Els llibres també surten de nit quan és festa major

La Setmana del Llibre en Català ja és història, amb 50.000 visitants i unes xifres de venda semblants a les de 2019, l’últim any de normalitat abans de la pandèmia. Mentre els editors discuteixen –i podem posar la mà al foc que serà un debat apassionat– sobre la conveniència o no de tornar al pla de la Catedral, amb vista a un 2022 ja plenament normalitzat, o establir-se definitivament al Moll de la Fusta, el País Valencià es prepara per veure néixer un nou esdeveniment literari, que es vol afegir a les fires, places i jornades que l’edició independent valenciana organitza durant l’any.

Aquest cap de setmana es farà la primera fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna, la Vall dels Llibres, a l’històric monestir de Santa Maria de la Valldigna. Impulsada per la Mancomunitat de la Valldigna i l’editorial Lletra Impresa, compta amb un programa extens en què es destaquen una taula rodona sobre la figura de Joan Fuster, amb Ferran Garcia-Oliver, Isidre Crespo, Toni Mollà i Lourdes Toledo, que servirà per a escalfar motors abans de la celebració del centenari, l’any vinent; i un debat sobre normalització literària i lingüística amb Lourdes Boïgues, Gustau Muñoz, Isabel Canet i Manolo Gil.

Una vitalitat que cal conèixer

Editorials com ara Afers, Balandra, Drassana, Edicions Camacuc, del Buc o del Bullent, Sembra o Vincle, arrelades a diverses poblacions del País Valencià, seran presents en aquesta fira, que vol destacar la vitalitat de l’edició independent i de proximitat valenciana. Algunes han estat notícia, com ara Afers, que ha llançat enguany una col·lecció de narrativa, o Lletra Impresa, que acaba de publicar l’ambiciosa novel·la L’única veritat, de Francesc Bodí. Podeu llegir l’entrevista de Vilaweb a Bodí, que serà present a la Vall dels Llibres.

Una vitalitat editorial que sovint no es té prou en compte a la resta dels Països Catalans, especialment al Principat, on el centralisme editorial i mediàtic barceloní satura el mercat i impedeix de veure què passa més enllà de Barcelona. Tot i que, per exemple, editors i autors valencians, illencs, andorrans i nord-catalans han estat ben presents a la Setmana del Llibre en Català. Fenòmens com la novel·la Noruega, de Rafa Lahuerta, tot un esdeveniment literari a València i pràcticament sense cap ressò a Barcelona, reforcen aquesta idea d’aparent desconnexió entre territoris.

Justament el mes de juliol es va fer a Benicarló el XVI Encontre d’Editors, organitzat per l’Associació d’Editors del País Valencià, amb una notable representació d’editors i periodistes principatins, i que va girar entorn de dues qüestions clau: què implica editar en català en un territori fraccionat administrativament i quina és la permeabilitat territorial dels mitjans de crítica literària. Els debats i les converses van ser profitoses per a trencar dinàmiques i encarar realitats.

I a Palma els llibres surten de nit

Si el cap de setmana passat eren les galeries d’art les que s’obrien de nit, dissabte seran els amants de la lectura que allargaran l’horari, amb motiu del Literanit 2021. Llibreries i biblioteques, però també institucions públiques, museus, comerços i establiments de restauració s’ompliran d’activitats entorn de la lectura, en un horari gens habitual. Literanit, que fins ara s’havia fet només a Mallorca, arriba enguany a l’illa de Menorca, amb diverses activitats al Museu de Menorca de Maó.

Literanit va néixer l’any 2019 impulsat per la Institució Francesc de Borja Moll, amb l’objectiu de fomentar la lectura en un ambient lúdic i distès. Per això el programa, amb la lectura com a eix vertebrador, inclou tota mena d’activitats: conferències, taules rodones, presentacions de novetats o reedicions, signatures de llibres, recitals poètics, lectures continuades, concerts, rondallaires, glosadors i teatre. Enguany, el lema és “Un món per cuidar, una vida per llegir” i el tema central, la relació entre la lectura, la natura i els hàbits lectors.

És festa major

La Mercè, Santa Tecla i les Festes de Tardor de Lleida s’escauen aquests dies de final de setembre, amb les limitacions pròpies de la situació de pandèmia. Les activitats de la festa major de Barcelona, per exemple, a hores d’ara ja tenen pràcticament totes les entrades exhaurides.

Ara, hi ha motius per celebrar que, per exemple, tornen els castells i més elements de cultura popular, com el bestiari i els gegants. Avui, divendres, per exemple, hi ha prevista una cercavila i una nit de foc, amb diables, dracs i més bèsties, en un escenari tan insòlit com el passeig de Gràcia. Com l’any passat, el piromusical descentralitzat dispararà els focs artificials des de quatre punts diferents de la ciutat, en un espectacle que serà retransmès per TV3.

El Liceu aixeca el teló dels 175 anys

El Gran Teatre del Liceu va inaugurar dimecres la temporada 2021-2022, durant la qual celebrarà cent setanta-cinc anys d’història. El teatre líric va preferir no donar pa a les oques amb un títol popular, sinó que va triar una joia musical exigent, Ariadne auf Naxos, de Richard Strauss, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal, tot un homenatge al gènere operístic com a obra d’art total.

El muntatge de Katie Mitchell situa l’acció de l’òpera de Strauss al present, a casa de l’home més ric de Viena i amb una Zerbinetta d’aires pop. El mestre Josep Pons va dirigir l’Orquestra del Liceu des del fossat, en una estrena que va recuperar l’ambient de gala d’aquesta mena de celebracions. S’hi va poder veure el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, la presidenta del parlament, Laura Borràs, i el ministre de Cultura espanyol, Miquel Iceta, entre més autoritats, representants de la societat civil, de la cultura, de l’esport, etc.

Per commemorar l’aniversari, el teatre de la Rambla ha encarregat al veterà director de cinema Pere Portabella una petita peça de cinema que vol homenatjar-ne la història amb referències a l’incendi de l’any 1994 i la reconstrucció com a teatre públic l’any 1999.

L’imprescindible

Avui, divendres, comença a Juneda el Miravisions, el festival que vol esdevenir la cita imprescindible del fotoperiodisme a Catalunya. La fotògrafa Pilar Aymerich inaugura l’exposició “Pilar Aymerich: fotografies d’una època, retrats amb nom propi”, que es podrà veure fins el dia 28 de novembre; i demà conversarà amb Mònica Terribas. A més, la jornada, impulsada per la Mira, compta amb noms com ara Jordi Borràs, Emilio Morenatti, guanyador del premi Pulitzer 2021, Albert García i Cèlia Atset.

L’efèmeride

El 27 de setembre de 1961 es va morir a Barcelona l’escriptor Josep Maria de Sagarra. Poeta, prosista i dramaturg, autor d’obres com El comte Arnau, Vida privada i L’hostal de la Glòria, es preparava llavors per anar-se’n a Roma com a corresponsal de La Vanguardia, per a seguir els treballs del Concili Vaticà Segon, quan li van diagnosticar un carcinoma que li causà la mort, a seixanta-set anys.

El nom propi

El redescobriment de Carmelina Sánchez Cutillas com la gran escriptora valenciana del segle XX ha estat una sorpresa magnífica per a les lletres catalanes. Impulsat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, durant el 2020 s’ha celebrat el centenari de l’autora de Matèria de Bretanya. Dimarts, els actes de record es traslladaran al Principat, amb un homenatge a l’Ateneu Barcelonès, en què intervindran la vice-presidenta de l’entitat, Lluïsa Julià; el fill de Sánchez Cutillas, Lluís de Romero; la professora de la Universitat d’Alacant Maria Àngels Francès; la secretària de l’AVL, Verònica Cantó; i l’acadèmica Imma Cerdà, moderats per la comissària de l’Any Carmelina Sánchez Cutillas, Maribel Guardiola. Mercè Sampietro i Dolors Miquel llegiran texts i poemes de l’escriptora. Abans de l’acte, podeu llegir un magnífic perfil de Sánchez Cutillas, d’Esperança Camps.

Caldrà estar-ne al cas

La Perla 29 estrena temporada al teatre de la Biblioteca de Catalunya amb Birman, de Víctor Sunyol, dirigit per Joan Roure. La representació, la protagonitza un actor veterà que es prepara per sortir a escena a fer el paper de rei Duncan de Macbeth, interpretat per Lluís Soler, abocat en una mar de dubtes sobre el valor de la paraula i el llenguatge, sobre la funció del teatre, sobre el seu passat i sobre la vellesa, tot amanit amb referències a Shakespeare i més autors que estima, com ara Beckett, Sarah Kane, Borchert i Tarkovski.