El ple del Tribunal Constitucional espanyol torna de les vacances amb la primera decisió sobre la llei d’amnistia sobre la taula. El primer ple de setembre tractarà la qüestió d’inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem espanyol va presentar bo i aprofitant un recurs d’un condemnat per les protestes contra la sentència a Girona. Els magistrats del Suprem ja van deixar clar que, estrictament, els delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat per les protestes entraven dins el marc establert a la llei d’amnistia, però que estaven convençuts que la llei era inconstitucional i que, per tant, no s’havia d’aplicar. En concret, creuen que vulnera uns quants principis constitucionals, com ara el dret d’igualtat davant la llei i el principi de seguretat jurídica.

Però avui solament es discutirà si la qüestió d’inconstitucionalitat –que, a la interlocutòria, els magistrats del Suprem deixaven clar que la plantejaven així com una formalitat perquè no tenien cap dubte de la inconstitucionalitat de l’amnistia– s’ha d’admetre a tràmit o no. I no serà fins més endavant que els diferents magistrats que componen el ple del Constitucional no entraran en el fons de la qüestió, fins que el conservador Ricardo Enríquez en redactarà la sentència. En el debat d’avui ja no hi participarà un dels magistrats del sector considerat progressista, Juan Carlos Campo, que ha demanat d’abstenir-se del debat perquè, com a antic ministre de Justícia espanyol, va participar en la concessió dels indults als presos polítics i va fer valoracions públiques contràries a la concessió d’una amnistia.

Sense Campo, les majories internes al ple del Constitucional continuen decantades a favor dels magistrats dits progressistes –a priori considerats favorables a la constitucionalitat de l’amnistia–, que sumen sis membres, un de més que no els coneguts com a conservadors. Però el PP ja ha posat a la diana dos membres del Constitucional més, que volen que tampoc no participin en els debats: Laura Díez, ex-assessora jurídica del ministeri de la Presidència espanyol amb Carmen Calvo i Félix Bolaños; i el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ex-fiscal general de l’estat espanyol designat per José Luis Rodríguez Zapatero, a qui consideren massa vinculat al govern del PSOE.

En el seu moment, recusar magistrats del sector dit progressista va ser clau per a decantar majories i tombar el gruix de l’Estatut d’Autonomia català; però ara no sembla que es pugui seguir el mateix camí perquè el desembre del 2021 el Constitucional va canviar la seva doctrina per evitar que les defenses de presos polítics i exiliats l’acorralessin per la manca d’imparcialitat de tants magistrats que no s’hauria arribat al mínim definit per la llei per a prendre decisions. D’aleshores ençà, no es pot recusar un jutge “per l’únic motiu de tenir un criteri jurídic anticipat sobre allò que s’ha de resoldre”. És a dir, no hi ha cap problema si un magistrat s’ha pronunciat abans sobre una qüestió que hi ha a debat.

Aquesta nova doctrina és la que pot salvar José Mario Macías, que va prendre possessió com a nou jutge del Constitucional divendres. Macías, que havia criticat contundentment l’amnistia quan era al Consell General del Poder Judicial, serà l’encarregat d’estudiar el recurs d’inconstitucionalitat que el PP va presentar dijous, i que va encetar la bateria de recursos presentats pels seus governs autonòmics, però també pel govern del PSOE de Castella-la Manxa.

La setmana passada, fonts del Constitucional explicaven a l’Agència Catalana de Notícies que la seva previsió era que trigarien entre sis mesos i un any a donar resposta als diferents recursos d’inconstitucionalitat presentats. Es dóna per fet que la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem s’admetrà a tràmit i es tractarà de manera prioritària perquè té associades conseqüències penals de presó i embargaments. Els recursos d’empara es resoldran amb una sentència unificada, però cada recurs presentat pel PP i les comunitats autònomes i les qüestions d’inconstitucionalitat tindran una sentència diferent en cada cas.