‘Lleida Lliure de Franquisme’ recorre a la justícia pels incompliments de la Paeria

La plataforma Lleida Lliure de Franquisme i part dels col·lectius polítics i memorialistes que la conformen han presentat aquest dilluns un recurs al jutjat contenciós 1 de Lleida “per l’incompliment permanent” de la llei de la Memòria Històrica per part del govern de l’Ajuntament de Lleida sobre el nomenclàtor dels carrers. El recurs, signat per tretze entitats, s’ha presentat contra la desestimació per silenci de la reclamació, de data 19 de desembre de 2016, davant Alcaldia de l’Ajuntament de Lleida per la retirada del nom de nou carrers “que homenatgen personatges que incompleixen la Llei de Memòria Històrica”. A través d’aquest escrit requereixen que s’acordi per decret d’alcaldia la substitució dels noms de l’avinguda Alcalde Areny, carrer Alcalde Montanya, carrer Alcalde Sangenís, carrer Sangenís Bertran, carrer Lluís Besa, avinguda Alcalde Recasens, carrer Germans Recasens, carrer Carmelo Fenech i carrer J. Manuel Nadal Gaya “per no reunir els requisits exigits a la Llei”.

La plataforma i la resta d’entitats signats, reclamen al jutjat que atengui el requeriment d’aquest escrit i dicti un Decret d’Alcaldia pel qual, en base als dos dictàmens tècnics d’experts incorporats per la Comissió de Carrers del 2 de desembre de 2016, acordi substituir els nou noms de carrers. També demana que s’ordeni a la Comissió de Carrers que aporti nou noms en substitució dels eliminats per incomplir la Llei de Memòria Històrica. La portaveu de la Comissió de la Dignitat, Rosa Peñafiel, néta del sindicalista Antonio Cantano, s’ha mostrat convençuda que “és la recta final d’aquesta lluita que guanyarem”. Peñafiel ha assegurat que aquesta és una lluita necessària. “La ciutat necessita d’altres qüestions també necessàries però dignificar la història és la base del nostre futur, d’una societat que ha de créixer amb valors i justícia”, ha dit. La portaveu de la Comissió ha explicat que el seu avi va estar represaliat durant la dictadura, un fet que va marcar molt la seva família i que per tant, la lluita contra el franquisme “li dec a ell i a molts com ell”.

En aquest sentit, ha recordat al govern municipal que “un compromís polític porta al compliment de les lleis i eliminar el franquisme dels carrers és una d’important”, alhora que afegia que “sembla surrealista que encara estiguem lluitant per això”. De la seva banda, l’advocat Josep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat, ha explicat que el recurs s’ha presentat contra l’Ajuntament “perquè la llei especifica que els símbols els retirarà l’administració competent, i el nom dels carrers és competència municipal”. Cruanyes ha apuntat que aquest és el primer recurs en aquest sentit a Catalunya.

L’advocada Ester Sancho, per la seva banda, ha explicat que el comitè d’experts de la Paeria va dictaminar que nou carrers tenien vinculació amb el feixisme i que s’havia d’aplicar la llei de memòria històrica però que alcaldia no ha atès el requeriment que se li va fer el 19 de desembre de 2016. És per això, ha afegit que, en haver passat tres mesos i a causa d’aquest silenci administratiu, s’ha presentat el recurs en via judicial. Sancho ha explicat que aquests carrers afecten una sèrie de famílies que, gràcies al franquisme, han tingut poder i això, considera, “entronca amb un compromís que l’alcalde Ros no vol trencar”. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, “es nega a retirar els noms franquistes dels carrers perquè no vol fer passar la memòria històrica per davant del poder” d’aquestes famílies, afegeix Sancho.