Cuina i gastronomia: vint llibres recomanats per al Sant Jordi 2023

  • Us proposem una guia dels llibres vinculats a la gastronomia per a aquest Sant Jordi 2023

VilaWeb
Fotografia: Micheile Henderson / Unsplash.
Sebastià Bennasar
21.04.2023 - 20:30
Actualització: 21.04.2023 - 20:36

La selecció de llibres de cuina i gastronomia per a aquest Sant Jordi 2023 ve marcada per la convivència en el mercat editorial d’obres magnes vinculades a la història de la cuina i al seu corpus, amb propostes que tenen la vinculació a la terra, a la dona i a la cuina sana com a eix fonamental. Conviuen amb diferents receptaris més o menys singularitzats i amb confessions de xefs reconeguts que qüestionen alguns elements del sistema culinari. Hi incloem, a més, dos llibres per als més menuts perquè vagin entrant en olivetes.

Històries de la cuina i obres magnes

Corpus de la cuina catalana. Diversos autors. Ara Llibres.

L’editorial Ara Llibres actualitza un dels llibres més importants d’aquests darrers temps no sense algunes polèmiques per la inclusió com a catalanes d’algunes receptes sorprenents que no hauríeu dit mai. “El Corpus de la cuina catalana és el receptari més complet, útil i pràctic de la gastronomia catalana: gairebé 1.200 receptes numerades i ordenades alfabèticament que inclouen plats de marcada identitat, com ara les escudelles, els mar i muntanya, els romescos, els sofregits i les picades i les famoses mandonguilles amb sípia i pèsols, entre moltes més. El primer inventari que té la voluntat d’ordenar, preservar i difondre els plats tradicionals i familiars que ens han alimentat des que tenim memòria. Més de dues dècades d’investigació en què han participat cuiners i cuineres de més de 500 restaurants, les associacions de mestresses de casa, nombrosos particulars, professionals de prestigi internacional i estudiosos de la cuina catalana i l’alimentació. Aquesta edició, actualitzada i ampliada amb més receptes, inclou grans novetats, com ara la valoració nutricional dels plats més característics de la nostra gastronomia, fet que permet de posar al dia la relació entre cuina catalana i salut. També conté un índex de productes de proximitat i de varietats autòctones d’hortalisses, fruites, arrossos, farines, peixos i crustacis amb les seves diferents denominacions territorials.”

Història de la cuina catalana i occitana, volum 5. Vicent Marqués. Sidillà.

L’editorial Sidillà continua amb el projecte magne de la història de la cuina catalana i occitana de Vicent Marqués i ara arriba a les 912 pàgines del volum cinquè, dedicat al bacallà, la carn i els menuts, ingredients de màxima potència en les nostres contrades. Tal com expliquen els editors: “Les cuines catalana i occitana són cuines germanes. Les relacions històriques, lingüístiques i culturals entre els antics regnes, comtats, regions i comarques d’aquests dos grans territoris, com també el fet de viure en unes terres amb un passat i unes condicions climàtiques semblants, han propiciat l’existència d’una de les millors cuines del món, amb un caràcter i unes particularitats tan destacades que des de la mateixa edat mitjana es va reivindicar en diferents receptaris i manuals on es compilava i es preservava. Vicent Marqués ha dedicat la seva vida a compendiar la història d’aquesta cuina. En aquest cinquè volum, ens ofereix centenars de monografies i de receptes de bacallà, de carn i de menuts. Marqués no només ens explica les receptes, sinó també el recorregut històric, filològic, literari i cultural d’uns plats que conformen el corpus de la cuina que compartim la gent dels Països Catalans i Occitània.” Un llibre imprescindible per a continuar la col·lecció o per a començar-la, fascinar-se’n i anar a buscar els altres volums.

La cuina dels carmelites descalços. Francesc del Santíssim Sagrament. Barcino.

Si voleu saber com era la cuina dels carmelites descalços a final del segle XVIII i principi del segle XIX, aquest és el vostre llibre. Barcino continua recuperant receptaris pertanyents a ordes religiosos i després dels franciscans i els cartoixans ara arriba el torn dels carmelitans. “Una alimentació senzilla, sana i natural, basada en els productes i les tècniques de la cuina tradicional catalana, i amanida amb la saviesa antiga dels frares. Tot això es pot trobar en el receptari de Francesc del Santíssim Sagrament, carmelita descalç originari de la ciutat de Reus, i cuiner a final del segle XVIII i principi del XIX. Els receptaris conventuals han exercit la funció de compilar la cuina popular catalana i codificar-la i, a partir de les diferents instruccions o avisos, han difós novament aquest saber fer tradicional per mitjà de les múltiples versions i còpies d’aquests reculls culinaris que es conserven i de les que s’han perdut. Catalunya té una tradició culinària medieval prou reconeguda internacionalment i els seus escrits de cuina han estat objecte d’atenció tant per part de gastrònoms com de filòlegs. En aquesta recerca s’han afegit darrerament els historiadors, els quals, a més, han incorporat tot un nou ventall de temes a l’estudi d’alimentació. La cuina catalana dels segles moderns ha estat eclipsada fins fa poc per l’esplendor de l’edat mitjana, però gràcies a iniciatives com ara la col·lecció de receptaris històrics Set Portes, això ja ha començat a canviar. La raó que explica la proliferació de reculls gastronòmics d’índole conventual cal cercar-la, doncs, en darrera instància, en els valors que s’atribueixen a la cuina dels religiosos, com ara ser simple, amb poc artifici, molt lligada als productes de la terra i d’arrel tradicional. També és percebuda com una pràctica culinària en què la senzillesa dels productes s’enriqueix amb la saviesa d’una codificada experiència centenària, no contaminada per les modes foranes ni pertorbada per les presses d’una cuina ràpida.”

Arrelada, femenina i sana

Visca la terra. Pau Clua, Anna Roca, Maria Nicolau, María José Valiente. Rosa dels Vents.

Com que la cuina va molt més enllà de les receptes, aquest llibre, també. És un llibre que tracta tots els productes de manera integral, des del moment de plantar-los fins a menjar-los. Segons l’editorial: “És la guia 360 per a totes aquelles persones que tinguin interès a cultivar, cuinar o consumir productes de la terra de manera responsable; amb tota la informació pràctica relacionada amb cada mes de l’any. Mes a mes: els productes de temporada, què sembrar i què plantar; el calendari lunar a tenir en compte en els treballs de camp i d’hort urbà, i totes les fires locals de productes. Receptes per a cada temporada, elaborades per la cuinera i escriptora Maria Nicolau. Frases fetes i dites per a cada mes de l’any, seleccionades per l’autora María José Valiente. 12 mesos, 12 productes i 12 productors, són entrevistes fetes per Anna Roca en què es presenten les fortaleses del sector agrari i ramader del territori.”

Deliciosament cícliques. Gina Estapé. Columna.

En l’auge dels estudis sobre la sexualitat de la dona i especialment del cicle menstrual i la seva relació amb totes les facetes de la vida, era lògic que aviat aparegués un llibre que també el vinculés amb la gastronomia. Aquest és, doncs, segons l’editorial, el primer receptari pensat per a cada moment del cicle menstrual: “Les dones som cícliques. Des que tenim el sagnat menstrual fins que es produeix el del mes següent, les nostres hormones fluctuen i generen canvis tant metabòlics com immunològics, emocionals i del sistema nerviós. Perquè tots aquests processos flueixin i puguem gaudir d’un cicle menstrual saludable, la nostra alimentació i el nostre estil de vida hi tenen un paper clau. En aquest llibre, Gina Estapé ens explica com funciona el cos femení, com és possible adaptar l’alimentació a les diferents fases menstruals i quins nutrients són clau en cada moment per a maximitzar el benestar de la dona. I, a més, comparteix seixanta-set receptes saludables i delicioses per a poder gaudir menjant sa mentre cuidem el nostre cicle i la nostra salut. Una invitació a connectar amb la nostra naturalesa cíclica dia a dia mitjançant l’alimentació.”

Ets el que menges. Núria Coll. Rosa dels Vents.

Com més va estem més preocupats per totes les qüestions que vinculen l’alimentació amb la salut, davant algunes de les grans plagues que ens assoten, com ara l’obesitat i la diabetis. Per això, aquest llibre és un clam a favor del menjar sa. “La periodista i divulgadora de temes de salut més reconeguda del nostre país ens explica tot allò que sap sobre nutrició i vida sana. Menjar saludable no és difícil, però de vegades ens perdem entre tantes dades i dietes de moda. No cal aprendre’ns cada nou estudi nutricional; probablement ens serviria més aturar-nos i pensar una mica. En aquest llibre de reflexions i consells, la periodista especialitzada en alimentació saludable, Núria Coll, amb idees i pensaments basats en el sentit comú, ens proposa un objectiu clar: despertar al lector l’ambició de tenir un criteri propi perquè no depengui d’allò que els gurus diuen que cal menjar. Aquest llibre us apoderarà per trobar el vostre propi camí en l’alimentació. ‘Quan el 2014 vaig començar en la divulgació de l’alimentació saludable, no tenia gaires coneixements, però en poc temps em vaig adonar que, de manera urgent, havíem d’evitar molts dels pots i paquets que omplen els nostres rebosts. En qüestió de setmanes vaig canviar els hàbits alimentaris de manera radical, vaig començar a menjar saludable i vaig aprendre una cosa crucial: l’important no era només què menjar, sinó com.’”

Receptaris de tota mena i per a tots els gusts

Les receptes de l’Arnau. Arnau Paris. Columna.

Arnau Paris ha assolit una gran popularitat gràcies al fet d’haver guanyat el programa MasterChef, però a casa nostra és conegut sobretot per ser un dels cuiners de Cuines. Aquest és el llibre de les seves receptes i així l’expliquen a l’editorial Columna: “L’Arnau Paris és una persona alegre, decidida i activa. També és un cuiner de vocació, que des de petit jugava amb la seva cuineta i ajudava els avis a cultivar les hortalisses de l’hort. Un apassionat de la cuina i dels productes de proximitat que un bon dia va decidir de fer realitat el seu somni i convertir-se en cuiner. Guanyar el concurs MasterChef el va ajudar, i des de llavors no ha parat de formar-se i treballar. Aquest és un llibre de receptes originals, atrevides, saboroses i boníssimes que són fidels al caràcter creatiu i juganer del seu autor, que ara col·labora al Cuines, de TV3. Tal com diu el seu bon amic i cuiner Oriol Rovira: ‘De l’Arnau em va sobtar la seva honestedat i implicació a la cuina, sempre amb una actitud exemplar i uns grans valors personals i professionals.’ Aquest llibre acosta el lector, sigui quin sigui el seu nivell, als fogons, a una cuina sorprenent i saborosa, d’una manera fàcil, planera i amena.”

Deliciós mar. Enric Herce. Cossetània.

Enric Herce és un dels cuiners més reconeguts, reputats i de llarga durada de casa nostra. Ara ens proposa de descobrir tots els sabors de la mar. “En aquest llibre, en què el mar és el protagonista, no només hi ha receptes marineres, sinó també històries, experiències i consells culinaris. La cuina del mar sempre ens ha fascinat per la seva gran riquesa i diversitat. El mar ens ofereix amb generositat un enorme i deliciós rebost en què podem triar grans peixos de mar obert, saborosos peixos de roca, saludables peixos blaus, crustacis luxosos de tota mida, una infinitat de mol·luscs i innombrables animals i plantes més amb què podrem elaborar la més variada i suggestiva cuina. En aquest llibre, el xef Enric Herce, que durant quasi cinquanta anys ha tingut les seves cuines tocant a mar, us proposa una travessia marina en què gaudireu descobrint quins són i com són tots aquests peixos, crustacis, cefalòpodes i més animalons que habiten el nostre mar i quan és el millor moment per comprar-los i portar-los a la cuina. A més, us ofereix més de cinquanta receptes delicioses perquè les feu a casa amb tota facilitat”, explica l’editorial.

La cuina de les rondaies mallorquines. Caterina Valriu, Paula Valriu, Bàrbara Sagrera. Disset Edició.

El corpus de rondalles mallorquines que va aplegar mossèn Alcover emprant el pseudònim de Jordi des Racó és un dels més grans patrimonis de la literatura oral europea i els estudiosos no deixen de pouar-hi per entendre molts conceptes de la vida illenca. En aquest cas, li ha tocat a la gastronomia. “La cuina de les rondaies mallorquines és una obra que s’acosta a la cultura i la cuina popular de Mallorca a través de les rondalles. Perquè en aquestes històries hi són reflectits la fantasia humana i els costums de l’illa, per això sovint s’hi esmenta el delit de menjar i s’anomenen els plats més gustosos de la cuina local. En el volum, hi conviuen les menges de reis –com l’arròs engorgat i les porcelles rostides–, amb plats més quotidians com ara les sopes, les faves, el pa i les olives. És un veritable estudi sobre l’alimentació a les rondalles, amb trenta-cinc receptes que van acompanyades amb els textos que les esmenten i un grapat de dites i cançons que s’hi relacionen. Tot plegat, un tast de cuina, cultura popular i fantasia en un sol volum.”

Dolç i salat. Victòria Gudiol. Viena.

Victòria Gudiol ens fa la proposta de tot un seguit de receptes per a tota l’època de l’any. “Un assortiment de receptes festiu, variat i seductor, per a tots els gustos i ocasions. Aquest és un llibre recopilatori de saboroses preparacions dolces i salades, tant tradicionals com actuals, pensades especialment per poder-les fer a casa. Una obra de consulta pràctica i molt visual, plena d’il·lustracions i fotografies que ajuden a entendre millor tot el procés culinari. El llibre es divideix en dos blocs. El primer és dedicat a les elaboracions dolces que podem fer durant tot l’any: pastes de te i galetes, pastissos per a celebracions, coques llamineres… El segon se centra en elaboracions salades, pràctiques i senzilles, que resulten perfectes per a ocasions especials com ara una festa, un pícnic o un aperitiu.”

El llibre del llaminer. Anna Serra i Marta Manzanares. Rosa dels Vents.

Que som un país que de cada festa en fa un pastís, un dolç o una llepolia ningú no ho qüestiona. De fet, cada dos per tres afegim tradicions noves al calendari que permeten de fer créixer aquestes experiències gustatives. Ara, els més llaminers estan de sort amb aquest llibre. “Del tortell de Reis a les coques de Sant Joan, de la crema de Sant Josep a les torrades de Santa Teresa, dels currutacos als panellets, descobriu els confits i els pastissos que us faran reviure records dolços d’infantesa, de diumenges i dies assenyalats, de trobades familiars. Com és costum a les pastisseries dels pobles i de les ciutats d’arreu del país, que atrauen els vianants amb aparadors vistosos i amb una especialitat per a gairebé cada dia de l’any, us convidem a assaborir un món de llaminadures ric i divers, amb bunyols, orxata, gelats i torrons. Amb aquest imprescindible ‘calendari del llaminer’ descobrireu la història, les anècdotes i les receptes de la rebosteria catalana, des de les més clàssiques, com el tortell, fins a les més singulars, com ara les flaones i les encasades.”

La cuina de la Neus. Neus Cuscó. Vibop.

Si darrerament són molts els cuiners que ofereixen els seus receptaris, ara ens arriben vuitanta-vuit receptes de la cuinera Neus Cuscó, que aprofundeixen en l’arrel tradicional dels nostres plats. “La cuina de la Neus és tradicional, del dia a dia, de xup-xup, i també és una cuina per als dies de festa i les grans ocasions, que excel·leix en les postres. La Neus pertany al col·lectiu de cuineres que arreu del país i al llarg de la història han anat creant patrimoni, perquè han heretat del passat una tradició culinària que s’han fet seva i han reproduït i projectat cap al futur. Ja se sap que la cuina és femenina d’un 90%. La Neus cuina per cuidar els que estima, la família i els amics. Vist així, cuinar és una manera bàsica i essencial d’estimar. És una cuina per a fer millor la vida dels que ens envolten. Aquest és el fons del receptari, que per això trobareu ordenat d’una forma original: ‘platillos’ i cassoles per al fill, que viu fora i enyora l’escudella; per a la filla i la neta, que són vegetarianes; per al dia a dia del gendre i el net, que són de vida; àpats amb la colla d’amics; i postres per a tothom. Malauradament, aquesta és una cuina que es va perdent. En aquest sentit, el llibre també pren valor per als joves, perquè contribueix a entendre que cuinar és preservar una alimentació de temporada, de km0, de reaprofitament, saludable i necessària, alhora que representa el manteniment d’una cultura que ve d’antic, rica i única.”

Cuina mallorquina d’ahir i d’avuiMiquel Serra Fiol. El Gall Editor.

Repassant les receptes que Miquel Serra recull en aquest volum titulat La cuina d’ahir i d’avui, hom s’adona que som allò que mengem. “Ningú no dubta que menjar és molt més que alimentar-se. Menjar implica emocions, estats d’ànim, moments compartits, creixement, amistats, viatges… No debades, la sopeta de la padrina es recorda tota la vida com la millor de totes, les festes de Pasqua estan perfumades amb el fonoll del frit de freixura o l’escalfor de Nadal forma part del farcit dels galets. Hi ha un plat per a cada moment i un temps per a cada recepta. És més, la gastronomia mallorquina, a base de productes senzills i elaboracions complexes, s’enriqueix amb les històries de qui les han cuinat i l’han feta evolucionar fins avui.”

La cuina dels altres catalans. Xesco Bueno. Larousse.

Si Paco Candel va parlar dels altres catalans, ara que el debat migratori és més viu que mai, convé d’aturar-se un moment en aquest llibre que recull la tradició culinària de les grans onades migratòries cap a Catalunya provinents de diferents llocs de l’estat espanyol. “En aquest nou llibre, Xesco Bueno reivindica la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta. És una cuina matriarcal que omplia la casa amb aromes d’allà orquestrades amb productes locals. Una cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno analitza quins d’aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quant de temps ha de passar per a considerar-los part de la cuina catalana. Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants. Qui no recorda aquell parent que venia del poble amb xoriços, pernil, alls, vi, licors o mel? Xoricets, entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per a llepar-se’n els dits. Amb fotografies d’Ana Casanova.”

Acosteu els menuts als fogons

Monstruari culinari. Mar Benegas i Ana G. Lartitegui. Combel.

Una de les maneres més divertides perquè els petits de la casa s’acostin a la cuina és fer-ho jugant i estimulant la seva imaginació, en aquest cas amb un llibre que permet de crear tot de personatges singulars. “Hem descobert una cuina que amaga criatures terrorífiques. I si els canviem els peus? O el cap? Atreveix-te a crear monstres imaginaris combinant les solapes d’aquest llibre interactiu. Les possibilitats són infinites! I… totes rimen! Un llibre objecte ple de bogeries poètiques per a poder crear més de 200.000 fabulosos monstres de cuina!” Mar Benegas va néixer l’any 1975 és escriptora, poeta i animadora a la creativitat i a la lectura en escoles, biblioteques i centres culturals a més d’especialista en poesia infantil. Ana G. Lartitegui va començar a treballar en la literatura infantil el 1989.

Tots a taula. Lola Casas. Gustavo Roldán. Vibop.

Com que és del tot imprescindible que els més menuts s’apassionin per allò que mengen, ho vulguin entendre, compartir i estimar, aquest és un llibre fonamental per a una secció de llibres dedicada a la gastronomia. És tot un seguit de poemes de Lola Casas il·lustrats per Gustavo Roldán. Són “poemes per a esmorzar, dinar, berenar i sopar. Poemes per a les menges de festa i per a aquells ingredients imprescindibles que es troben a la cuina. Lola Casas, un nom imprescindible en l’àmbit de la poesia per a infants, ens brinda simpàtics i lúcids poemes i algunes endevinalles al voltant d’aliments i plats gustosos, de colors i sabors variats del nostre receptari més comú i compartit, lligat al dia a dia i als dies especials que celebrem festivitats i aniversaris. De l’entrepà als cereals; de la pasta al pesto, de l’arròs a la cassola a les amanides i els llegums; de les galetes a les crispetes; de la sopa a la truita; de l’escudella als canelons, dels panellets a la mona de Pasqua i al pastís d’aniversari. I aquesta seixantena de petits poemes troben la seva expressió plàstica en un joc de personatges divertits, tendres, irònics i trapelles, ideats pel gran Gustavo Roldán, un il·lustrador singularíssim. Poemes i dibuixos fan que el llibre ens atrapi i no puguem deixar de llegir-lo”.

Confessions de xefs

De la cuina i la vida. Converses amb Josep Lladonosa. Ivan Mambrillas. Viena.

En els temps que corren, s’agraeixen les confessions i posicionaments sobre la cuina i el moment gastronòmic que viu el país que han fet alguns cuiners en les seves entrevistes. En aquest cas, Ivan Mambrillas recull tot un seguit d’entrevistes amb Lladonosa i fa, segons Viena, “el llibre més personal de Lladonosa, en què no es mossega la llengua parlant sobre la cuina moderna i els cuiners dels darrers anys. Aquest recull d’entrevistes a Josep Lladonosa i Giró és com un relat autobiogràfic del cèlebre cuiner i el seu temps. Lladonosa hi parla de l’evolució de la cuina a casa nostra, de la cuina en general i de la professió de cuinar mateixa, i també del canvi en els ambients socials, culturals i polítics que l’han acompanyat. Al llarg de les converses, l’alguairenc no s’està d’evocar els aspectes més crus de la seva vida, de dirigir crítiques acerbes a l’evolució –segons ell, aberrant– de la professió, ni de reivindicar-se com a treballador de la cuina i com a pioner en l’estudi, la divulgació i la dignificació del patrimoni culinari català”.

No soc un dels vostres. Marc Casanovas. Ara Llibres.

El 1986 es va pronunciar aquella frase que canviaria tantes coses a la història: “A la ville de Barcelona.” Començava el somni olímpic i la transformació brutal de la ciutat de Barcelona. També la gastronomia vivia un gran canvi i un dels protagonistes era el cuiner Àlex Montiel. En aquest llibre, Marc Casanovas mostra “un cuiner a contracorrent. Un restaurant icònic. I la gran mentida dels xefs superestrella. La història mai explicada del restaurant l’Aram, d’Àlex Montiel, és periodisme gastronòmic en estat pur. Som a la Barcelona pre-olímpica. Amb tot just divuit anys, Àlex Montiel es posa al capdavant de l’Aram, el restaurant de la seva mare. El tindrà obert durant set anys, i passarà a les pàgines de la història de la cuina d’autor com un estel fugaç: cremarà estereotips, provocarà fascinació i incomprensió a parts iguals, i acabarà desertant de l’alta cuina sense deixar rastre. Què se’n va fer, del jove capaç de capgirar l’escena gastronòmica abans que uns pocs xefs s’erigissin en els nous genis de la societat catalana? Aquesta és la història inaudita i sense filtres dels anys bojos i daurats de la cuina d’avantguarda barcelonina i de l’enfant terrible que va triar la integritat abans que l’èxit. Amb el testimoni de Montiel mateix i d’alguns dels noms més sonats del panorama culinari mundial –Adrià, Gagnaire, Casas, Berasategui–, Marc Casanovas desenterra el relat ocult d’una època clau per a entendre la cultura gastronòmica del nostre país”.

Dos llibres singulars

La calçotada ideal. Àlex Segú. Rosa dels Vents.

Un dels grans actes socials de cada any a casa nostra són les calçotades. Hi ha qui només hi va a menjar calçots i a gaudir-ne, però també hi ha qui vol cuinar-los i fer tot el ritual, o simplement qui té curiositat. “L’Àlex Segú ens explica quins són els trucs imprescindibles per a organitzar una calçotada d’èxit. Quina és la mena de llenya més adient per a coure els calçots? Sabeu com es netegen i tallen abans de posar-los al foc? O quin és el millor moment per a preparar-ne la salsa? Aquestes qüestions i unes altres queden resoltes en aquest manual de cuina senzill però imprescindible. A més de trucs i consells, s’inclouen les receptes d’uns altres plats per a acompanyar els calçots, com ara la carn a la brasa, l’escalivada i els caragols a la llauna. I per si us en sobren, també trobareu receptes amb aquesta ‘ceba d’or’, com ara els bunyols amb calçots i gambes i el pollastre rostit amb salsa de calçots.”

Des de la barra. Història de les begudes d’ara i d’abans. Esther Martínez. Rosa dels Vents.

Som allò que mengem, sí, però també allò que bevem, i a casa nostra de beure en sabem molt i ben diferenciat. Tal com explica l’editorial, “els còctels, els cigalons i els combinats han anat canviant al ritme de les modes, han marcat un temps i un territori. T’atreveixes a tastar-los? Fem un repàs per aquelles begudes que han marcat un temps i una tradició, moltes de les quals ja són memòria viva, amb una autora que ha crescut darrere la barra d’un bar, veient com els clients i els seus gustos evolucionaven; ara ho explica convertida en una influenciadora de les xarxes socials. Un llibre tant de receptes com de les històries associades, la tradició i cultura que hi ha al darrere: la pomada (Menorca), la barreja (la Patum) o la mamadeta (Santa Tecla), cada gran festa té la seva pròpia beguda; i més begudes que ja formen part de la cultura i tradició d’un país”.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor