19.05.2017 - 02:00
Lleida celebra al cap de setmana la seva festa de moros i cristians. Els actes començaran a les set de la tarda del dissabte, quan arribaran les tropes mores a la ciutat i demanaran la rendició de les tropes cristianes. Després de la batalla dialèctica, els cristians refusaran l’oferta i els moros es retiraran anunciant la Batalla de l’endemà.
Diumenge al matí, es celebrarà la denominada entrada infantil i, al migdia, es presentaran les bandes, que interpreten música pròpia de la festa de Lleida. A la tarda es concentraran les comparses de moros i cristians a la Seu Vella per a, posteriorment, desfilar amb els seus vistosos uniformes pel centre. Abans que caigui la nit, s’iniciaran uns parlaments de caràcter satíric que provocaran un enfrontament verbal. A continuació, s’escenificarà la batalla entre les tropes mores i cristianes, seguint la tradicional alternança de vencedors i vençuts. Els Moros tornaran a ocupar la ciutat, posant fi a l’ocupació cristiana amb un castell de focs.
Lleida és on s’han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians. Existeixen registre al respecte des del 1150, mesos després que Ramon Berenguer IV conquerís la Madina Larida musulmana. A partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música. Aquests són la part més important de la celebració, tot i l’espectacularitat de la batalla. És cap on centren els esforços les sis comparses que participen, tres de mores i tres de cristianes.
