Llibreries al caire de l’abisme i un Sant Jordi “dolent i incert”

Molt sovint, quan pensem en llibreries, pensem en establiments petits i entranyables o en grans cadenes de molts metres quadrats, però hi ha una realitat, la de llibreries grans i sovint independents, a les quals les noves mesures contra el coronavirus aprovades fa dues setmanes fan la vida impossible. Són aquestes llibreries de més de quatre-cents metres quadrats que encaren la tercera setmana sense poder aixecar la persiana i que són fonamentals per a garantir el bon funcionament de l’ecosistema llibresc.

Al tancament de les botigues situades als centres comercials i a les grans, com Abacus, la Casa del Llibre, El Corte Inglés o l’FNAC, s’hi han d’afegir establiments com Ona, Alibri, Altair, la Central, alguns locals de Laie i la llibreria Caselles de Lleida, entre més, segons que ha confirmat el Gremi de Llibreters, que també ha explicat que algunes ja havien fet regulacions de feina temporals entre els treballadors, tot i que no tenien registrat quantes.

Aquesta situació és terrible per al sector, perquè ve d’una campanya de Nadal que no ha estat bona, però sobretot és incomprensible tant per als propietaris dels establiments com per als seus clients, perquè el passat mes d’octubre el govern havia decidit que la cultura era un bé essencial i a l’hora de la veritat les llibreries han hagut de tancar: cada dia, les que superen els 400 metres quadrats, i els caps de setmana, totes, grans mitjanes i petites.

Marià Marin, secretari tècnic del Gremi de Llibreries explica: “Això ens ha fet molt de mal, perquè el dissabte era el dia en què molta gent anava a comprar llibres amb la calma que no troba durant la setmana per les seves obligacions laborals.” A tot això s’hi afegeix un altre emperò, el confinament municipal, que en el cas dels pobles petits ha comportat “que un costum ben arrelat, com és el d’aprofitar per anar a fer gestions a la capital de comarca, anar al mercat, al metge o a tallar-se els cabells i visitar la llibreria que hi ha en aquell poble o ciutat més gran, tampoc no sigui possible, amb una pèrdua de vendes important que s’afegeix als problemes de tot un any molt complicat”.

Tot i que el Departament de Cultura es va comprometre a fer respectar la declaració d’essencialitat per a les llibreries, a l’hora de la veritat aquesta batalla computa com a perduda. Cal recordar que en estats com Alemanya les llibreries s’han considerat comerços essencials en tot moment i varen poder obrir durant el confinament més dur de la primavera.

Una altra cosa que les llibreries no entenen és que aquesta vegada no s’hagin establert mesures alternatives per a continuar oberts, com el tancament d’alguna zona de la llibreria o que només computés en els metres quadrats la zona oberta al públic i no els espais dedicats a magatzem.

Les pèrdues d’aquestes tres setmanes per al sector (pendent de les noves mesures que es puguin decidir) són incalculables. “Heu de pensar que entre les botigues tancades hi ha totes les independents grans i també la majoria de les cadenes i dels centres comercials i això és una facturació molt més alta que la que fan les petites”, explica Marin. Sí que se sap que les pèrdues del 2020 han estat al voltant del 15% de mitjana respecte a l’any anterior i això col·loca el Gremi de Llibreters en una situació greu.

Cal remuntar-se uns quants anys enrere per entendre-ho. En el moment més dur de la crisi econòmica, es va comprovar que les llibreries havien tingut unes pèrdues del 28% respecte d’abans de la crisi. Ara feia quatre anys que el cicle s’havia invertit i s’havia aconseguit de recuperar un 15% d’aquesta pèrdua i, a més a més, els primers dos mesos del 2020 la tendència era molt bona i consolidava el creixement. El tancament de la primavera i els posteriors han fet que els llibreters hagin tancat amb un 15% de pèrdues i se situïn al mateix lloc que en el pitjor moment de la crisi econòmica.

“I tot i això, nosaltres no ens podem queixar si ens comparem amb altres sectors culturals amb pèrdues superiors al 70% o 80% com poden ser els teatres, el cinema o la música. Si hem aguantat, ha estat gràcies al suport de la gent a les campanyes que s’han anat fent i que s’han perllongat en el temps i a la venda a les webs i servint els llibres a domicili”, explica Marin. Però ara durant el cap de setmana no es poden fer lliuraments amb cita prèvia, per això el gremi ha recomanat a les llibreries que tornin a reforçar els sistemes d’enviament a domicili.

En el cas de Barcelona, cal recordar que també s’han perdut vendes importants vinculades a fires i esdeveniments: la supressió del Sant Jordi i la seva reconversió en la festa alternativa del 23 de juliol; l’anul·lació també de Món Llibre i la pràctica virtualitat del festival de poesia o de novel·la històrica també han afectat la facturació, de la mateixa manera que afectarà que durant el BCNegra no hi pugui haver venda física.

“El mes de juliol ho teníem tot preparat per fer un bon Sant Jordi al carrer, però vàrem fer cas dels sanitaris i les seves recomanacions i, per responsabilitat, no ho vàrem celebrar com volíem. Ara els sanitaris creuen que els nostres centres són segurs si es garanteix que no hi haurà aglomeracions i amb cabudes limitades i, en canvi, és el govern qui decideix que no podem obrir. No ho entenem i encara manco tenint en compte que se’ns havia promès que seríem considerats essencials i que les llibreries s’han adaptat molt ràpidament a les mesures sanitàries requerides”, diu Marin.

I és clar, si la situació s’allarga gaire més, la pèrdua de llocs de feina i fins i tot de tancaments d’establiments deixarà de ser una ombra per ser una realitat, tal com va passar en els moments més durs de la crisi econòmica. “Hem aguantat el cop, però venim d’una situació d’estructures febles, que es començaven a recuperar però que encara eren febles.” També hi ha la incertesa que implica no saber si la situació s’allargarà en el temps, més que res perquè les vendes aquestes setmanes han estat tradicionalment febles, però a mitjan febrer comença la campanya de Sant Jordi, amb l’arribada d’un gruix important de novetats.

Sant Jordi

I a tot això, i després de la suspensió de les eleccions, una altra gran incògnita que plana sobre el sector és el Sant Jordi. En un any normal, després de les vacances de Nadal ja s’hauria començat a treballar en la preparació de la Diada, però enguany només hi ha una cosa certa, que és que la previsió indica que “el Sant Jordi del 2021 serà dolent”. “És una cosa que ja sabíem a l’estiu i que hem confirmat. Treballem amb quatre hipòtesis o cinc, però a Barcelona serà molt complicat de celebrar-lo, i haurem de veure en quin grau de dificultat estem. Si tot anés molt bé, ja tindríem un Sant Jordi dolent i molt diferent del del 2019. Però hem de pensar que arribarà dues setmanes després de les vacances de Setmana Santa, i ja sabem que les vacances, la mobilitat i el virus no casen gens bé. Podem estar en plena quarta onada i, encara que la vacunació vagi molt de pressa, encara serem molt lluny de la immunitat de ramat.”

Es preveuen múltiples possibilitats: des de parades espaiades amb circuit d’entrada i sortida al carrer si les coses van bé fins a signatures amb cita prèvia a les llibreries si les coses no permeten de sortir al carrer. Aquesta vegada, el tancament municipal sí que podria afavorir la Diada, perquè evitaria una entrada gran de públic a la ciutat que aquest dia se sol desplaçar a Barcelona. Sigui com sigui, Sant Jordi es farà el dia que toca el 2021. Ara caldrà veure com i què es podrà fer. Però abans que arribi la Diada, el gremi pensa en altres lluites i objectius: aconseguir la declaració d’essencialitat és la primera, i a la vegada mantenir la fidelitat dels clients, que han continuat comprant llibres durant tot l’any: per internet, amb cita prèvia o a la llibreria quan s’ha pogut. “Sort n’hem tingut que en cap moment ens han girat l’esquena, i per això les nostres pèrdues han estat molt importants però no catastròfiques, com en els altres sectors culturals.”