L’escletxa legal que permetria als agents de desobeir Llarena i negar-se a detenir Puigdemont

El diari El País afirma, citant fonts no especificades dels Mossos d’Esquadra, que els agents fora de servei i sense armes que acompanyen Carles Puigdemont a Catalunya Nord per encarregar-se de la seva seguretat l’haurien de detenir si passés la frontera. Aquesta afirmació es basa en el fet que un funcionari de qualsevol cos policíac estaria obligat a detenir el president a l’exili i candidat de Junts si entrés dins l’estat espanyol perquè hi ha vigent l’ordre de detenció estatal emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El precedent de les detencions de Clara Ponsatí l’any passat en són un exemple: agents dels Mossos fent-la entrar en un vehicle de la policia per portar-la davant el jutge. Però si Puigdemont torna quan l’amnistia ja ha entrat en vigor, tal com ha anunciat que farà, la legislació espanyola impedeix als agents de detenir-lo.

La llei orgànica de forces i cossos de seguretat diu, en l’article cinquè, apartat d, sobre els principis d’actuació dels agents, que, “en cap cas l’obediència deguda podrà emparar ordres que impliquin l’execució d’actes que manifestament constitueixin un delicte o que siguin contraris a la constitució o a les lleis”. És a dir, un agent no pot invocar el principi de l’obediència deguda als superiors jeràrquics per a complir una ordre que és manifestament contrària a la llei. I la detenció de Puigdemont ho seria.

Perquè preveu de tornar de l’exili quan es faci el debat d’investidura del candidat a presidir la Generalitat que surti de les eleccions d’aquest diumenge. Això, amb el calendari a la mà, podria ser a mitjan juny o a final. Aleshores l’amnistia ja farà un mes que haurà entrat en vigor: la llei s’aprovarà definitivament en el ple del congrés espanyol previst entre el 21 i el 23 de maig vinent. I la llei és prou clara sobre les ordres de detenció: “Quedaran sense efecte les ordres de crida i cerca i l’ingrés a la presó de les persones a qui s’hagi d’aplicar aquesta amnistia, a més de les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció.”

I això serà igualment vàlid per més que el Tribunal Suprem presenti una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE exposant dubtes sobre l’aplicació de la llei al cas de Puigdemont. Una pre-judicial al TJUE implica la suspensió del procediment, però la llei també diu que en aquest cas s’han d’aixecar les cautelars: “la suspensió del procediment penal per qualsevol causa no impedirà l’aixecament de les mesures cautelars que hagin estat acordades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei i que impliquessin la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques”.

Amb aquesta llei, Llarena hauria d’aixecar “immediatament” l’ordre de detenció contra Puigdemont. Disposa de dos mesos per a fer-ho, en tot cas. Si, tanmateix, no ho fa, si la manté en el moment que hagi de tornar per al debat d’investidura (tant si el candidat és ell com si no), l’agent de policia en qüestió tindrà un dilema: en una mà, una ordre de detenció vigent que l’obliga a detenir-lo; en l’altra, la llei orgànica que regula els seus principis d’actuació segons la qual no es pot complir una ordre que és manifestament contrària a la llei. I aquesta ho seria.

Els agents de policia es mouen d’acord amb el principi d’obediència deguda als superiors jeràrquics, però hi ha uns límits legals establerts, un dels quals és que l’ordre no sigui contrària a la llei. Un agent ho pot invocar per negar-se a practicar una detenció que, segons una llei d’amnistia clara i inequívoca, no hauria de ser vigent. Si hi ha cap agent dels Mossos, o de cap altre cos de policia, que s’ho planteja, pot pensar que la no-execució de l’ordre de detenció, la no-obediència de l’ordre d’un superior jeràrquic per a complir l’ordre de detenció, li podria implicar conseqüències penals.

Però, si bé l’agent que rebi una ordre d’un superior i no l’obeeixi pot ser encausat inicialment per un delicte de desobediència a l’autoritat, podrà acabar invocant un eximent que preveu el codi penal espanyol: el del compliment d’un deure en l’exercici del càrrec. És a dir, el de complir el deure de no fer complir una ordre manifestament il·legal.

Sigui com sigui, Puigdemont mateix preveu la possibilitat de ser detingut en el moment de tornar de l’exili, si en aquell moment no s’ha aixecat l’ordre de detenció, tal com explicava en aquesta entrevista amb VilaWeb. “Estic preparat per si la judicatura espanyola incompleix la llei. Tenim clar què hem de fer en aquest supòsit. També estic preparat per fer front a qualsevol intent de detenció. I també estic preparat per mirar que no se’n surtin.” Assumeix, fins i tot, la possibilitat que l’arribessin a traslladar a Madrid per posar-lo a disposició judicial. Però el jutge en cap cas podria empresonar-lo, si més no, d’acord amb el contingut de la llei d’amnistia. El text és clar, i hauria de quedar en llibertat al cap d’unes poques hores. Si no fos que el jutge optés obertament i de manera manifesta per prevaricar o per incomplir la llei.