Així serà la llei que regularà els nous contractes de lloguer

Els grups de JxCat, ERC, CECP i la CUP han aprovat al parlament una proposició de llei que regularà els preus del lloguer d’habitatges a Catalunya. El PSC, Ciutadans, el PP, el PDECat i Demòcrates hi han votat en contra. Aquesta iniciativa, nascuda del Sindicat de Llogaters, regularà tots els contractes nous que es trobin en zones declarades amb ‘mercat d’habitatge tens‘, i no podran superar l’índex de referència de preus de lloguer fixat per la Generalitat.

Les àrees afectades per la nova legislació, que de moment consta de seixanta ciutats de més de 20.000 habitants i s’hi podran afegir més municipis, seran aquelles on el preu del lloguer hagi experimentat un creixement ‘sostingut clarament superior’ al de la mitjana del país.

Es consideraran àrees amb ‘mercat d’habitatge tens’ els municipis o zones amb ‘risc de proveïment suficient d’habitatge de lloguer a la població en condicions que el facin assequible’. Per tant, seran els municipis on, en primer lloc, el preu del lloguer hagi tingut un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana de Catalunya; en segon lloc, on la càrrega mitjana del cost del lloguer en el pressupost personal o familiar superi el 30% dels ingressos habituals de les famílies o de la renda mitjana dels menors de trenta-cinc anys; i, en tercer lloc, on el preu dels lloguers d’habitatge hagi tingut, els cinc anys anteriors a la declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens, un creixement interanual acumulat almenys un 3% superior a la taxa interanual de l’índex de preus al consum de Catalunya.

Rodrigo Martínez: ‘Cal treure’s del cap que no es poden regular els lloguers’ 

La declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens correspondrà al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, a l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant un acord, i en l’àmbit metropolità de Barcelona a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un acord amb el Consell Metropolità.

La iniciativa per a efectuar la declaració pot partir del municipi o municipis afectats o dels ens locals supramunicipals en què es trobin integrats, mitjançant un acord del ple de la corporació corresponent. Això sí, la declaració ha d’indicar la durada, que no pot ser de més de cinc anys d’ençà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Podrà ser revisada, escurçada, deixada sense efecte o prorrogada.

Índex de referència de preus de lloguer

La proposició de llei estableix l’existència d’un índex de referència de preus de lloguer –consulteu ací l’índex de preus de la vostra zona. Perquè un municipi o part d’un municipi puguin ser declarats àrea amb ‘mercat d’habitatge tens’ caldrà que s’hi apliqui l’índex de referència del lloguer determinat pel departament competent en matèria d’habitatge.

Els preus dels nous contractes de lloguer no podran ultrapassar el de referència per al lloguer d’un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. Tampoc no es podrà ultrapassar la renda consignada al darrer contracte si l’habitatge ha estat arrendat dins els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, és a dir, que el preu quedarà congelat.

Els contractes hauran d’indicar l’import de la renda resultant d’aplicar l’índex de referència –sense tenir en compte les àrees superior i inferior– i s’haurà d’expressar en euros/metres quadrats, juntament amb la superfície útil de l’habitatge. Les parts contractants podran acordar que, ateses les ‘característiques específiques’ de l’habitatge, el preu de referència s’ha d’augmentar o minorar d’un 5%. Les característiques específiques que es poden tenir en compte i que es poden acreditar són les que tenen a veure amb la presència de: ascensor, aparcament, habitatge moblat, sistema de calefacció o refrigeració de l’habitatge, zones comunitàries d’ús compartit –com ara jardí o terrat, piscina comunitària o equipaments anàlegs–, serveis de consergeria a l’edifici o vistes especials.

Segons la iniciativa parlamentària, restaran fora de la regulació els habitatges amb contractes de lloguer signats abans del primer de gener del 1995, els subjectes a un règim de protecció oficial, els integrats en xarxes públiques d’habitatges d’inserció o de mediació per al lloguer social o en els fons d’habitatge destinats a polítiques socials i els relatius a habitatges arrendats d’acord amb les disposicions legals aplicables al lloguer social obligatori.

En l’acord final s’han afegit algunes excepcions per tal d’obtenir el suport de JxCat. Es preveu una exempció dels propietaris amb uns ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC, aproximadament 1.500 euros mensuals. Una altra de les modificacions acordades és la possibilitat del propietari de fer contribuir el llogater en la despesa de les obres quan impliquin una millora de la qualitat de l’immoble.

La llei podria acabar sent suspesa pel Tribunal Constitucional, com ja va avançar el Consell de Garanties Estatutàries. Considera que alguns dels apartats contradiuen la competència de l’estat sobre les bases de les obligacions contractuals. De fet, avui el PP ja ha anunciat que portarà la llei a l’alt tribunal. En aquest cas, la llei no quedaria suspesa cautelarment i caldria esperar a una resolució. La suspensió cautelar només és prevista en el cas que el recurs sigui presentat pel govern espanyol.