25.05.2022 - 21:40
Després de mesos d’estira-i-arronsa entre l’executiu espanyol i els seus socis de govern, avui el congrés espanyol decidirà finalment si aprova el projecte de llei general de comunicació audiovisual, més coneguda per llei de l’audiovisual. ERC, l’únic partit català que ha votat a favor del dictamen de la ponència, insisteix que és un avenç molt important per a la presència del català en l’àmbit audiovisual. Tanmateix, el projecte de llei ha estat durament criticat pels partits i les entitats de defensa de la llengua, que consideren que el text final és molt lluny del que els promotors havien promès.
Controvèrsia de bon començament
El projecte de llei, que és el marc normatiu que ha d’acabar incorporant a la legislació espanyola la directiva europea del 2018, ha estat polèmic d’ençà que va néixer. La primera versió que en publicà el govern espanyol, ara farà dos anys, fou durament criticada pel sector audiovisual català, que considerava que bandejava les seves reclamacions. L’avantprojecte de llei fou sotmès a una segona audiència pública l’estiu passat, tot i que encara no incorporava cap de les demandes dels productors catalans. Fou aleshores, setmanes abans que el text arribés al congrés espanyol, que el secretari de Difusió del govern català, Jofre Llombart, alertà que la llei podia ser “demolidora per al país” perquè amenaçava de recentralitzar i espanyolitzar encara més el panorama audiovisual català.
Al text, segons que explicà Llombart, no hi constava cap compromís de destinar part dels recursos que recaptessin les plataformes en línia (streaming) per a fer producció en català o bé finançar la CCMA, un requeriment que la llei sí que estipulava en el cas d’RTVE. Per si no n’hi hagués prou, l’avantprojecte també preveia que la Comissió de Mercats i Competència espanyola (CNMC), amb seu a Madrid, assumís les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Tot això, tal com lamentà Llombart en un enfilall a Twitter, obria la porta a anar marginant el CAC i, de retruc, anar espanyolitzant el mapa comunicatiu català. I afegí: “Totes les peticions del CAC han estat desateses.” El redactat original del text fou també criticat pels partits independentistes i les entitats de defensa de la llengua, com ara Òmnium Cultural i Enllaçats per la Llengua, que anunciaren un front comú en contra. El govern, que considerava que la llei maltractava el català, assegurà que treballaria per a modificar-la.
El rebombori féu que el govern espanyol acabés anunciat, el mes de setembre, que deixaria temporalment l’avantprojecte, que també havia estat rebut amb fredor pels socis bascs i gallecs de la Moncloa. Més enllà de centrifugar els fons recaptats de les plataformes en línia a RTVE, els productors no castellans lamentaven que la llei no establís cap quota específica de producció en les llengües cooficials i que deixés aquesta decisió en mans dels operadors privats: l’única especificació era que almenys un 25,5% de la programació de la televisió tradicional havia de ser en castellà o bé en qualsevol altra de les llengües oficials de les comunitats autònomes, sense oferir cap més detall sobre aquest repartiment.
Rebuig de l’audiovisual i les entitats de defensa de la llengua
Finalment, el mes de novembre, ERC arrencà al govern espanyol la promesa d’establir en el text de la llei una quota del 6% per al català, el gallec i el basc; el compromís era fruit de l’acord per a aprovar el pressupost espanyol del 2022. Entitats del món audiovisual, com ara l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), havien demanat que aquest percentatge es calculés d’acord amb el pes proporcional de la població que viu als territoris en què el català, el basc i el gallec són llengües pròpies, però finalment la quota es mantingué en un 6% pre-establert. Dies més tard, el govern espanyol va admetre que aquest percentatge no afectava les plataformes en línia amb seu fora de l’estat espanyol, una llista que inclou gegants audiovisuals com ara Netflix, HBOMax, Disney+ i Amazon Prime. El govern de Sánchez digué, així i tot, que aquesta exempció respectava el pacte amb ERC, i la vice-presidenta i ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, es vantà que el text final significava un bon equilibri.
No cal dir que aquest pretès equilibri ha topat amb la perplexitat no solament del sector audiovisual català, sinó també de les entitats de defensa de la llengua catalana, la basca, la gallega, l’asturiana i l’aragonesa. El mes de febrer, sis entitats de diversos racons de la península (la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l’Obra Cultural Balear, Euskalgintzaren Kontseilua i la Taula per la Normalització Lingüística gallega) van difondre un manifest conjunt per a demanar que el text augmentés la quota de contingut en les llengües minoritzades de l’estat espanyol. També criticaren que el projecte de llei no inclogués l’obligatorietat que els subtítols, l’audiodescripció i les interfícies de les plataformes fossin en idiomes altres que el castellà. La setmana passada s’afegiren al manifest Escola Valenciana, la FOLC, l’ACV Tirant lo Blanc, l’Associació Cultural Nogará (aragonesa) i la Iniciativa per l’Asturià. El Consell Audiovisual valencià, per una altra banda, ha presentat més de noranta esmenes contra el projecte de llei, la majoria de les quals centrades a preservar les competències que té en matèria d’audiovisual.
La polèmica continua
Dijous de la setmana passada, en ple debat parlamentari sobre el projecte de llei, el govern espanyol afegí més llenya al foc quan va vetar unilateralment dues esmenes d’ERC i Junts que haurien permès que TV3 es deduís l’IVA. La decisió arribà per sorpresa: a primera hora del matí, l’executiu espanyol va exercir el vet sense anunci previ. La Moncloa es defensà tot al·legant que la mesura implicaria un cost de 796 milions d’euros per a les arques estatals. Si bé el moviment va suscitar incomprensió entre les forces independentistes, el dictamen de la llei va acabar tirant endavant amb el suport d’ERC. Per una altra banda, Junts, que hi ha presentat diverses esmenes per a augmentar la quota del contingut en català i blindar les competències del CAC, l’ha titllat d’insuficient.
Aquest és també el parer de la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull, que ahir rebutjaren el text de la llei perquè consideren que el PSOE ha diluït l’acord amb ERC i no ha acceptat cap esmena substantiva. I conclogueren, amb enuig: “La retòrica no s’ha traduït en cap canvi concret, ans al contrari: vol emmascarar la continuïtat en la discriminació de la llengua pròpia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.”
