La llei catalana contra l’homofòbia continua coixa sis anys després

El 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei que prohibia específicament la discriminació al col·lectiu LGTBI, llavors una llei pionera que va néixer de l’impuls de les entitats socials i amb un gran consens parlamentari. Sis anys després, les mateixes entitats socials que en van aplaudir l’aprovació critiquen que no s’hagi pogut desplegar del tot perquè no s’ha aprovat el reglament sancionador específic. Sense aquest reglament, les denúncies es tramiten a partir del reglament sancionador general, del 1993.

Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia, diu que una de les limitacions que implica funcionar amb el reglament general és que no és pensat per a casos en què la Generalitat sigui l’agressora, com pot passar en discriminacions a escoles o hospitals, sinó que és qui denuncia. ‘El reglament ha de bastir tot allò que té a veure amb l’entorn de la víctima, els testimonis, els seus drets, els protocols una vegada és agredida, l’atenció jurídica que marca la llei, etc.’, diu Rodríguez. Sense el reglament específic, afegeix, s’obren molts expedients que acaben en no res.

Segons dades de la Generalitat, d’ençà de l’aprovació de la llei s’han obert 795 incidències i 349 denúncies. Les incidències són demandes de gestió d’algun problema o necessitat de persones LGTBI o de les famílies, però no una vulneració de drets estricta. Per exemple, es pot considerar incidència la confusió a l’hora d’indicar a quin vestidor ha d’anar una persona trans o si s’ha de fer un tercer vestidor sense gènere assignat. En canvi, les denúncies –que poden ser administratives, penals o laborals– són presumptes discriminacions o vulneració de drets i agressions. Quan són penals (agressions i amenaces que incitin a l’odi), el cas es deriva a un jutjat penal; si són laborals (discriminacions a la feina), a un jutjat social. És quan són administratives (insults i tota mena de discriminacions) que entra en joc el reglament sancionador de la Generalitat.

La Generalitat estima que, de les 349 denúncies, vora un terç es corresponen a faltes administratives, però només 9 han acabat en sanció. La resta, no, bé perquè la víctima no ho ha volgut, bé perquè s’han imposat mesures de reforma alternatives a la sanció, bé perquè no s’ha considerat demostrat que hi hagi hagut discriminació, bé perquè no se n’ha localitzat l’autor.

‘Moltes vegades, al final de l’expedient, no s’arriba a cap sanció, sinó a una reparació o solució d’aquell afer’, diu Mireia Mata, directora general d’Igualtat. Posa d’exemple justament el cas dels vestidors i els trans: ‘Ens diuen que no volen que multin el gimnàs on van, sinó que la situació es resolgui.’ També ho exemplifica amb casos de dificultats per registrar-se amb el nom sentit –d’un gènere diferent del nom oficial–on es facilita a partir del canvi de nom de la targeta sanitària, un canvi més àgil que no el cas per a modificar el carnet d’identitat o el NIE.

Per què no es desenvolupa el reglament específic?

La llei contra l’homofòbia recull a la disposició addicional quarta la instrucció al govern que presenti al parlament una llei per a la no-discriminació que ha de protegir, per exemple, contra la discriminació de gènere, racial o de classe. És aquesta llei per a la no-discriminació que, segons que diu la redacció de la llei contra l’homofòbia, ha d’establir un règim sancionador amb la tipificació, la classificació i els criteris de graduació de les infraccions per discriminació.

El problema és que aquesta llei no s’arriba a aprovar mai. El govern la va presentar la legislatura anterior, però va decaure quan el govern espanyol va dissoldre el parlament amb el 155. L’any 2018 es va tornar a registrar com a projecte de llei, però encara no s’ha pogut votar i l’horitzó d’unes noves eleccions a la tardor pot tornar a fer-la caure. ‘Volem el reglament sancionador. Si finalment es fa una llei per a la no-discriminació que la supera, perfecte, però no podem esperar més una llei que no arriba mai’, exclama Rodríguez.

Mata comparteix la voluntat de tenir un reglament sancionador específic, que sigui més modern i eficient i vagi més enllà de les multes com a mesures reparadores amb penes vinculades a la prestació de suport a la comunitat. ‘Una persona que ha discriminat una dona lesbiana, que vagi a veure com són les famílies diverses’, exemplifica. Però diu que la Generalitat està lligada de mans i peus per a fer ara un reglament només per a la llei contra l’homofòbia. De totes maneres, es manifesta radicalment en contra de fer de la petició d’un reglament específic una reivindicació pública: ‘Cada vegada que es diu que no hi ha reglament sancionador, es llança el missatge que hi ha impunitat. I això és rotundament fals.’

Creixen les denúncies d’agressions contra ciutadans LGTBI

L’Observatori contra l’Homofòbia elabora anualment un informe sobre l’estat dels atacs a ciutadans LGTBI a Catalunya on recull totes les incidències –denúncies de discriminació– de l’any. El darrer estudi, de 2019, mostra un augment del 41,6% d’incidències respecte de l’any anterior, amb un total de 160. Enguany, quatre mesos de tancar el 2020, l’observatori ha recollit 115 incidències; una xifra especialment preocupant tenint en compte els tres mesos de confinament. ‘Veiem un augment molt greu; en teoria hauria d’haver estat un any amb menys violència’, diu Rodríguez, que afegeix que ha estat sobretot en agressions o vexacions a la via pública, en espais de prop de la víctima.

Amb dades dels Mossos d’Esquadra també es veu un creixement gradual de les denúncies aquests darrers anys. El 2015 se’n van presentar 47; el 2016, 62; el 2017, 89; el 2018, 75; i el 2019, 119. L’evolució a l’alça d’ençà de l’aprovació de la llei contra l’homofòbia és clara, però també ha coincidit amb una tendència de més sensibilització i oposició contra la LGTBI-fòbia, fet que ha pogut afavorir que es denunciïn discriminacions que abans no es denunciaven.

‘Jo sempre dic que l’augment de les denúncies és una trista bona notícia. En canvi, és un drama que no hi hagi denúncies, cal que es facin més denúncies i tinguem més facilitats per poder-les tramitar’, diu Mata. I afegeix: ‘Necessitem que el conjunt de la societat se’n faci corresponsable i si és testimoni d’una discriminació, la denunciï.’

Les denúncies es poden presentar en línia directament a la Generalitat de Catalunya, als Mossos d’Esquadra, al 112, al 012 i a la xarxa pública de Serveis d’Atenció Integral LGBT.