Col·lisió a les corts espanyoles: els lletrats del congrés acusen d’ingerència el senat per les maniobres contra l’amnistia

Els serveis jurídics del congrés espanyol han elaborat un informe, que demà analitzarà la mesa, en què es rebutja la petició del senat de suprimir la tramitació de la llei d’amnistia al congrés.

Fonts parlamentàries properes a la mesa han informat Efe que el document dels lletrats que contesta al requeriment del senat nega que la tramitació de la llei d’amnistia al congrés hagi estat errònia i defensa el procediment en aquesta cambra.

Sense entrar en qüestions sobre la constitucionalitat de la llei, l’informe se cenyeix a qüestions procedimentals. La mesa del congrés votarà demà aquesta proposta jurídica a què els partits que integren la mesa poden fer al·legacions o aportacions.

Segons els lletrats, el congrés ha actuat en l’exercici constitucional i reglamentari de les seves competències i ha seguit els procediments establerts a l’hora de tramitar la proposició de llei que es va aprovar a la cambra el 14 de març. A més, els lletrats adverteixen el senat que les decisions adoptades pel ple del congrés i les votacions del ple en el marc d’un procediment legislatiu “no són objecte idoni d’un conflicte d’atribucions”.

Recorden que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol ho va deixar clar en una sentència del 1986 i que, per tant, no es pot iniciar un conflicte de competències entre òrgans que només busca plantejar un recurs d’inconstitucionalitat. També rebutgen les queixes del senat sobre el fet que la llei es tramiti com a proposició de llei i no, com sosté el PP, com a reforma constitucional.

Els lletrats també destaquen que el PP ja va intentar aquesta via de recórrer contra les decisions de la mesa del congrés l’any 2005, quan es va tramitar la reforma de l’estatut de Catalunya. Aleshores el tribunal els va respondre que no es podia fer un control de constitucionalitat previ de les iniciatives parlamentàries.

Limitació dels drets de participació política

Aturar una iniciativa d’aquesta manera, segons el TC, limitaria els drets a la participació política i suposaria una lesió als drets de tots els diputats. A més –recorden els lletrats– el mateix TC va deixar escrit que la constitucionalitat d’un text “només es pot determinar, com és natural, un cop assolida la condició de norma”.

Per tant, segons l’informe dels lletrats, aplicar el criteri del senat suposaria “ignorar el dret dels parlamentaris, tant diputats com senadors, a la tramitació de les iniciatives per les vies constitucionals i reglamentàriament establertes, i a la seva aprovació per les majories requerides en cada cas”.

Els lletrats també rebutgen les denúncies del senat sobre suposats “vicis formals” en la tramitació de la proposició de llei. Segons l’informe, les al·legacions del PP només cerquen arguments per a un recurs d’inconstitucionalitat encobert i extemporani.

Els lletrats defensen que la mesa del congrés ha actuat sempre en l’exercici de les seves competències i d’acord amb la legalitat. També quan va aprovar que la llei es tramités pel procediment d’urgència, quan va ampliar el termini de què disposava la comissió de Justícia per aprovar el dictamen o quan va sotmetre a votació noves esmenes pactades entre el PSOE, ERC i Junts.