Llengües assetjades

Els sindicats signants presents a la reunió de Sitges, que ja portem una trajectòria de treball en comú, ens comprometem a continuar treballant -com a part substancial de la nostra acció sindical- en la defensa de les llengües pròpies dels territoris, d’acord amb les consideracions següents:

1. La diversitat lingüística a Europa, i en concret a l’estat espanyol i francès, és un fet que forma part de la realitat. Hi ha acords internacionals sobre la protecció de les llengües anomenades regionals o minoritàries que no sempre els estats signants com l’espanyol, han respectat i impulsat, especialment el que fa al reconeixement de la unitat de la llengua en comunitats separades administrativament, el dret a disposar d’espais comunicacionals propis que puguin gaudir de la reciprocitat en les emissions i el dret a establir sistemes educatius en llengua pròpia.
2. La persistència de les situacions de vulnerabilitat i minorització de les llengües, malgrat el seu caràcter d’oficials als seus territoris, no és només una conseqüència del contacte entre llengües o de raons demogràfiques, sinó de polítiques lingüístiques i culturals uniformitzadores que afecten el desenvolupament de les llengües pròpies.
3. Les comunitats lingüístiques tenen el dret i l’obligació d’organitzar els seus sistemes educatius en les seves llengües a partir de la realitat o les necessitats de les seves societats.
4. Els models lingüístics escolars que s’han desenvolupat són molt diversos en cada llengua i també són diferents dins la mateixa llengua segons el territori. Qualsevol reconsideració o actualització ha de partir de les seves experiències o dels resultats obtinguts en cada model. Els programes d’immersió, dins models de conjunció lingüística, són els que millor han assolit l’objectiu de la igualtat en les competències lingüístiques de les llengües oficials, és a dir la competència de la llengua pròpia i la del castellà. És important la seva extensió a secundària, especialment a FP, on hi té dèficits importants.
5. L’aprenentatge d’una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l’aprenentatge de les llengües estrangeres , per tal de reduir l’espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades.
6. L’acord polític que ha permès la formació del govern espanyol, promourà el trilingüisme com una alternativa als models educatius actuals i, hi veiem, una intencionalitat uniformitzadora i centralitzadora sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l’aranès, l’asturià i l’aragonès, cosa que no ens deixarem imposar.
7. Els diferents governs amb competències educatives utilitzen l’ambigüitat en parlar de programes de plurilingüisme com a resposta a la complexitat lingüística d’algunes societats. Aquest plurilingüisme no es refereix a les llengües d’origen de l’alumnat (més de 270 llengües maternes diferents a Catalunya, per exemple), sinó sempre en relació a l’anglès i a la recol·locació del castellà com a llengua vehicular de l’escola, el que anomenem el fals plurilingüisme.
8. És imprescindible que el govern de l’estat asseguri la pervivència de les llengües pròpies de l’estat, amb un sistema educatiu consensuat i en consonància amb un nou model econòmic i social, que disposi d’un model lingüístic escolar on les llengües pròpies siguin llengües vehiculars de l’ensenyament i de comunicació interna i externa i asseguri el coneixement de les dues llengües oficials i d’una llengua estrangera, per tal que -des de l’escola- puguem treballar per la integració, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

A Sitges, Palau Maricel, 14 de gener de 2017