Els policies encara són la meitat dels amnistiats, quan fa mig any que s’aplica la llei

Ara que fa sis mesos que va entrar en vigor la llei d’amnistia, el resultat  per a l’independentisme continua essent pobre. Alerta Solidària, a partir de les seves pròpies dades, assenyala que s’han concedit 193 amnisties, 96 de les quals, un 49%, a agents de la policia. L’amnistia ha arribat a 84 manifestants i activistes i a 13 polítics i càrrecs públics. Les demandes de la policia no han obtingut cap no; en canvi, a 28 manifestants i 23 polítics sí que els han vetat l’aplicació de l’amnistia. Les derivacions a tercers tribunals –amb qüestions de constitucionalitat o sobre el seu encaix en el dret de la Unió Europea– s’han aplicat per a 15 manifestants o activistes i per a 52 polítics o càrrecs públics. Entre els nos imposats als manifestants i activistes hi ha el cas d’Abel Mora, empresonat d’ençà del 30 de maig.

“Les dades no són cap sorpresa per a nosaltres”, explica Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària. “Fa un any, quan vam fer la dissecció de la llei d’amnistia de manera pública, ja apuntàvem que les dificultats vindrien per on vénen, i això és degut a la capacitat que tenen els jutges de manera força arbitrària de decidir què entra en l’amnistia i què no, malgrat que la llei és força àmplia i clara a l’hora d’establir la preferència, i malgrat que la seva aplicació hauria de ser molt generosa perquè els objectius que persegueix és el retrobament i la convivència de què es va parlar. A l’hora de la veritat, el que han fet els jutges ha estat restringir.”

Així doncs, els casos en què s’ha aplicat la llei són casos vinculats a les mobilitzacions de l’Onze de Setembre, del Primer d’Octubre i de les protestes post-sentència. En canvi, els casos en què l’amnistia s’ha denegat són més diversos. “Trobem denegacions en situacions que, si no s’hagués produït el procés, no haurien existit, com ara la dels antimonàrquics de Santa Coloma de Farners o el cas del hacker Joel. És paradoxal com sovint el factor independentista se’ns aplica a l’hora d’acusar-nos, és un factor criminalitzador, però, per contra, a l’hora d’aplicar l’amnistia, aquest factor desapareix i diuen que el fet delictiu concret no té res a veure amb la independència i per tant no es pot amnistiar.”

“Sí que sorprèn que Pedro Sánchez encara mani –acaba dient Majoral–. Al cap i a la fi, és al capdavant del govern d’acord amb una llei d’amnistia que no s’aplica com s’hauria d’aplicar. Els qui més pateixen per tot això són els represaliats, que veuen que la seva amnistia o bé els la neguen o bé no arriba.”