La llibreria Fan Set fa deu anys: “Si són temps foscos, farem cultura amb més alegria”

La llibreria Fan Set celebra avui deu anys, però té una història que ve de lluny. Hereva de l’antiga Tres i Quatre, fundada per Eliseu Climent i Rosa Raga l’any 1968 a València, és un espai de referència al País Valencià. Ara fa una dècada que l’oferiment d’agafar-ne les regnes va arribar a les mans de l’escriptora Núria Cadenes. “Tinc una proposta que no podràs rebutjar”, va dir a la seua amiga Eva Gisbert, també gestora cultural.

I així va ser com totes dues van emprendre l’envit. No pas sense vertigen, com elles mateixes diuen. “La Tres i Quatre era una institució del país, però tampoc no m’ho vaig pensar gaire, no podíem dir que no. Realment, era un somni. Si t’agraden la literatura i els llibres i vius a València… Des d’aquest punt de vista, és el centre del món”, recorda Cadenes. “Estarem a l’altura?”, es demanava Gisbert. Però deu anys després, la llibreria desborda vida.

Quan hi entres, de seguida trobes cares conegudes entre els prestatges: Fuster ací, Rodoreda allà. I un munt de llibres, no tan sols novetats, sinó també aquests llibres de fons que no poden faltar mai en una bona llibreria. Integrada en el Centre Octubre de Cultura Contemporània, la Fan Set es nodreix de l’activitat de l’emblemàtic edifici, seu d’Acció Cultural del País Valencià. O bé, es nodreixen mútuament, perquè no s’entenen l’un sense l’altra. “Estem totalment en simbiosi”, diu Gisbert. És un punt de trobada i dinamització cultural, que va més enllà de vendre llibres.

Ara la gestió de la llibreria recau en Eva Gisbert i en Josep Alapont. Fa un temps que Núria Cadenes va fer un pas al costat per dedicar-se a escriure, però hi continua molt vinculada. De fet, no fa gaire hi va presentar el seu darrer llibre, Tiberi Cèsar.

Voluntat de mirar endavant

La Tres i Quatre va néixer al cèntric carrer de Pérez Bayer, i era lloc de trobada d’escriptors, artistes i intel·lectuals, com ara Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, l’Equip Realitat i Josep Renau. Va tenir un paper fonamental en la divulgació dels escriptors en llengua catalana, especialment del País Valencià, i ha marcat bona part de la història cultural recent. Al llarg dels anys, va rebre uns quants atemptats: de pintades recurrents a còctels Molotov. De fet, és considerada la llibreria europea que ha rebut més atacs feixistes. El 2006 es va traslladar a l’Octubre, i el 2013 es va fer el canvi de mans. Actualment, compta amb un fons de 15.000 volums.

Per diferenciar-la de l’editorial, també Tres i Quatre, les noves gerents van decidir de canviar-li el nom. Volien mostrar la voluntat de mirar endavant, però sense oblidar el llegat que recollien. La idea va arribar un Nadal, quan les filles d’Eva Gisbert cantaven al cor de l’escola una cançó popular infantil. “Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze…”, diu la cançó. I quant fan Tres i Quatre? Fan Set. Un nom original i divertit.

Un centre irradiador

Es podria pensar que la llibreria ha tingut una història de resistència, però per a Núria Cadenes és més una història d’apoderament i autoconsciència de la nostra cultura. “És com un centre irradiador, una voluntat de tirar cap enfora i dir ‘som ací’, i a més a més ens expandim”, diu. “És una història d’això que diu la cançó d’Al Tall, viurem amb alegria sempre, i amb molta força”, afegeix Eva Gisbert.

De fet, s’hi fan tot d’actes i presentacions. Durant aquests deu anys, hi han passat els principals autors per parlar de les seues obres i participar en un espai de diàleg i debat. “La nostra llengua i la nostra cultura són molt vives, i tenim un nivell cultural europeu que no té res a envejar a cap altra llengua”, assenyala Gisbert. En aquest sentit, la Fan Set és, en paraules seues, allò que hauria de ser una llibreria “normalitzada”. Tot i que també hi ha llibres en castellà, prevalen les edicions en català. “Per a mi, la llibreria és una extensió de la biblioteca de casa meua, del que jo en triaria. I jo llegisc en català, és la meua llengua. Però, per exemple, hi ha llibres d’història que només s’editen en castellà”, afegeix.

Recorda la seua primera Fira del Llibre. Com que tenien un espai limitat, van decidir de portar-hi només llibres en català. “La gent s’hi parava i al·lucinava, els xiquets deien que era la primera volta que veien tant de llibre en català”, conta. Ara ja és diferent: “La llengua es normalitza si la deixes, perquè si a la societat civil no li provoques el conflicte, el conflicte no existeix.”

Núria Cadenes també valora la tasca de la llibreria com a catalitzador. “És un expositor de l’activitat cultural. És un ‘ací ho teniu!’, mirem quantíssimes coses hi ha que ens són negades. O que han intentat d’esborrar”, apunta. Al mateix temps, no es cansa de repetir que ser llibretera és un ofici preciós i assegura que la concepció de llibreria com a punt de trobada no és un tòpic. Recorda moments en què algun lector s’ha trobat allí mateix amb l’autor del llibre que comprava. Per això diu que la Fan Set és la gent que la fa. “És gairebé orgànic. És com una planta, que es va fent amb la gent que hi passa”, diu. I afegeix que està segura que hi ha gent que s’ha enamorat allí.

Contra el vent de ponent

Després d’uns anys de certa calma, el canvi de govern al País Valencià, amb la tornada de la dreta i l’arribada de l’extrema dreta a les institucions, han posat en alerta el món de la cultura. No obstant això, la faena no s’atura, i els ànims tampoc.

“Aquesta llibreria ha navegat contra el vent de ponent durant la major part de la seua existència. Ara bufa amb aquest aire una mica més podrit encara. Però la llibreria neix, i creix, i es fa, i evoluciona amb el batec de la societat valenciana, que és molt més potent. Nosaltres som un corrent de fons, igual que ho és la realitat del país”, diu Cadenes.

“Som un país que hem sobreviscut durant molts anys, molts segles, i tirem endavant. Que és el que s’ha de fer, mirar sempre endavant. Si són temps més foscos, doncs farem cultura amb més alegria”, diu Gisbert.

Una celebració especial

Les xifres redones sembla que fan més il·lusió de celebrar. Els deu anys de la Fan Set ompliran l’Octubre de retrobades i música, a partir de les set del vespre. Serà un acte emotiu, amb tot de persones que hi han estat importants, com ara Eliseu Climent i Rosa Raga, i escriptors com Vicent Flor, Gemma Pasqual i Marc Granell. A més a més, s’inaugurarà la instal·lació del “Poema infinit”, una intervenció artística a la manera d’un museu, en què uns quants poetes que hi han passat reciten un poema seu i fan una salutació. La celebració serà conduïda pels actuals responsables de la Fan Set, Eva Gisbert i Josep Alapont, i també per Núria Cadenes i Marc Senabre, editor i antic treballador.