09.08.2024 - 21:40
The Washington Post · Missy Ryan, John Hudson, Yasmeen Abutaleb i Karen DeYoung
Jerusalem. L’administració Biden treballa a corre-cuita per evitar una explosió de violència a l’Orient Pròxim, en un clima d’alta tensió que amenaça de descarrilar una proposta d’alto-el-foc a Gaza i palesa els límits de la influència nord-americana sobre Israel, l’aliat més afí que té Washington a la regió.
El president Biden i la vice-presidenta Harris es van reunir dilluns amb assessors a la Sala de Situació de la Casa Blanca per discutir sobre un possible atac iranià contra Israel i l’atac d’una milícia iraquiana –amb suport iranià– en què van ser ferits soldats nord-americanes.
Els Estats Units han maldat per col·locar més actius militars –fins i tot un esquadró d’avions F-22 i destructors navals– més a prop d’Israel a fi d’ajudar-lo a defensar-se d’un atac de Teheran que Washington creu que serà imminent. L’hipotètic atac seria una represàlia per l’assassinat, la setmana passada, del dirigent d’Hamàs Ismaïl Haniyeh a la capital iraniana.
El secretari d’estat nord-americà, Antony Blinken, encapçala un dispositiu diplomàtic d’última hora per a exercir pressió indirecta sobre l’Iran. Demanen a alts funcionaris del Caire, Bagdad i més capitals àrabs que instin l’Iran i els seus aliats a evitar qualsevol possible resposta militar. Aquesta represàlia, segons que Blinken ha advertit privadament als diplomàtics mundials, podria arribar en qualsevol moment d’aquesta setmana.
“Ningú no hauria d’afegir tensió a aquest conflicte”, va dir Blinken a la premsa dimarts. I afegí: “Hem participat en un esforç diplomàtic intens amb aliats i socis, i hem comunicat aquest missatge directament a l’Iran. També l’hem fet arribar directament a Israel.”
Però no és pas clar què poden fer els aliats àrabs dels Estats Units per contenir l’hipotètic contraatac iranià, com tampoc no és clar si Washington pot dissuadir el govern del primer ministre Benjamin Netanyahu de continuar tibant la corda a la regió.
La crisi ha deixat l’Orient Mitjà al límit. Les aerolínies han cancel·lat els vols programats a Tel-Aviv i Beirut, i els governs occidentals han aconsellat als seus ciutadans que abandonin el Líban immediatament. De la mateixa manera que el seu mecenes, l’Iran, el poderós grup militant libanès Hesbol·là ha promès revenja contra Israel –en el seu cas, per un atac aeri del 30 de juliol que va matar un dirigent del grup al sud de Beirut.
“Podem respondre tots alhora, o potser cadascú de nosaltres pot respondre al seu temps, a la seva manera, amb els seus objectius”, va advertir l’Hesbol·là dimarts.
Un atac aeri directe de l’Iran seria el segon atac d’aquesta mena en la història d’Israel, i també el segon d’aquests darrers quatre mesos.
A l’abril, Israel va poder repel·lir, amb l’ajuda dels Estats Units, un atac a gran escala amb míssils provinent de l’Iran, en resposta per l’assassinat d’un dirigent militar iranià a Damasc per part d’Israel.
Però un atac coordinat per l’Iran i l’Hesbol·là, que disposen de sengles arsenals de míssils, podria amenaçar de col·lapsar la xarxa de defensa aèria d’Israel. No és clar, tanmateix, si els països àrabs tindran el mateix suport a la coalició militar encapçalada pels Estats Units com a l’abril.
De porta endins, per si no n’hi hagués prou, la fricció entre els Estats Units i Israel no ha fet sinó créixer aquests darrers mesos. Els funcionaris de la Casa Blanca van respondre amb sorpresa i indignació a l’assassinat de Haniyeh el 31 de juliol, que Washington va interpretar com una bufetada a les negociacions –molt avançades– per a aconseguir un alto-el-foc a Gaza, segons que expliquen tres fonts familiaritzades amb el procés.
Tot i que Israel s’ha negat a comentar l’assassinat de Haniyeh, va informar els funcionaris dels Estats Units immediatament després de l’incident que n’era responsable. Dimarts, Hamàs va anunciar que Yehiya Sinwar –que ja era dirigent d’Hamàs a Gaza i va ser qui va dissenyar l’atac del 7 d’octubre– substituiria Haniyeh com a cap de l’oficina política del grup.
Els analistes remarquen que, a diferència de Sinwar –que hom creu que s’amaga a la xarxa de túnels de Gaza–, Haniyeh va viure a Catar i va viatjar a l’estranger, cosa que encara suscita més estranyesa sobre per què Netanyahu va triar aquest moment en concret per atacar.
“Si el teu objectiu era tancar l’acord, per què [ataques] Haniyeh ara, i per què l’ataques d’una manera que obligui els iranians a respondre?”, explica Dennis Ross, ex-diplomàtic dels Estats Units a Israel.
En el curs del conflicte, molts funcionaris dels Estats Units han acabat veient Netanyahu, i no pas l’Iran, com el principal agitador d’una regió que es troba perpètuament al caire de la conflagració. Israel ha llançat atacs repetits contra l’Hesbol·là i comandants iranians sense informar-ne primer els Estats Units, cosa que ha fet enfurismar Biden i els seus assessors.
Netanyahu també sembla haver canviat les condicions per a un possible acord un cop Biden va haver presentat públicament un pla que –segons que va dir– Israel havia signat.
Frank Lowenstein, que va ser enviat especial per a les negociacions israelo-palestines durant l’administració Obama, diu que Netanyahu ha “deixat els Estats Units en una posició impossible.”
“Provoca una resposta que podria arrossegar-nos a una guerra, però ningú no ho qüestiona obertament perquè, naturalment, sempre farem costat a Israel en un conflicte contra l’Iran”, diu Lowenstein.
Un funcionari israelià descriu la trucada entre Biden i Netanyahu la setmana passada, després de la mort de Haniyeh, de “tensa.” No obstant això, no hi ha indicis que Biden estigui disposat a augmentar la pressió –per exemple, a còpia de condicionar o restringir l’ajuda militar– sobre Israel per mirar de contenir el govern, segons diverses fonts familiaritzades amb l’actitud de Washington.
Els funcionaris iranians, per una altra banda, han informat els seus socis àrabs que l’exèrcit de l’Iran “serà molt sensible i molt calculador” en les represàlies contra Israel. En declaracions als diplomàtics estrangers dilluns, el ministre d’Afers Estrangers iranià en funcions, Ali Bagheri, va fer esment de “la responsabilitat i el deure sobirà” de contraatacar.
L’administració de Biden fa temps que creu que Teheran, en plena transició política i bregant amb una economia afeblida, vol evitar un conflicte a gran escala. No obstant això, els diplomàtics àrabs romanen en alerta.
“No crec que puguin fer res més, els estats àrabs”, explica un ex-diplomàtic egipci. I afegeix: “L’Iran sap què vol, i ho farà.”
Hudson, Abutaleb i DeYoung informen de Washington estant. Heba Farouk Mahfouz, al Caire; Lior Sorka, a Tel-Aviv; Alex Horton, a Washington; i Mohamad El Chamaa, a Beirut, han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
