts de l’ofici d’escriure i escriu una autèntica memòria d’aprenentatges en què tant ens parla de Calvino, de Natalia Ginzburg, d’Anna Murià; de la Barcelona dels anys 20; de Patti Smith; d’un viatge a París; del retorn dels exiliats; de la tragèdia de la guerra; de les mirades que van (i han) de suportar les dones creadores (i les dones en general)… En definitiva, ens demostra com una autora com Rodoreda, una de les grans escriptores del segle XX europeu, vista amb els ulls d’una altra de les grans autores catalanes contemporànies, esdevé un autèntic mapa des del qual interpretar el món, la vida i la cultura. Un llibre breu, dividit en set capítols, il·lustrat amb una vintena d’obres d’art a tot color, escollides expressament per l’autora per il·lustrar el text, que es llegeix d’una glopada i que es rellegeix lentament i amb plaer.”

Periodisme de tota mena

Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc. Txell Feixas. Ara Llibres.

La periodista Txell Feixas tornar amb un altre dels llibres que et remouen la consciència com només ho pot fer el bon periodisme. “Fins i tot enmig de la foscor, en un dels llocs més durs del planeta, s’hi poden obrir escletxes d’esperança que transformen vides per sempre. Al camp de refugiats de Xatila, al Líban, la llum va entrar amb en Majdi. Aquest pintor de façanes palestí va formar un equip de bàsquet femení per apartar les nenes d’un destí dramàtic que sovint comença amb un matrimoni infantil i acaba en una espiral de maltractaments, drogues i crims d’honor. La Txell Feixas i Torras va ser testimoni dels primers passos de l’equip i una dècada més tard de la seva creació torna al camp per retrobar-se amb en Majdi i les jugadores. A través del bàsquet, l’entrenador volia salvar la seva filla d’un abisme a tocar. Veurem si la Razan es va deixar rescatar pel seu pare i també resseguirem els camins vitals que han traçat les seves companyes. Totes elles enfrontades al pitjor equip rival: el de les violències masclistes. Si a Dones valentes la periodista retrata lluites feministes individuals, en aquest llibre fa un pas endavant per mostrar-nos com les noves generacions de dones de l’Orient Mitjà sobreviuen gràcies a una xarxa de complicitats. Les protagonistes d’aquesta història han descobert que poden somiar si algú els explica que és possible i que poden ser les nenes que vulguin ser perquè, senzillament, hi tenen dret.”

Vaticangate. Vicenç Lozano. Pòrtic

Vicenç Lozano torna a furgar en les conxorxes que s’amaguen entre els murs dels palaus vaticans, engreixades encara més d’ençà de l’elecció del papa Francesc, que no va agradar gens a l’ala més conservadora de l’església. “Després de l’èxit del llibre Intrigues i poder al Vaticà, el periodista i historiador Vicenç Lozano revela les trames ocultes d’un complot real contra el papa Francesc, una conspiració entre el sector conservador de l’Església Catòlica i la ultradreta, amb el suport del poder financer internacional. L’objectiu és avortar les reformes que ha iniciat Francesc, propiciar-ne la renúncia i evitar que el pròxim conclave esculli un pontífex en la línia reformista de l’actual. Qui s’amaga darrere les campanyes que titllen Bergoglio de malalt, usurpador, comunista, heretge i encobridor dels abusos sexuals? Qui són els líders d’aquest complot dins i fora de l’Església? Com pot contrarestar Francesc els atacs? El Vaticangate va més enllà de l’actual pontificat i posa al descobert el pla per manipular el futur conclave. Els que volen salvar el llegat del papa Francesc tindran difícil evitar que tot hagi estat un somni impossible. Lozano –que ha cobert durant trenta-cinc anys la Santa Seu per a TV3– s’ha infiltrat entre les bambolines del poder, ha donat veu a les fonts més valuoses i ha elaborat un reportatge que cal llegir.”

La gran explosió. Toni Orensanz i Rafa Marrasé. Folch i Folch.

La indústria petroquímica de Tarragona és un dels grans motors econòmics del país, però també una de les fonts importants d’inseguretat. Per això cal posar-hi un esment especial i per això colpeix tant un llibre com aquest. “Tres anys després del terrible accident a la petroquímica IQOXE, Orensanz i Marrasé presenten amb La gran explosió, un extraordinari relat periodístic que emmarca l’abans i el després de la tragèdia, un llibre que es llegeix com una novel·la, però que explica fets malauradament reals. Conjugant les veus de les persones involucrades amb estudis científics, posen sobre la taula qüestions com la seguretat en la indústria petroquímica, la responsabilitat que pertoca a les institucions i el paper dels mitjans de comunicació. En els últims cinquanta anys s’han pogut comptabilitzar més d’un centenar d’accidents al complex petroquímic de Tarragona; el nombre d’accidents no disminueix i urgeix trobar-hi una solució.”

No siguis pobre! Marta Rojals. Ara Llibres.

Marta Rojals (que podeu llegir setmanalment a VilaWeb) és una de les autores més interessants i reconegudes d’aquests darrers quinze anys. Ara ens arriba una antologia dels seus articles més intensos. “Les millors reflexions d’una de les veus més punyents i esmolades de les lletres actuals. La mirada de Marta Rojals –perspicaç, aguda i irònica– ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia. Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica… En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix; l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat. Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.”

La democràcia mor al núvol. Josep M. Ganyet. La Magrana.

Les noves tecnologies ens han facilitat molt la vida, però també han implicat un control cada vegada més gran, del qual ens adverteix Josep M. Ganyet en el seu nou llibre, La democràcia mor al núvol. Sap bé de què parla perquè va ser una de les víctimes del Catalangate. “El llibre alerta sobre els perills de l’espionatge a través de les noves tecnologies i la necessitat d’una regulació per protegir els drets individuals dels ciutadans. Podem viure en una societat digital oberta i democràtica i alhora segura per a tothom? Quan estats, grans corporacions, agències de seguretat i cossos policials utilitzen les nostres dades, normalment ho fan en contra nostre i de les nostres llibertats. Fins a quin punt serem capaços de renunciar als nostres drets en nom de la seguretat nacional i del bé comú? Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic i víctima d’espionatge en l’afer Catalangate, ens introdueix al capitalisme de vigilància de les grans tecnològiques, i ens mostra com ho han aprofitat les agències de seguretat per crear un registre permanent de l’activitat dels ciutadans i les conseqüències que aquests fets tenen per a la democràcia. Amb el Watergate, Carl Bernstein i Bob Woodward de The Washington Post ens van ensenyar que, quan el poder polític utilitza la tecnologia per espiar rivals polítics, ‘la democràcia mor a la foscor’. Amb el Catalangate, els investigadors del Citizen Lab ens han ensenyat que avui al món la democràcia mor al núvol.”

Torturades. Gemma Pasqual i Escrivà. Comanegra.

Gemma Pasqual ha bastit una història molt dura i violenta, ha posat nom a dones que van ser torturades a la Via Laietana, la gran comissaria de l’horror de la ciutat de Barcelona. Pasqual palesa en aquest llibre la brutalitat de la tortura, que molt més enllà de la dictadura i continua encara avui. “La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.”

Història, biografies i art

Francesc Cambó. L’últim retrat. Borja de Riquer. Edicions 62.

Un dels historiadors més consolidats i importants del país, Borja de Riquer, fa la biografia de Francesc Cambó, una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. “Francesc Cambó (1876-1947) va ser un polític destacat, un home de negocis d’èxit, un mecenes prominent i, a més, va tenir una vida sentimental força agitada. Un polític amb una carrera fulgurant que representa millor que ningú el catalanisme que vol reformar Espanya per aconseguir l’autonomia. La seva involució conservadora coincideix amb quan es fa ric, multimilionari, i es converteix en el més destacat mecenes de la cultura catalana del segle XX. Fou el primer polític que contractà intel·lectuals –Pla, Soldevila, Bosch Gimpera, Gaziel, Riba, Fabra, Sagarra, etc.– per les seves empreses culturals. Es passava les nits llegint Plutarc o Titus Livi, que havia fet traduir al català, i contemplant els Botticelli que havia comprat. És un exemple clar de les complexes vinculacions entre els interessos econòmics i la política. Borja de Riquer ha reconstruït amb nova documentació la vida complexa, contradictòria i insòlita de Francesc Cambó i ens la presenta com una lectura apassionant.”

Barcelona, gener de 1939. La caiguda. Francesc Vilanova Vila-Abadal. Ajuntament de Barcelona.

L’historiador Francesc Vilanova, un dels màxims especialistes de casa nostra en història contemporània i en la ciutat de Barcelona, ens ofereix un llibre que explica els dies de la caiguda de Barcelona en mans dels franquistes. “Després de Viena (març del 1938) i abans de Praga (març del 1939), Barcelona va ser la segona gran ciutat europea que va caure –va ser liberada, en el llenguatge del feixisme espanyol– en mans d’un règim feixista, com era el dels revoltats contra la Segona República Espanyola, encapçalats pel general Francisco Franco, en el marc de l’anomenada ‘guerra civil europea’ del segle XX (1914-1945). Aquesta és la crònica de la caiguda i l’ocupació de Barcelona, a partir de testimonis escrits, documentals i gràfics, i de com, una vegada sotmesa, es va convertir en l’escenari de la celebració d’altres victòries franquistes: la caiguda de Girona, la de Madrid, la fi de la guerra. Però és, en molt bona part, la crònica documental i gràfica dels vencedors i dels ciutadans que van sortir a rebre’ls als carrers i les places principals de la ciutat. La ciutat vençuda –la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons– va desaparèixer de l’escenari. El silenci es va estendre sobre els barris, els carrers i homes, dones i infants que en van sortir derrotats. A la fi, aquell hivern del 1939, només els vencedors civils i militars van deixar testimoni gràfic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l’aclaparadora venjança que van desplegar.”

A la recerca de l’obra perduda. Albert Velasco. Pòrtic.

Les peripècies d’arqueòlegs intrèpids a la recerca de tresors són temes que la literatura i el cinema han explotat amb èxit com a ficció. Poques vegades, en canvi, els estudiosos de debò expliquen les seves vivències entorn de recerques i troballes. “Albert Velasco relata els millors episodis com a conservador d’un museu i investigador, una feina que no sempre es desenvolupa entre muntanyes de llibres, obres d’art polsoses i magatzems. Res més lluny de la realitat. A partir de diferents històries viscudes en primera persona, l’autor ens presenta un apassionant món de descobertes i experiències en esglésies recòndites, cases de subhasta o, fins i tot, a Instagram, que van des de la troballa d’una ampolleta de vidre persa o d’una arqueta per guardar una sandàlia de la Mare de Déu a l’enfrontament amb la policia en un museu i la declaració en un judici, passant per la lectura del testament de la filla d’un rei o la descoberta d’una falsificació sorprenent.”

Un dietari i una confessió

La pausa dels dies. Xavier Graset. La Campana.

Xavier Graset s’ha convertit en un dels periodistes més estimats del país gràcies al programa Més 3/24 que condueix cada nit, on els llibres tenen un protagonisme especial. Ara ens arriba aquest dietari que cerca, precisament, la pausa dels dies. “Xavier Graset ens ensenya a degustar i viure la vida d’una manera pausada. Un peculiar dietari que ens farà reflexionar sobre el cicle dels dies. El recull del pas d’aquests dies que trobareu en aquest llibre entra en les petites històries del dia a dia: aquí trobareu terra, oliveres i avellaners, i aquí trobareu cuina, carxofes i bacallà, escarola i fideus, trobareu festes, Carnaval i el cicle de Nadal, i la Mare de Déu d’Agost, trobareu teatre i més lectures, i trobareu calendari, trobareu allò que ens ha fet créixer, i com ha anat canviant tot plegat, i compto que, en certa mesura, també us hi trobareu vosaltres.”

Lluny d’Amèrica. Lourdes Toledo. Edicions del Bullent.

Lourdes Toledo és una periodista cultural i escriptora que ha entrat de ple dins el gènere del dietarisme. Lluny d’Amèrica, que va obtenir el premi d’assaig Josep Vicent Marquès, dels Premis Ciutat de València, és el tercer volum que dedica a aquesta mena de texts assagístics i de reflexió personal. Amb el primer, Amèrica endins, va obtenir el premi d’assaig dels Premis Ciutat d’Alzira. Tant en l’un com en l’altre, escriu la vida quotidiana d’una dona que decideix de canviar de vida i d’escenari i traslladar-se als Estats Units amb una mena de beca per a fer de professora de primària. La seva destinació és Nou Mèxic.

Lluny d’Amèrica és una mena de mapa personal amb texts que són cròniques de viatge, reflexions, cròniques socials, lectures i descripcions de situacions fetes a través del microscopi.

Quan deixi de ser jo. Carme Elias. Columna.

L’anunci de l’actriu Carme Elias que està malalta d’Alzheimer va causar un gran xoc per a tothom qui la coneix. Ara arriba aquest llibre tan singular, Quan deixi de ser jo. “‘El meu amic Al no es fa notar. No és sorollós i no fa mal, no et trenca el cor i no et deixa el cos adolorit ni l’autoestima per terra. És molt discret. Simplement et va abandonant de puntetes: un dia se t’emporta una muda, un dia algun abric, un altre dia uns mitjons i així fins que l’armari quedi buit. Només amb l’estructura.’ D’aquesta manera descriu Carme Elias l’Alzheimer que pateix des de fa més de tres anys, tot i que no ho ha fet públic fins fa poc. Amb acceptació i ironia, intentant furgar encara dins la seva memòria, l’actriu narra la seva experiència oferint un testimoni honest i ple de vida sobre el dia a dia de la seva dolència i els episodis més memorables de la seva biografia. El seu llibre és un llegat extraordinari i original sobre una actriu brillant i una malalta d’Alzheimer en primera persona.”

Repòquer de peces singulars

El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció. Xavier Pla. Lleonard Muntaner.

Xavier Pla, catedràtic de literatura a Girona, és un dels intel·lectuals més solvents del país i ara ens arriba el seu nou assaig. “La història del soldat de Baltimore apareix al llibre de Stendhal Racine et Shakespeare (1823). En una conversa entre un acadèmic classicista i un romàntic, surt el terme ‘il·lusió’. Aleshores, el romàntic explica el següent: ‘L’any passat el soldat que estava en funció a l’interior del teatre de Baltimore, veient que Otel·lo, en el cinquè acte de la tragèdia del seu mateix nom, anava a matar Desdèmona, va cridar: «Que no pugui ser mai dit que en la meva presència un maleït negre haurà matat una dona blanca.» En aquell mateix moment, el soldat dispara amb el seu fusell i fractura un braç a l’actor que feia d’Otel·lo. La representació va haver de plegar.’ L’anècdota entusiasmava Roland Barthes. Cada any l’explicava als alumnes i, després, es posava a riure. El llibre que teniu a les mans conté un conjunt d’assaigs comparatistes que es posa sota l’aixopluc de Stendhal i de Barthes, però també d’Emmanuel Carrère i de Mircea Cărtărescu, de Sergi Pàmies i de Francesc Serés; estira els fils de la relació entre realitat i ficció i fa una proposta (inevitablement fracassada) de definició de l’autoficció per defugir aquesta mena de calaix de sastre en què s’ha convertit (ple de tota mena de dols, penes, divorcis, separacions…) i que n’oblida la hibridesa interrogativa. Perquè l’autoficció ha de ser un camp de tensió, ha de fer una mica de vertigen… Com en un trompe-l’oeil.”

Geografia de l’oblit. Eduard Niubó. Sidillà.

Hi ha llibres que contenen un munt d’històries que mereixen que la gent les conegui. Sovint les històries corresponen a persones que en unes altres circumstàncies haurien obtingut molt més reconeixement. El camp de l’exploració geogràfica va farcida d’exploradors que pràcticament ningú no coneix i que són fonamentals per a entendre com és el món. “La història dels descobriments geogràfics és plena d’exploradors que amb prou feines coneixem, però que ens han canviat la imatge del món. Molts d’aquests exploradors, tot i les aventures sorprenents que van viure, sovint queden oblidats sota el relat dels conqueridors que els han seguit, o a l’ombra dels seus líders. Però des dels mapes més antics de la prehistòria fins a les últimes troballes d’expedicions perdudes, la descoberta del món és plena de nàufrags, mariners, fugitius… tot de gent modesta que calia rescatar abans no acabin ofegats sota la marea de la història oficial. Fugint dels tòpics establerts, Geografia de l’oblit ens endinsa en el camí dels pioners que han obert la porta al coneixement del món. Un llibre apassionant sobre les limitacions de la capacitat humana, la curiositat, els reptes, l’ànsia de descoberta, el desig que mou les persones a anar més enllà. Els protagonistes de Geografia de l’oblit travessen sovint la línia vermella que separa la vida de la mort.”

La perplexitat. Jordi Graupera. L’Àncora.

Jordi Graupera és un dels pensadors actuals més interessants, perquè ajunta la seva faceta de reflexió amb la de divulgació del pensament sobre la societat contemporània i la política que s’hi fa. “La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendre’s i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho s’hi barregen tres eixos. El primer, l’experiència de deu anys de viure a Nova York –el període d’Obama a Trump–, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la política i la història a partir d’escenes concretes, realitats culturals concretes, polítics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de l’autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa.”

Hannah Arendt: el món en joc. Fina Birulés. Arcàdia.

El món dels grans pensadors contemporanis sovint és complex i necessita guies per acostar-s’hi. Fina Birulés s’endinsa en els secrets de Hannah Arendt, una de les pensadores més influents d’aquests darrers setanta anys. “El pensament de Hannah Arendt és difícil de domesticar i encara més de reduir als llocs comuns del discurs contemporani. La seva indiscutible independència intel·lectual i una infatigable voluntat de comprendre la van portar a anar més enllà de les preguntes i els principis de la tradició filosòfica per proposar noves formes de reflexió i d’organització política per al món modern. Per acompanyar Arendt en els seus ‘experiments de pensament’, Fina Birulés tria dues categories recurrents en l’obra de la filòsofa jueva d’origen alemany: món i natalitat. I a l’entorn d’aquestes idees ens parla de tradició, de començament, de comunitat, de distància, de llibertat, de memòria, d’educació, de crear sentit, de comprendre i, sobretot, de responsabilitat. Sota la mirada vigilant de Hannah Arendt, aquest assaig posa en evidència que el que realment hi ha en joc és el món.”

Un planeta creatiu. Com va començar la vida i com la fabricarem en el laboratori. Juli Peretó. Institució Alfons el Magnànim.

Al despatx del bioquímic Juli Peretó, al parc científic de la Universitat de València, hi ha figuretes, dibuixos, imatges i tota mena d’objectes relacionats amb Charles Darwin. Peretó és un científic il·lustrat i lletraferit, allunyat del prototip del savi despistat que nidifica al laboratori. Aquest llibre té un subtítol provocatiu: “Com va començar la vida a la Terra i com la fabricarem en el laboratori”.

Del primer moment, Peretó posa les cartes damunt la taula: el començament de la vida és un enigma encara, no sabem com va començar. Però a partir d’ací explica que hi ha moltíssimes dades que permeten de recrear com van ser els primers passos des de la química inanimada a les primeres comunitats de cèl·lules primitives.

Tot i que és un llibre de ciència, Juli Peretó l’amaneix amb tot d’anècdotes i de vivències personals. D’exemples que proporcionen una lectura amena i generadora d’interrogants.

El futur de la humanitat. Eudald Carbonell. Ara Llibres.

Eudald Carbonell s’ha fet un tip d’estudiar el passat, però sempre ha tingut la vocació d’entendre el futur. I les coses no pinten bé per a nosaltres com a espècie llevat que prenguem mesures i consciència de la nostra fragilitat. “La humanitat està arribant a un punt de no-retorn. La nostra forma de viure està portant el món al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem. Encara hi som a temps, però no hi ha temps per perdre i no serà possible sobreviure sense fer canvis profunds en la forma de pensar, de relacionar-nos i de viure. Aquest llibre ens fa deu propostes per evolucionar com a espècie i poder-ho aconseguir, des d’aturar en sec la globalització de l’espècie fins a socialitzar la tecnologia passant per aconseguir una individualitat col·lectiva.”