Sorpresa al TGUE: un lletrat de l’eurocambra diu que l’escó de Puigdemont “potser és il·legal”

Quan els serveis jurídics del Parlament Europeu encara estudien la resposta que la Junta Electoral espanyola va enviar a la presidenta, Roberta Metsola, sobre la validesa de les acreditacions de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé, avui un dels lletrats ha fet un comentari a Luxemburg del tot sorprenent. L’advocat Norbert Lorenz, un dels que compareix en representació de l’eurocambra en la vista que es fa aquest matí al Tribunal General de la Unió Europea sobre la demanda contra el suplicatori de Pablo Llarena, ha qüestionat obertament la legalitat de les acreditacions de tots plegats. “El gener del 2020 [després de la sentència del TJUE que reconeixia la immunitat de Junqueras] els van permetre de seure al seu seient, però potser de manera il·legal, perquè el parlament no ha rebut mai la notificació de l’estat on han estat elegits”, ha declarat Lorenz, segons que informa Oriol Bäbler, enviat especial de VilaWeb a Luxemburg.

Lorenz responia així la intervenció inicial de Gonzalo Boye en la vista d’avui, en què havia denunciat el “tracte vexatori” de la cambra a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El lletrat ha dit que el Parlament Europeu sempre s’havia comportat de manera correcta i oberta amb els eurodiputats de Junts.

La rèplica de Boye

La declaració de Lorenz ha causat impacte, dins i fora la sala. Boye ha aprofitat una pregunta que li formulava la presidenta del tribunal, la xipriota Anna Marcoulli, en què li demanava que fos molt precís per a justificar que hi havia hagut persecució política, per replicar la intervenció del lletrat. “Encara avui, sembla que el parlament intenta que no siguin eurodiputats de ple dret”, ha dit mentre l’altre feia escarafalls. “Sí, sí, que l’he vist i l’he sentit”, ha afegit Boye bo i assenyalant cap als seients de la defensa del Parlament Europeu. “Vostè ha dit que són parlamentaris perquè el parlament va ser molt amable.”

L’advocat ha exposat davant el tribunal els arguments pels quals la retirada de part de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí va ser motivada políticament, i que això hauria d’invalidar el suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu.

El lletrat de l’eurocambra qüestiona Sassoli

Aquest comentari qüestiona la decisió de l’ex-president David Sassoli, que va obrir les portes primer a Puigdemont i Comín i després a Ponsatí tan bon punt es va fer pública la sentència sobre Junqueras i la resolució del vice-president del TJUE que deia que el TGUE hauria d’haver-los concedit les cautelars per accedir com a eurodiputats al parlament quan va començar la legislatura.

Tanmateix, la Junta Electoral espanyola no va enviar mai la documentació pertinent al Parlament Europeu sobre la seva condició d’eurodiputats perquè no van jurar mai la constitució, un tràmit que el desembre del 2019 el TJUE va dir que no era necessari per a tenir les prerrogatives com a parlamentari. Això ha estat emprat ara per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, tot aprofitant la seva posició privilegiada de president de la Comissió d’Afers Jurídics –la mateixa que va tramitar el suplicatori de Llarena–, per qüestionar que tinguin la condició d’eurodiputats, tot i que fa tres anys que l’exerceixen.

Vázquez va traslladar a Metsola que no havia pogut verificar les seves credencials perquè mancava la documentació de l’estat on havien estat elegits; la presidenta ho va remetre a la JEC i li va exigir que li fes arribar la llista completa dels cinquanta-nou eurodiputats de la circumscripció espanyola. La JEC li va respondre insistint que calia que juressin la constitució, i ara, abans de donar cap resposta definitiva a aquesta qüestió, Metsola espera l’informe dels serveis jurídics.

Un dels lletrats d’aquests serveis jurídics ha deixat anar aquest comentari en la vista judicial d’avui, en què hi ha en joc molt més que no l’acreditació, sinó el reconeixement de la immunitat que tenen com a representants electes en el Parlament Europeu.

Els serveis jurídics de l’eurocambra sempre s’han arrenglerat amb els interessos de l’estat espanyol en els litigis contra els eurodiputats exiliats i contra Oriol Junqueras. Vegeu en aquest article què fa que això sigui així: Qui arrenglera els serveis jurídics de l’eurocambra amb Espanya contra Puigdemont?