24.10.2023 - 21:40
Quan encara no fa dos mesos que va morir Carme Junyent, l’editorial Comanegra publica el llibre No patiu per mi, que és un recull dels articles publicats a VilaWeb durant aquest estiu, complementat amb un valuós pròleg de Pere Comellas i un guia inèdita de restaurants feta per l’autora. El llibre, que arriba a les llibreries avui, es presentarà a la fàbrica Lehman el dia 14 de novembre. A l’acte hi participaran Pere Comellas i Assumpció Maresma.
“Poques setmanes abans de morir, que Carme Junyent decidís fer-nos confiança amb allò que ella ja sabia que seria el seu llibre pòstum ens fa sentir orgull i responsabilitat a parts iguals. Ella sabia que no arribaria a veure el llibre publicat, que no podria acompanyar-lo, i això redobla la confiança dipositada en nosaltres”, explica Jordi Puig, el director editorial de Comanegra. I afegeix que en aquest llibre Junyent “ha deixat una lliçó de vida que ens interpel·la íntimament”.
La guia gastronòmica inèdita que inclou el llibre va ser endreçada per l’autora i esmenta més de dos-cents restaurants de diverses cultures. Junyent, amb els “raros” (uns amics de qui parla en aquesta sèrie d’articles), feia gairebé vint anys que quedaven un dia cada mes en un restaurant diferent de les tradicions gastronòmiques més diverses. Amb ells van traçar tot un mapa del món a taula i van anar fent aquesta peculiar “guia gastronòmica dels raros”, que és un homenatge a la diversitat, a la bona cuina.
Pere Comellas, lingüista, traductor, amic i col·laborador de l’autora dins el grup GELA, fa en el pròleg un retrat vital de Carme Junyent, des de la proximitat, que ajuda a conèixer-la. Ho fa amb estima i admiració, però també aportant una visió personal plena de matisos, que és un estímul per a fer una segona llegida dels articles.
Aquest llibre també aplega dos articles clau, “La vida no és breu” i” Morir-se en català“, que són com el començament i el final de tot aquest cicle literari, en què l’autora ens fa transitar de la vida a la mort a partir de la seva experiència, convidant-nos a reflexionar sobre la nostra vida i les nostres decisions. Com diu Pere Comellas: “La Carme sabia que un testimoni val més que cent discursos, i per això va escriure aquest últim text, i va demanar que no es publiqués fins que fos morta. Tot plegat, doncs, la Carme ens va llegar moltes coses. Per sort, en podem llegir els llibres i els articles que va publicar; en podem trobar a la xarxa algunes intervencions filmades, i amb aquesta sèrie que teniu a les mans, ens llega un curset accelerat de joia de viure, i de coratge a l’hora de morir.”
