Llet, demografia i ruralitat

Hi ha dades que ho expliquen tot. Ahir, Nós Diario va publicar que Galícia havia perdut 94.176 explotacions lleteres d’ençà de l’entrada de l’estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), antecedent de la Unió Europea. L’article assenyalava que el 1985 el país tenia poc més de 100.000 granges de llet, que es van anar reduint fins a les 5.824 del juliol del 2023. Solament entre el gener i el juliol d’enguany, han tancat 324 explotacions lleteres.

El sector és la columna vertebral de la ruralitat gallega d’ençà de fa moltes dècades. Malgrat les retallades de producció imposades a Galícia per les autoritats comunitàries a fi de beneficiar els interessos de l’agricultura dels estats centrals de la UE, sobretot del francès, per al qual la Unió Europea va elaborar una política agrària comuna (PAC), el país continua essent un gran productor lacti i registra un total anual de vora 3,4 milions de tones, que representa més del 41% de la llet de tot l’estat espanyol.

La reconversió del complex agrari gallec decretada per la UE va canviar el país estructuralment i superestructuralment. El tancament d’aquestes 94.176 explotacions lleteres, que va afectar sengles famílies que hi tenien el mitjà principal de vida, explica la despoblació rural, que aquestes darreres dècades ha deixat centenars de llocs abandonats i ha causat un èxode urbà a la recerca de sortides laborals que el camp ja no oferia.

Segons les dades de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) del 2022, darrer any amb les xifres publicades, 1.895 nuclis de població gallecs no tenen habitants, i se situen a les zones on va davallar més la producció agrària. A més, als municipis rurals gallecs, que abans tenien una lògica demogràfica semblant a la de la resta del país, s’hi concentra la població més envellida; l’índex d’envelliment se situava als 207,31 punts el 2021, és a dir, 78,4 punts més que en el conjunt de l’estat espanyol. En aquest sentit, el percentatge de més grans de 65 anys ha crescut de 3,2 punts d’ençà del 2011, i va arribar al 25,37% del total de la població gallega el 2021.

Galícia és la comunitat autònoma de l’estat espanyol amb més superfície agrària abandonada. De superfície agrària útil (SAU), en té el 21%, enfront del 47% de mitjana de l’estat espanyol i el 40% dels territoris de la Unió Europa. De fet, s’ha reduït aquestes darreres tres dècades d’una manera molt considerable, i ha passat de les 748.000 hectàrees del 2002 a les 621.000 del 2017, darrer any de què hi ha registres oficials. En aquest sentit, la situació actual evidencia la naturalesa del procés de reestructuració agrària a Galícia, que no va anar acompanyat d’alternatives laborals en el món rural i va segar, també, el desenvolupament d’un sector transformador que donés valor afegit a les produccions.

La detonació del complex agrari gallec ha configurat una nova estructura social del país. Les conseqüències han arribat a diferents esferes i han afectat realitats diverses, i la llengua del país ha estat un dels damnificats principals d’aquesta situació. Malgrat que la pèrdua de parlants i la desgalleguització de les franges més joves de la societat no tenen una relació causa-efecte amb aquesta realitat, sense això que ha passat al món rural gallec aquestes darreres quatre dècades tampoc no s’entendria. Tanmateix, la situació es complica quan obviem la realitat que vivim.