06.02.2023 - 21:40
|
Actualització: 07.02.2023 - 09:20
El PSOE va registrar ahir al congrés espanyol la proposta de reforma de la llei de llibertat sexual per tal d’evitar condemnes a la baixa en futurs judicis. Previsiblement, la reforma prosperarà, com a mínim, amb els vots del PP. Les setmanes de negociacions amb el soci de govern, Unides Podem, han acabat amb un trencament entre totes dues formacions sobre aquesta qüestió. El punt de desacord que fa que Podem de moment no doni suport a la proposta és el fet que la violència o la intimidació siguin dos conceptes centrals a l’hora de jutjar les violències sexuals o no ho siguin.
Arran del degoteig de revisions de sentències que han beneficiat condemnats, PSOE i Podem havien acordat d’apujar les penes mínimes per evitar que en un futur es poguessin aplicar penes més baixes que no es preveia, però no s’han posat d’acord en els detalls tècnics per a aconseguir-ho.
Què proposa el PSOE?
La proposta de reforma del Ministeri de Justícia espanyol, en mans del PSOE, incrementa les penes d’agressió sexual en els tipus bàsics –i no com a agreujants– quan hi hagi violència o intimidació. Afegeix un paràgraf a l’article 178 que diu: “Si l’agressió s’hagués comès amb violència o intimidació o sobre una víctima que tingui anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat, el seu responsable serà castigat amb la pena d’un any a cinc anys de presó.” L’actual redactat de la llei no esmenta aquests dos conceptes i fixa la forquilla bàsica de totes les agressions sexuals entre un any i quatre.
També es modifiquen les penes en un altre tipus bàsic: en agressions sexuals amb “accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies”; és a dir, les violacions. El PSOE afegeix que, si hi ha violència o intimidació, el mínim s’incrementarà a sis anys de presó i la forquilla quedarà entre sis anys i dotze. En la llei actual, l’article sobre les violacions tampoc no esmenta els supòsits de violència o intimidació i situa les penes entre quatre anys i dotze; per tant, també amb una pena mínima inferior.
La proposta també eleva les penes de l’article 180, quan hi hagi agreujants. Si hi ha hagut violència i intimidació i, a més, algun dels agreujants prevists, la pena serà entre cinc anys i deu, entre dotze i quinze si hi ha hagut penetració. Sobre les violacions a menors, les penes mínimes passen dels sis als vuit anys i dels deu als dotze, en funció dels casos. Així doncs, en aquests casos les forquilles de penes quedarien entre vuit i dotze anys i entre dotze i quinze.
Algunes de les propostes d’Igualtat s’han acabat acceptant, com la limitació de l’agreujant de consanguinitat, que fins ara deixava fora els cosins i que el text del PSOE finalment inclou.
El consentiment: deixarà de ser el centre?
Si la reforma del PSOE finalment tira endavant sense esmenes o modificacions importants, no alterarà la definició de consentiment, que era una de les claus de la llei. Tanmateix, Podem critica que portarà a un esquema similar a l’anterior a l’aprovació de la llei. Abans, el codi penal distingia entre el delicte d’abús i el d’agressió sexual, i per al segon cas exigia violència i intimidació. La nova llei eliminava el delicte d’abús sexual i tots els actes contra la llibertat sexual passaven a ser agressions, amb diferents agreujants segons les circumstàncies: violacions en grup, vulnerabilitat especial, agressor com a parella o ex-parella, situació de parentesc, ús d’armes, submissió química o organització en grup criminal.
Podem critica que tornar a utilitzar els conceptes de violència o intimidació per endurir les penes implica tornar a l’esquema anterior, tot i que sense utilitzar el concepte d’abús. És a dir, implicaria condemnar de manera diferent unes agressions o unes altres no només a partir dels agreujants prevists, sinó també a partir d’aquests conceptes que es va voler que deixessin de ser el centre a l’hora d’establir diferències. Però la proposta del PSOE també afegeix el condicionant “sobre una víctima que tingui anul·lada la seva voluntat per qualsevol causa” per a aplicar penes més altes, un condicionant que el codi penal anterior a la llei no tenia en compte per a considerar que uns fets constituïen una agressió sexual.
Tot plegat ha ocasionat una discussió entre el PSOE i Podem sobre si aquesta reforma deixarà de posar el consentiment en el centre o no. Els socialistes consideren que de cap manera, perquè la definició sobre què es considera consentiment no es toca, i a més, defensen que introduir els conceptes de violència i intimidació és l’única fórmula perquè no es condemni amb penes més baixes que no es preveia. “La millor manera de defensar la llei és reconèixer que no funciona correctament”, va dir ahir Andrea Fernández, secretària d’Igualtat del PSOE. “Si hi ha signes de violència o intimidació, no hi ha consentiment. És aquest plantejament, que evita la revictimització i el calvari probatori al qual es veien sotmeses algunes víctimes.”
NO vamos a cambiar el modelo: si hay signos de violencia e intimidación ⇾ no existe consentimiento.
Planteamos esta propuesta porque vivimos con preocupación la alarma social que se ha generado y porque comprendemos y acompañamos a todas las victimas.@afernb pic.twitter.com/BTKYO6F0t4
— PSOE (@PSOE) February 6, 2023
En canvi, Podem considera que posar el focus en la violència o la intimidació facilita aquest calvari probatori. Defensa que introduir novament aquests conceptes per determinar la gravetat dels fets tornarà a posar el focus de l’interrogatori en si hi va haver resistència en l’agressió sexual en lloc de si hi va haver consentiment. És a dir, si hi va haver un “no”, i no pas si hi va haver un “sí”, implícit o explícit.
El cas de la Manada com a paradigma
Hi ha situacions en què, com en el cas de la Manada, l’estat de xoc, entre més circumstàncies, no permeten a les víctimes d’oposar resistència, i aquest era un dels motius pels quals la llei de llibertat sexual buscava de posar èmfasi en si la dona volia participar en l’acció, no pas si va resistir-s’hi. En la primera sentència de la Manada, tot i que es va reconèixer que no hi havia hagut consentiment, el tribunal va considerar que tampoc no hi havia hagut ni violència ni intimidació, i per tant va condemnar els agressors per abús sexual, amb unes penes menors.
Aquesta sentència va indignar el moviment feminista, no únicament per les penes menors que implicava la decisió, sinó també pel fet que, en una situació com aquella, d’indefensió clara de la víctima, no es veiés que la intimidació i la violència eren intrínseques. Com que algunes interpretacions de la llei anterior permetien aquesta mena de lectures, es va impulsar la llei de llibertat sexual per a evitar-les en el futur. El fons de la discussió entre un partit i l’altre ara mateix rau en si, amb la reforma del PSOE, interpretacions com la d’aquest cas podrien repetir-se.
Aliança PP-PSOE per a reformar la llei
El portaveu de Podem al congrés espanyol, Jaume Asens, ha parlat de la possibilitat de presentar esmenes a la proposta dels socialistes, i ha assegurat que el govern de coalició no perillava. Per tant, encara hi ha marge per a introduir-hi alguns canvis. Tanmateix, si Unides Podem decideix de votar en contra de la proposta, el PSOE necessitarà els vots del PP per a fer-la avançar, i el PP ja ha deixat clar que no s’hi oposarà. Previsiblement, doncs, prosperarà una reforma força similar a la que ha proposat el PSOE, i per la via d’urgència, aquest mes de febrer.
Al desembre, el PP ja va registrar una proposició de llei sobre el tema, i Podem en critica les similituds amb la dels socialistes. El PP proposava penes d’un any a quatre per a les agressions sexuals i d’un a cinc (tipus agreujat) quan es cometin amb violència o intimidació. A partir d’aquí, les penes serien de més anys si en els fets concorren agreujants. La ministra Irene Montero critica que això és deixar el codi penal com estava, però sense fer servir la paraula “abús”: “Hi haurà dos tipus d’agressions, una amb violència i intimidació, i una agressió –no abús– sense violència ni intimidació.” La diferència amb la proposta del PSOE és que aquesta darrera introdueix també l’anul·lació de la voluntat de la víctima.
El consentimiento es una conquista de todas las feministas y mujeres que han puesto el cuerpo en nuestro país ♀️ pic.twitter.com/yM8ExbT2T9
— Irene Montero (@IreneMontero) February 5, 2023
Un altre interrogant és en quina direcció votaran la resta de grups parlamentaris, especialment aquells que van votar a favor de la llei de llibertat sexual (ERC, Ciutadans, PNB, EH Bildu, Més País, Compromís i Junts). Però amb els vots del PP n’hi hauria prou per a aprovar la proposta.
Confusió sobre el perquè de la rebaixa de penes
Aquestes revisions arriben després del degoteig de rebaixes de penes a agressors sexuals que s’ha anat fent públic, encara sense dades oficials. La unificació del delicte d’abús i d’agressió sexual ha fet modificar l’interval de penes per a incloure en l’agressió sexual també els supòsits que abans feien referència a l’abús sexual, i que en alguns casos tenien penes més baixes. La inclusió d’unes penes mínimes més baixes en el delicte d’agressió –fruit d’aquesta fusió de tipus delictius– ha dut alguns jutges a modificar sentències a la baixa, interpretant que calia aplicar l’opció més favorable al reu.
El Ministeri d’Igualtat espanyol assegura que són una minoria de casos, causats per una mala interpretació d’aquests jutges en concret, i que s’han revisat moltes altres sentències equiparables sense rebaixar penes. Diu que, en alguns casos, els tribunals entenen com a abús sexual allò que es va condemnar com a agressió. El PSOE, en canvi, creu que el problema rau en les penes, i per això ha insistit en la reforma.
En aquesta qüestió no hi ha discrepàncies entre polítics i prou, sinó que també n’hi ha entre juristes. Per exemple, Jutges i Jutgesses per la Democràcia apunta que s’hauria d’haver inclòs una disposició transitòria que ajudés a l’hora d’interpretar la norma. De fet, la reforma del PSOE sí que n’inclourà una. En canvi, juristes com José Antonio Martín Pallín asseguren que aquesta disposició era innecessària i que, si amb la nova legislació els fets pels quals s’ha condemnat l’agressió es poden condemnar amb la pena que ja tenia, no hi cap una rebaixa.
Sigui com sigui, la reforma que s’acabi aprovant no tindrà efectes retroactius sobre els beneficis aplicats als presos i, per tant, les condemnes rebaixades no podran tornar a pujar. Igualtat ha advertit també de la possibilitat que una nova reforma porti noves sol·licituds de revisions. Ara per ara l’objectiu és evitar que, en futures condemnes, es puguin aplicar rebaixes no previstes als casos d’agressió sexual, però el desafiament rau a com fer-ho sense tornar a les velles nocions sobre el consentiment que revictimitzaven les dones i desviaven el focus de l’agressor a la víctima.
