27.09.2022 - 13:46
|
Actualització: 27.09.2022 - 19:34
El president Pere Aragonès ha anunciat que vol proposar un acord de la claredat al govern espanyol per a establir les condicions per a un referèndum pactat. “Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret de decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec. Com podem arribar a un acord sobre com tornar a votar”, ha dit Aragonès en el debat de política general. No és pas la primera vegada que algú ho proposa; fa tres anys, el 2019, ja ho va proposar Roger Torrent, aleshores president del parlament. Però abans ja ho havien proposat els comuns i, fins i tot, el 2016, Miquel Iceta, que se’n va acabar desdient.
Totes aquestes propostes es basaven en l’anomenada llei de la claredat del Canadà. En teoria, aquesta llei havia d’establir les condicions constitucionals per a fer un referèndum acordat al Quebec. Tanmateix, no era pas una llei tan clara com es vol fer entendre i contenia paranys importants.
–Què és la llei de la claredat?
La llei de la claredat, oficialment “llei sobre la claredat referendària”, és una llei aprovada l’any 2000 pel parlament del Canadà que estableix les condicions amb què el govern canadenc està autoritzat a negociar la possible independència d’una província, en cas de victòria dels partidaris de la independència en un referèndum.
–Per què es va aprovar?
Perquè el parlament i el govern del Quebec havien fet prèviament dos referèndums unilaterals per la independència, no autoritzats pel govern canadenc i considerats il·legals pel Tribunal Suprem del Canadà. En el segon referèndum, el 1995, el sí havia perdut tan sols per unes dècimes i, a més, hi hagué greus acusacions de frau a l’unionisme. El resultat fou d’un 50,58% de vots en contra i un 49,42% a favor, amb una participació del 93,52%.
El govern del Canadà, que no va fer res per a impedir els referèndums, va dir després del segon que la pregunta presentada als electors no havia estat clara. La llei, doncs, va néixer per impedir que es fes un tercer referèndum, o si més no que es fes sota el control del govern quebequès.
La pregunta del segon referèndum era: “Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d’haver ofert formalment al Canadà un nou acord econòmic i polític, en el marc del projecte de llei sobre el futur del Quebec i l’entesa, signada el 12 de juny de 1995?”
–El Quebec va acceptar la llei de la claredat canadenca?
No. El parlament del Quebec no ha reconegut mai la llei de la claredat. I d’ençà que és vigent no s’ha fet cap referèndum. De fet, dos dies després de l’entrada a la Cambra dels Comuns canadenca de la llei de la claredat, el parlament del Quebec va votar una contrallei, anomenada popularment “llei 99” –oficialment, llei del respecte a l’exercici dels drets fonamentals i les prerrogatives del poble del Quebec i l’estat quebequès’. Aquesta llei afirma el dret d’autodeterminació del poble quebequès.
La llei de la claredat va ser refusada per tots els partits de l’Assemblea Nacional del Quebec, independentistes i unionistes. També al parlament federal els diputats quebequesos hi votaren en contra.
–Per què se’n diu “de cla laredat”?
En teoria, perquè estipula que si hi ha un referèndum la pregunta hauria d’incloure “clarament” la pregunta als votants en termes de la independència –i qui decidiria si la pregunta és clara o no i, per tant, en tindria el control seria la Cambra dels Comuns del Canadà, no pas l’Assemblea Nacional del Quebec, per exemple. La llei també diu que el resultat hauria de ser clar, sense especificar què vol dir.
–La llei continua vigent?
Les dues lleis contradictòries, la del Canadà i la del Quebec, són vigents, però ningú no sap quin efecte tindrien en cas de convocatòria d’un altre referèndum. Simplement, no hi ha hagut l’avinentesa d’aplicar-les.
–En conseqüència, a qui interessava la llei de la claredat i quins paranys contenia?
La llei de la claredat és una llei que interessava al govern del Canadà i que era una maniobra contra el govern i el parlament del Quebec.
Els paranys, bàsicament, eren que sota l’aparença de pactar com s’havia de fer un referèndum, en realitat atorgava al govern canadenc el control d’aquest possible referèndum, després de no haver pogut controlar els dos anteriors, autoritzats per l’assemblea. En concret, el parlament canadenc s’atorgava el dret de:
–decidir quina pregunta s’havia de sotmetre a referèndum;
–decidir quin tant per cent de vot caldria per a guanyar el referèndum, cosa que trencava la regla democràtica del 50% dels vots més un;
–decidir amb qui hauria de negociar el Quebec en cas de guanyar el referèndum, reservant-se el dret de modificar les fronteres actuals;
–anul·lar-lo si considerava que la pregunta o el resultat no eren prou clars;
–i decidir en quines condicions i en quin termini es podria modificar la constitució canadenca per a permetre d’aplicar el resultat del referèndum.
