28.06.2024 - 19:50
La inflació anual estimada de l’IPC el juny del 2024 és del 3,4%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, significaria un descens de dues dècimes en la seva taxa anual, atès que al maig aquesta variació va ser del 3,6%. Aquesta evolució respon, principalment, a la baixada dels preus dels carburants, enfront de la pujada del juny del 2023. També, en un grau més baix, a l’augment dels preus en l’alimentació, tot i que no pugen tant com el mateix mes de l’any passat. En sentit contrari, destaca la influència a l’alça de lleure i cultura, en què els preus pugen més que no pas el juny de l’any passat. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es manté en el 3,0%, la mateixa que la registrada al maig i a l’abril.
Vet ací tot allò que l’INE diu sobre l’IPC avançat del juny. La dada més evident és que baixa dues dècimes la taxa anual, respecte del maig, però que, si bé els preus dels carburants baixa, els dels aliments continuen pujant i els del lleure i la cultura, també. Em preocupen els aliments, malgrat que l’augment sigui menor que el del juny del 2023. Continuen cap amunt, a menor ritme, però pugen. Recordem que, fa un any, l’índex dels aliments era per damunt del 10%. I el mes passat, al 4,4%.
Evidentment, la notícia de la setmana sobre els aliments venia escrita al BOE de dimarts. Confirmava que, fins el 30 de setembre, es mantindria al 0% l’IVA dels aliments bàsics, com ara, el pa, la farina, la llet, el formatge, els ous, la fruita, la verdura, els llegums i els cereals. De l’octubre al desembre pujarà al 2%, i el 2025 tornarà al seu percentatge habitual, el 4%. A aquests aliments bàsics amb l’IVA superreduït, s’hi afegeix l’oli d’oliva, que quedarà per sempre en aquesta categoria i tindrà aquest mateix impost (0% fins que acabi el setembre, 2% fins a final d’any, 4% a partir del 2025). El següent nivell, d’IVA reduït, el que s’aplica a les pastes i olis de llavors, es mantenen, també fins a final del setembre, al 5%. A l’octubre passaran al 7,5%, i el 2025 tornaran al 10% habitual. Sense dubte, el més destacable és que el preu de l’oli d’oliva queda catalogat com a aliment bàsic indefinidament, i sense IVA, durant uns mesos. Veurem com ho notem als supermercats.
On no hi ha hagut moderació és en la inflació subjacent, que es va mantenir en el 3% anual. Queda així quatre dècimes per sota de l’índex general, on es manté d’ençà del mes d’abril passat. Tampoc no cedeixen els preus en la taxa mensual. Ans al contrari, del maig al juny, l’IPC va avançar tres dècimes, la qual cosa, si es confirma, representarà el seu sisè increment mensual consecutiu. Compte!
Al juliol, el més probable és que torni a pujar la taxa de preus anual, atès que el juliol de l’any passat va pujar només del 0,2% i el ritme d’aquests darrers cinc mesos és en el 0,3% mensual o pel damunt. No sé si ajuda gaire, el fet que l’índex de preus industrials (IPRI) del maig, publicat dimarts passat, presentés una taxa de variació mensual important, del 0,8%. Més aviat, no. Per la seva banda, la taxa de variació anual de l’índex general, sense energia, va augmentar de quatre dècimes, fins el 0,4%, i es va situar cinc punts per sobre de la de l’IPRI general.
A Catalunya, la tensió és una mica menor que a la resta de l’estat espanyol: al maig, ha pujat d’un 0,3% mensual i d’un 0,2% anual. D’altra banda, per divisions industrials, els decrements de preus més elevats es registren a les indústries del paper (-4,3%) i a la indústria de la fusta i del suro, tret de mobles, cistelleria i esparteria (-3,7%). En canvi, els creixements de preus més elevats els trobem a la fabricació de begudes (+3,5%) i a la de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs (+2,8%), segons dades de l’Idescat.
I, no ens enganyem, tampoc ajudarà gaire a frenar l’IPC l’alta demanda existent en el sector serveis, especialment en hoteleria i turisme, que continuarà pressionant els preus a l’alça. No oblidem que s’espera un estiu excepcional en el sector hoteler, amb un increment notable en les tarifes a causa de la demanda elevada. I també es pronostica un any de despesa rècord en els viatges, la qual cosa contribuirà a la persistència de la inflació en el sector serveis. De fet, la inflació subjacent continua essent persistent a causa d’aquesta alta demanda en el sector serveis, especialment en els esmentats, la qual cosa complica una mica més els esforços per reduir-la. Vet ací que la inflació que generin aquests dos epígrafs, la podem acabar pagant tots, sense cap mena de benefici.
Avui també hem sabut els avanços de la inflació en alguns estats més, i en tots es troba molt per sota. A l’italià, per exemple, s’ha repetit la taxa interanual al 0,8% i la mensual ha estat del 0,1%. En el cas de l’estat francès, ha baixat dues dècimes l’anual, fins al 2,1%, amb un 0,1% mensual. I a Portugal, ha baixat tres dècimes, fins al 2,8%, amb un 0% mensual. Fixem-nos que totes tres són més baixes que l’espanyola. I, cosa que per a mi és més important, el ritme mensual continua essent molt més alt a l’estat espanyol.
Caldrà veure el detall de l’índex a mitjan juliol per poder jutjar més afinadament la situació. Però, de moment, malgrat la petita baixada registrada aquest mes, no em deixa de preocupar.
