21.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.03.2024 - 21:52
El parlament es va dissoldre dimarts, arran de la convocatòria d’eleccions a Catalunya, que es faran el 12 de maig. Aquesta legislatura ha estat la segona amb menys lleis aprovades de la història del parlament: tan sols vint-i-sis, igual que en l’onzena legislatura. Entre les aprovades, destaquen les del pressupost del 2022 i el 2023, la de la sequera, la del català a l’escola, la de la ciència i la d’universitats. No obstant això, els comicis han estroncat un bon grapat de lleis i canvis legislatius proposats pel govern i els partits polítics. Ara tots tornen a la casella de sortida i s’hauran de començar a tramitar novament tan bon punt es constitueixi el nou parlament, a tot tardar el 10 de juny.
Amb la dissolució de la cambra, cauen totes les iniciatives que es trobaven en tràmit. Concretament, són disset projectes de llei del govern, quaranta-nou proposicions de llei dels grups parlamentaris i cinc propostes per a portar proposicions de llei al congrés espanyol. També queden aturades les propostes de resolució, les sol·licituds d’informació i de compareixença i les preguntes al govern, a més de les tramitacions i els treballs de les ponències i les comissions, incloses les d’investigació. En canvi, les proposicions d’iniciativa popular (ILP), com la de la independència de Catalunya de Solidaritat Catalana, no cauen pas, i se’n reprendrà la tramitació en la pròxima legislatura.
L’àmbit social en surt molt malparat
Amb les eleccions a Catalunya, desapareixen tota mena d’iniciatives polítiques, algunes de les quals feia mesos, i fins i tot anys, que es tramitaven al parlament. Quant als projectes de llei, cauen, entre més, els de la memòria democràtica de Catalunya, d’atenció sociosanitària, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la sequera, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic, d’emissions portuàries dels grans vaixells i el de la comunicació audiovisual de Catalunya.
En relació amb les proposicions de llei, n’hi havia per a modificar lleis vigents i per a crear-ne de noves, com la del tercer sector –a proposta del PSC, ERC, Junts, la CUP, ECP, Ciutadans i el PP– i la de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme –a proposta dels mateixos partits. Totes dues ja es trobaven prou avançades i mancava poc temps per a aprovar-les. Dues legislacions que haurien estat clau en l’àmbit social, però que s’han esvaït a causa de les eleccions.
El sector va rebre amb decepció l’avançament electoral, perquè a efectes pràctics ha fet perdre la feina de molts anys. “Fa cinc anys que treballàvem en el text, abans de la pandèmia. Era un text necessari, ho deien fins i tot els partits polítics”, explica Beatriz Fernández, cap dels serveis jurídics de la fundació Arrels. A parer seu, si la legislatura s’hagués acabat el febrer del 2025, tal com era previst, hi havia la possibilitat que s’aprovés la llei, que també ha estat treballada per més entitats, com Assís Centre d’Acollida, Càritas de Catalunya, la Comunitat de Sant Egidi i Sant Joan de Déu Serveis Socials.
La norma hauria servit per a crear un marc per a abordar el sensellarisme, tot reconeixent un seguit de drets bàsics als sense-sostre i orientant les pròximes polítiques públiques en aquest àmbit. Per exemple, es preveien instruments de cooperació entre l’administració pública i les entitats socials, es creava la figura de l’espai residencial digne i es donava resposta a les situacions de sense-sostre complexes. Ara la tramitació haurà de començar de zero: “El text que tenim continua essent vàlid. Quan es constitueixi la nova legislatura, l’haurem de tornar a presentar”, explica Fernández. Avui, els promotors de la llei es trobaran per debatre els passos a seguir i procuraran que, en la legislatura vinent, la proposició de llei també tingui el consens de pràcticament tot el parlament.
La llei del tercer sector pretenia d’aconseguir un marc legal que servís per a reconèixer la feina i la contribució de les entitats socials de Catalunya, que tenen un paper clau en el sistema de serveis i protecció social. La norma establia la col·laboració del tercer sector amb el sector públic i privat i hauria aportat la sostenibilitat econòmica que el sector fa temps que reclama.
Fonts de la Taula Tercer Sector –que agrupa més de tres mil entitats socials– i la Confederació –que també agrupa associacions socials– lamenten que la “inestabilitat política tindrà un impacte directe en les persones en situació de vulnerabilitat i en les entitats socials que les atenen i acompanyen i els treballadors del sector”. Diuen que, sense pressupost, s’ha perdut una oportunitat d’avançar en la garantia dels drets socials i que l’avançament electoral és un desencert. És impossible desenvolupar i consolidar les polítiques socials de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats amb legislatures tan inestables i curtes com les dels darrers anys”, es queixen.
Decrets llei amb la mateixa essència
Hi ha moltes més proposicions de llei dels partits polítics que queden tocades. Per exemple: la d’estabilització dels treballadors del sector públic, de la CUP; la de modificació de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, impulsada per ECP, que hauria servit per a ampliar la cobertura d’aquest dret social a la gent que hi té dret però que no hi accedeix; la de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, impulsada per PSC, ERC, Junts, CUP i ECP; la de la gent gran, del PSC; la del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, del PSC, Junts i ECP; i sobre l’efectivitat del dret de l’avortament, de la CUP.
Entre els projectes de llei, també cauen els de mesures extraordinàries i urgents per a fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya i el de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic.
El Departament de Territori, de què depenen la dels pisos turístics, explica que l’avançament electoral no tindrà implicacions en aquest aspecte perquè ara per ara hi ha un decret llei vigent que ho regula. La consellera de Territori, Ester Capella, va anunciar a començament de novembre el decret llei per a complicar la concessió de llicències dels pisos turístics. Quant a la sequera, VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Departament d’Acció Climàtica per a saber com afectarà l’avançament electoral, però encara no ha rebut resposta. El govern aprovà el decret llei fa més d’un any, cosa que permet de disposar d’una norma amb rang de llei per a impulsar les accions (legals, de contractació i administratives) necessàries per a protegir i garantir els abastaments.
El paper de la Diputació Permanent
La nova cambra s’haurà de constituir dins els vint dies hàbils després de les eleccions. La data límit serà el 10 de juny, també inclòs. Mentrestant, el parlament funciona amb la Diputació Permanent, un òrgan especial que té per funció principal donar continuïtat a la cambra assumint-ne una part de les funcions. És formada per vint-i-tres diputats. PSC, ERC i Junts hi tenen sis representants, i la resta de partits (Vox, CUP, En Comú Podem, Ciutadans i PP) n’hi tenen un.
Entre les funcions d’aquest òrgan, regulades a l’article 75 del reglament, destaquen la d’acordar la compareixença del govern davant de fets d’especial importància, la d’exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada i la d’autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raons urgents i justificades.
També pot tramitar propostes de resolució amb relació a fets d’importància especial i té competències pel que fa a la inviolabilitat parlamentària i per exercir les facultats previstes en matèria de constitucionalitat i conflictes de competència.
Les iniciatives que cauen
Consulteu tots els projectes de llei i les proposicions de llei que cauen arran de la convocatòria d’eleccions:
