27.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.12.2024 - 21:43
The Washington Post · Michelle Ye Hee Lee i So Jin Jung
Seül, Corea del Sud. Quan alguns legisladors de l’oposició començaren a advertir, aquest estiu, que el president sud-coreà Yoon Suk-yeol podria declarar la llei marcial, pràcticament ningú se’ls prengué seriosament.
Alguns d’aquests legisladors van dir que l’advertiment responia únicament a un pressentiment. Uns altres van dir que veien indicis ominosos d’un tomb autòcrata, com ara el nomenat inesperat com a ministre de Defensa d’un antic company d’institut.
Fos com fos, els temors van resultar del tot justificats. Yoon va declarar per sorpresa la llei marcial la mitjanit del 3 de desembre i va desfermar la pitjor crisi política de Corea del Sud en dècades.
Encara no se saben els motius exactes que van empènyer Yoon, un conservador sense pràcticament experiència en el món de la política, a declarar la llei marcial per primera vegada en més de quatre dècades a Corea del Sud. Després de ser rebutjada al parlament, Yoon revocà l’ordre menys de sis hores després d’haver-la emesa.
Yoon va ser destituït pel parlament onze dies després d’aquella maniobra desastrosa. Ara, el Tribunal Constitucional sud-coreà ha de decidir si en manté la destitució o bé la revoca i el reinstaura com a president. Paral·lelament, Yook també és investigat per determinar si la declaració de la llei marcial és constitutiva d’un delicte d’insurrecció.
El primer ministre Han Duck-soo, que va substituir Yoon com a president interí, també va ser destituït ahir pel parlament entre de les crítiques de l’oposició, que l’acusà de paralitzar els nomenaments al Tribunal Constitucional, necessaris per a continuar amb la confirmació de la destitució de Yoon. Choi Sang-mok, vice-primer ministre i ministre de Finances, serà l’encarregat d’assumir la presidència del país de manera interina.
En els dies transcorreguts d’ençà de l’extraordinària nit del 3 de desembre, el parlament sud-coreà ha convocat audiències per recollir informació sobre qui va fer què, quan i on. Els investigadors han interrogat funcionaris clau, i la premsa sud-coreana ha obtingut declaracions de testimonis directes de la declaració.
La recopilació dels seus testimonis demostra que el pla de Yoon probablement feia mesos que es gestava, i que l’ara ex-president pretenia de fer servir la llei marcial per perseguir els seus oponents polítics i presentar denúncies infundades de frau electoral. Eren uns objectius molt més amplis que no havia admès ell en primera instància.
Els testimonis contradiuen les afirmacions de Yoon, que en un discurs va dir que la declaració de la llei marcial simplement pretenia “advertir” els legisladors, que havia desplegat menys de tres-cents soldats al parlament, tots desarmats, i que no els havia ordenat mai d’aturar l’activitat del parlament.
Però, en realitat, més d’un miler de soldats –la major part dels quals, de forces especials– van ser desplegats al parlament aquella nit. Algunes unitats duien munició real, segons que ha informat el Chosun Ilbo, el diari més important de Corea del Sud.
Els senyals que Yoon premia el “botó nuclear” feia temps que eren visibles, segons que explica Park Sun-won, un legislador de l’oposició que feia mesos que havia advertit del risc de la declaració de la llei marcial.
En primer lloc, la retòrica de Yoon sobre els seus oponents esdevingué com més anava més carregada. Després va venir el sorprenent nomenament del seu amic d’institut com a ministre de Defensa, que una volta assumí el càrrec optà per envoltar-se dels seus confidents. “Sabíem que podien fer coses inimaginables”, diu Park. “Vaig advertir que és una situació perillosa, que tot podia canviar ben de pressa.”
Enguany, la política sud-coreana ha estat sacsejada pels escàndols de presumpta corrupció que han implicat la dona de Yoon. El govern s’ha negat a investigar-los, una negativa a què l’oposició ha respost blocant iniciatives governamentals, com ara mesures pressupostàries.
Yoon, frustrat, s’ha anat aïllant cada vegada més del seu propi govern i ha passat a refugiar-se en un grup molt reduït de confidents, com ara el ministre de Defensa, Kim Yong-hyun. Això ha contribuït a convertir el president en un polític de caràcter més volàtil, segons que explica Park Sung-min, un veterà consultor polític.
Yoon, Kim i el ministre d’Interior –els tres homes que ocupen els tres càrrecs amb més poder en una situació de llei marcial– van estudiar en el mateix prestigiós institut masculí de Seül. Per si no n’hi hagués prou, els alts comandaments militars i d’intel·ligència autoritzats a aplicar la llei marcial eren alumnes de l’acadèmia militar a què va assistir Kim.
“El motiu, la lògica, l’autoritat, les circumstàncies polítiques i la cohesió organitzativa van començar a confluir en una mateixa direcció”, declarà aquest mes Kim Min-seok, un altre legislador de l’oposició que havia fet sonar d’alarma sobre la possibilitat d’una declaració de la llei marcial, en una entrevista en una ràdio local.
Mentrestant, Yoon –que acabava de travessar l’equador del seu mandat, de cinc anys– semblava com més anava més capficat en els suposats riscs contra la integritat de les eleccions a Corea del Sud.
El president, per exemple, va fer-se ressò les teories conspiratives de figures d’extrema dreta sobre la suposada corrupció dins la Comissió Electoral sud-coreana, que acusaren d’haver manipulat el recompte electoral en favor de l’oposició en els darrers comicis al país.
Una investigació policíaca, els resultats de la qual es publicaren enguany, conclogué que no hi havia proves que donessin suport a aquestes afirmacions. Però Yoon no se’n convencé, de manera que Kim, el ministre de Defensa, mobilitzà els seus homes.
Quatre oficials i ex-oficials d’intel·ligència militar es van reunir el primer de desembre en una hamburgueseria als afores de Seül i van traçar un pla per a prendre el control de la comissió, segons que consta a la declaració escrita de l’advocat d’un d’aquests oficials.
El pla anava així: una volta declarada la llei marcial, les tropes entrarien a l’oficina de la comissió i en tancarien els treballadors al soterrani, amb brides i tot, si calgués. A continuació, les tropes comprovarien manualment si les màquines electorals tenien bretxes de seguretat.
La nit en què es va declarar la llei marcial, les tropes van desplegar-se a la seu de la comissió fins i tot abans que el president no hagués emès el decret, segons que va declarar el cap de la comissió el 5 de desembre.
Els soldats van entrar a l’edifici pocs minuts després d’haver-se emès el decret, a les 22.28.
Van procedir tal com Yoon i els seus acòlits havien previst. Van requisar els telèfons mòbils als treballadors del torn de nit, tot i que no els van fer anar al soterrani ni els van lligar de mans. Els soldats van començar a fotografiar les màquines electorals, un intent aparent de recollir proves d’un suposat frau electoral.
La legislació sud-coreana exigeix que el president tracti qualsevol intent d’imposar la llei marcial amb el seu gabinet. Això, precisament, feia Yoon quan els soldats es disposaren a entrar a la Comissió Electoral.
A les 20.40 del 3 de desembre, Yoon va comunicar al seu primer ministre la intenció de declarar la llei marcial. Han no hi estigué d’acord, i convocà una reunió de govern per a provar de convèncer el president que canviés d’opinió, segons que va explicar més tard al parlament.
La reunió va començar a les 22.17, sense acte ni ordre del dia. Els ministres del govern van advertir Yoon de les possibles conseqüències econòmiques i diplomàtiques de la declaració de la llei marcial. Però Yoon es mantingué ferm. La reunió va acabar a les 22.22, segons els registres oficials.
Sis minuts més tard, Yoon anuncià la imposició de la llei marcial en un discurs televisat.
Alguns alt dirigents militars, incloent-hi el cap de l’estat major de Corea del Sud, explicaren més tard que no havien tingut coneixement de la declaració fins al discurs de Yoon.
El caos es desfermà.
El general Park An-su, cap de l’estat major de l’exèrcit, va ser un dels alts càrrecs que no s’assabentà de la imposició de la llei marcial fins al discurs del president. Després de l’anunci, el ministre de Defensa va dir a Park que ell assumiria el control de l’exèrcit.
Immediatament després de la declaració, Yoon va ordenar la detenció dels caps i alts càrrecs dels grups parlamentaris dels partits del govern i de l’oposició, segons que explicà un alt funcionari d’intel·ligència en una audiència parlamentària a porta tancada.
En resposta de la declaració, centenars de manifestants, legisladors i forces de l’ordre es van convergir davant el parlament sud-coreà.
Cap a les 23.30, Park –que tot just havia estat nomenat comandant de la llei marcial– va ordenar a les tropes que es dirigissin cap al parlament, al qual també es desplegaren uns dos mil cent agents de la policia de Seül.
Les tropes i els policies provaren de controlar l’aglomeració de manifestants que s’havia format a l’exterior del parlament, però la confusió era tal que alguns agents ni tan sols sabien què havien de fer.
Els parlamentaris, mentrestant, provaren de travessar la multitud i entrar a la cambra per provar de revocar la declaració.
Durant les hores següents a la declaració, Yoon va trucar repetidament a uns quants alts funcionaris per monitorar el desenvolupament de la situació i ordenar-los que s’asseguressin que l’oposició no aconseguís prou vots a la cambra per a revocar la llei, segons declaracions públiques dels implicats.
Yoon va trucar sis vegades al comissari en cap de la policia sud-coreana en les hores transcorregudes entre la declaració de la llei marcial i la votació al parlament per demanar-li que detingués els parlamentaris, segons que ha informat el diari sud-coreà Hankyoreh.
Mentre els soldats lluitaven per accedir al parlament, Yoon va trucar als seus comandants i els exigí que “tombessin la porta, entressin i traguessin la gent de dins”, segons que va declarar un comandant durant una vista parlamentària.
Alguns comandants van debatre si calia tallar l’electricitat, però van decidir que seria anar massa lluny. Les tropes de les forces especials van trencar les finestres per poder entrar en el parlament, i alguns legisladors van haver de grimpar per les finestres per poder accedir a la cambra.
Aviat es va veure clar que no era possible de blocar el parlament tal com havia ordenat el president, segons que va declarar un altre comandant en una conferència de premsa. En darrera instància, les autoritats no van poder impedir que els legisladors tombessin el decret de Yoon, tan sols cent cinquanta-cinc minuts després de la declaració original.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
