08.02.2024 - 19:00
|
Actualització: 08.02.2024 - 19:03
La sala verda del parlament ha estat més plena que mai i, fins i tot, la institució ha hagut d’habilitar una sala a part. El conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, ha comparegut per explicar el projecte lingüístic que té el govern del PP –pactat amb Vox– als centres educatius. Un pla d’elecció de llengua que comportarà la segregació lingüística dels alumnes de les Illes i vulnerarà la normativa vigent, tot i que conseller hagi insistit en la contrària.
Tant PSIB com Més per Mallorca ho han volgut deixar clar: “Per molt que ho intentin disfressar, separar és segregar.” Igual com ha fet el govern d’ençà de l’anunci de l’acord entre el PP i l’extrema dreta, Vera ha provat de fer malabarismes per vendre un projecte que acabarà segregant els alumnes per motiu de llengua. Ell mateix, durant la compareixença, ha intentat d’explicar com es faria, tot i que no ha exposat gaires novetats.
Si bé Vera ha començat anunciant el desenvolupament d’un pla “voluntari”, ha explicat que les famílies podrien triar la primera llengua d’ensenyament. Per tant, lluny de poder-ho oferir voluntàriament, el centres estaran obligats a complir aquests desigs, començant per aquells en què sigui possible. Per això ha insistit que es dotarà dels recursos necessaris per permetre-ho, sense especificar quins ni com es destinarien. “La decisió serà en mans de les famílies”, ha dit. “Elles són les que han de fer efectiu el dret d’escolaritzar els infants en català o castellà.”
Segons que ha exposat el conseller, el dret de la primera llengua en la primera etapa s’aplicarà a aquelles hores en què els infants desenvolupen les capacitats que els permetin de comunicar-se i expressar-se “com a mitjà per a construir la seva identitat, representar la realitat i relacionar-se”.
La segregació a primària i a secundària
Tot seguit, ha exposat el pla que sí que comptarà amb la voluntarietat dels centres. D’aquesta manera, els centres que ho aprovin podran dur a terme la segregació a partir de primària el curs vinent, i a secundària començarà el curs 25-26. Hi ha diferències quant al poder de decisió dels centres: en els públics, caldrà l’aprovació del consell escolar, amb el vot favorable previ del claustre de professors; i en els concertats, ho decidirà la titularitat del centre i prou. De fet, una part de la comunitat educativa ja ha advertit que alguns centres de la concertada podrien decidir de segregar per llengua en canvi de rebre els recursos necessaris. També s’ha posat damunt la taula la possibilitat que els centres públics rebutgin el pla, i que la majoria de concertats el vegin amb bons ulls.
Al segon i el tercer cicle de primària, els centres que ho decideixin podran oferir en castellà les assignatures de matemàtiques i coneixement del medi i socials. A secundària, podran oferir en castellà matemàtiques, geografia i història i biologia i geologia, o física i química, o tecnologia. Això vulnera el decret de mínims, atès que tant coneixement del medi com geografia, història i les ciències de la naturalesa s’han d’impartir en català, d’acord amb els articles 17 i 18.
Vera ha afegit que els centres haurien de complir uns requisits mínims, els quals encara s’han de concretar i negociar amb el sector. El conseller ha defensat la segregació lingüística –a la qual s’ha referit cada vegada com a “desdoblament”– dient que complia tota la normativa, que el català no deixaria mai d’impartir-se en el 50% de les assignatures i que respectaria l’autonomia dels centres.
Així i tot, l’oposició té clar que “és evident que, amb la mesura pactada en Vox, el retrocés del català és un fet”, en paraules de Joana Gomila, de Més per Menorca. També ha recordat el rebuig que la comunitat educativa ja ha mostrat contra aquesta mesura, que demana que per raons pedagògiques i socials no es trenqui el consens educatiu de no segregar.
El català, equiparat a les llengües estrangeres
Per insistir i defensar normativament el “desdoblament”, Vera ha posat damunt la taula el decret de desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres, aprovat pel govern del Pacte de Progrés el 2016, en què es preveuen aquests desdoblaments en algunes matèries, com ara les matemàtiques.
La diputada socialista Amanda Fernández ha alertat sobre aquesta qüestió: “Vostè creu que el català s’ha de tractar com una llengua estrangera? Ens preocupa moltíssim.” També ha recordat que molts dels desdoblaments que es fan als centres són per a reduir grups i fer algunes pràctiques que ho requereixen, com ara anar al laboratori.
“Tota mesura que segrega és contrària a la convivència”, ha denunciat Fernández, que ha advertit que això durà conflicte als centres. En la mateixa línia s’ha expressat la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon, per a qui “l’acord romp el model de convivència”, i ha lamentat que el govern traslladava tota la pressió als centres i als equips directius.
Torna l’Assemblea de Docents
Cal recordar que la segregació lingüística pactada entre PP i Vox ha remogut tota la comunitat educativa. Ja hi ha dos-cents centres adherits a la campanya “La llengua no es toca”, i una gran part ja ha reactivat les assemblees de centre. De fet, l’IES Can Peu Blanc i l’IES Alcúdia han tornat a posar en marxa l’Assemblea de Docents General, que es reuneix avui mateix, amb la compareixença de Vera ben recent. També s’han recuperat les samarretes verdes: més de dues mil persones ja n’han demanat.
L’Obra Cultural Balear ha emès un comunicat en què denuncia la falta de concreció del conseller davant el pla de segregació. “Només persegueix d’arraconar al mínim la presència de la llengua catalana als centres educatius”, subratlla, alhora que critica “l’exercici de manipulació i tergiversació” del conseller Vera. En aquest sentit, fan una crida als equips directius i als claustres a rebutjar el pla presentat per Vera i a defensar el model lingüístic vigent, que el conseller ha arribat a admetre que havia aportat bons resultats.
