Llegir en Català, cinc anys d’un petit miracle cultural de l’edició independent

Hi ha projectes que s’acaben convertint en petits miracles culturals malgrat que en el moment de néixer els periodistes més optimistes només els donessin sis mesos de vida. És clar que la situació no convidava pas a fer salts d’alegria: el 2013 tot un seguit d’editorials independents en català s’ajuntaven per mirar de tenir més presència i per compartir estratègies de comercialització. En plena crisi. I amb els precedents d’aquest país en matèria cultural. Contra tots els pronòstics, demà celebren cinc anys amb un acte al CCCB. Es diuen Llegir en Català, en formen part nou editorials i una en condició de sòcia d’honor i aquesta és una mica la seva història, els seus reptes de futur i la clau del seu èxit.

Tot comença amb un correu entusiàstic de Laura Huerga, editora de Raig Verd. Havia creat l’editorial el 2012 i un any més tard va néixer Llegir en Català. ‘D’alguna manera percebia la necessitat de parlar amb els altres companys i per a mi era molt enriquidor compartir informació i experiència. Vaig enviar el correu, va haver-hi una bona resposta de seguida i qui va voler es va sumar al projecte, que bàsicament volia comunicar els llibres que fèiem i aconseguir més presència.’

A partir d’aquí va venir una allau de feina perquè Llegir en Català ha treballat amb l’administració, en l’activisme i per fer més visibles els autors, els traductors i els llibres. ‘El secret –diu Huerga– ha estat la generositat de tots els socis. La generositat amb hores de feina, a l’hora d’entendre els altres i de tolerar la diferència, de buscar el bé comú i el consens.’

Huerga va ser nomenada primera presidenta de l’entitat i apunta alguns dels objectius de l’entitat: ‘La gent ens ha de veure com a articuladors del sector, que ho som, però s’ha de reconèixer com a tal, perquè de moment la mantenim nosaltres amb feina i diners i ha de rebre, imprescindiblement, el suport de l’administració’.

Una de les fites aconseguides és el reconeixement del paper del traductor. ‘Vam veure que en castellà no hi ha tanta pressió sobre la llengua i que, per tant, en català tenim traduccions més ben treballades del punt de vista de la llengua, això quan es fa bé. Prestigiant la feina dels traductors, hem volgut dir al lector que se’n pot refiar, que hi ha prestigi i solidesa.’

Huerga –elegida com una de les editores més influents de l’estat espanyol– té també l’objectiu de consolidar la seva editorial, on ha aconseguit de publicar premis Llibreter i fins i tot una premi Nobel. Tanmateix, diu: ‘Al final sempre hem de lluitar molt i m’agradaria mirar més les lletres que no pas les xifres.’ Li demanem per quin editor del grup es canviaria i diu: ‘M’agrada molt tot el que fan els companys i no puc triar, és impossible.’ Com a fundadora, és l’única que manté aquesta prerrogativa, tots els altres s’acabaran pronunciant.

Ilya Pérdigo és un dels editors d’Alrevés, que forma part del col·lectiu sobretot per la seva col·lecció ‘Crims.cat‘, dedicada exclusivament a la novel·la negra de gènere. Van començar a publicar el 2009 i el 2012 van fer el salt al català. Tenen 36 títols a la col·lecció, a més a més de tres assaigs i dues antologies fora de col·lecció.

‘Formar part de Llegir en Català ha implicat trencar molts paradigmes. Estem en un món molt complicat, on crear sinergies plegats no és pas gaire habitual, sinó que ens movem més per l’ocultació de la informació i el secretisme. S’havia fet abans i podem créixer i funcionar treballant plegades nou o deu editorials totalment diferents. Hem demostrat que es pot sumar del punt de vista de la distribució, la comunicació, la presència a fires i en el món cultural per a aportar una veu crítica en el sector del llibre. Evidentment, formar part de Llegir en Català ha donat més visibilitat a la nostra col·lecció i això pot dir-ho cadascú.’

Pérdigo és potser l’editor que més objectius enumera per a l’entitat. Assegura que ‘hi ha hagut una evolució natural i estem en un punt en què el creixement no es tan ràpid. Hem de consolidar la plataforma com a web de difusió de la literatura en català, i hem de mantenir la participació en diverses fires i fer créixer l’associació com a participant en tota l’àrea del llibre. Ens hem guanyat un altaveu en el sector i tenir un pes dins el sector. Hem de ser actius en els futurs plans del llibre i en totes les àrees del món del llibre, on hem de ser més participatius i tenir més pes’.

L’editor valora molt el camí fet pel Llull en la internacionalització de la cultura i la literatura catalanes, però diu: ‘Hem de treballar més les biblioteques escolars i guanyar públic lector, a mes de ser conscients que hi ha una sobreproducció que s’ha de canalitzar d’alguna manera. Això és un dels aspectes més complicats del sector.’

Pérdigo sí que es manifesta sobre les altres editorials: ‘A mi m’agradaria ser l’editor de Raig Verd o de Periscopi. Els admiro molt pel rigor i la disciplina editorial i la manera com la mantenen fins al final.’

Francesc Gil és l’editor de Saldonar, editorial creada per Sant Jordi del 2010 i que fins ara ha publicat una cinquantena de llibres. És una de les editorials fundadores de Llegir en Català. ‘En una època de crisi –diu Gil– va significar poder començar una nova manera de treballar basada a compartir informació i experiències amb els companys. Crec que ara mateix Llegir en Català és allò que volia ser quan va començar: un grup d’ editors independents amb interessos comuns que volen publicar en els llibres que fan en més bones condicions.’

La major part de les editorials de Llegir en Català  han acabat distribuint amb UDL, especialitzada en editorials independents.

Gil, que sempre diu als seus autors que l’empresa no és cap copisteria sinó una editorial i que les obres s’han de pensar, diu: ‘Totes les altres editorials són d’amics que m’agrada moltíssim com treballen, però si hagués d’escollir una editorial que no és la meva triaria Raig Verd, per la qualitat dels llibres que fa i per la fe que hi  posa la Laura Huerga a l’hora d’explicar-los als seus lectors.’

Segurament l’editorial Periscopi, d’Aniol Rafel, és un model per a molts que somnien a muntar una editorial. Va néixer la tardor del 2012, al seu catàleg compta amb 42 títols i en fa una mitjana de 8 o 9 l’any.  El seu editor va ser un dels que va respondre al correu de Laura Huerga. ‘Al mateix temps –diu– vam dinar i vam parlar de cinquanta mil coses i sobretot de la idea de la visibilitat. No sé si hi ha un secret per a explicar tot això que fem, però diria que és el fet que tots treballem per a tots plegats, no ens veiem com a competència, sinó com a còmplices. Potser és naïf però ens ho creiem i tots publiquem llibres amb la idea d’aconseguir bons lectors de bona literatura en català, entenent que nostra la competència real són les editorials que publiquen no pas per fidelitzar els lectors. Nosaltres volem que els lectors tornin a les llibreries i anem acostumant la gent a llegir una mena de llibres amb un grau d’exigència que ens afavoreix a tots. Com més bé va a cadascuna de les editorials, més bé li va al conjunt.’

Rafel explica que quan l’associació va rebre el premi Lletra hi hagué un tombant pel que fa al reconeixement de cara enfora i de manera pública. ‘Dins el sector hem fet moltes accions que ens permeten tenir visibilitat, com ara les trobades amb els llibreters, que tenen molt de sentit, o les paradetes conjuntes a la Setmana del Llibre en Català o per Sant Jordi. Tot i això, hem de continuar treballant i enfortir allò que fem bé.’

Rafel diu que una de les seves aspiracions és consolidar el projecte de Periscopi mantenint sempre el nivell amb aquests títols, pocs però identificables. I sobre les altres editorials diu: ‘Totes les editorials de Llegir en Català tenen coses que m’agraden, però per proximitat el catàleg que més ens toca és el de Raig Verd, amb totes les diferències i particularitats que tenen, però em sentiria orgullós amb la feina de qualsevol company.’

Les illes i el País Valencià
Un projecte com aquest difícilment tindria sentit si no pogués comptar amb editorials de la resta dels Països Catalans. El Gall Editor, des de Pollença, a Mallorca, i Sembra Llibres, des del País Valencià, són les dues editorials del grup que hi aporten aquesta pluralitat.

Gracià Sànchez, editor d’El Gall, és el més veterà de l’associació. L’empresa va néixer el 1995 i tenen un catàleg de més de 340 títols. Actualment tornen al bon ritme d’abans de la crisi i editen uns 30 títols l’any, que és el màxim que els permet l’estructura empresarial. ‘La nostra entrada a Llegir en Català va ser de casualitat. Vaig veure la notícia que es formava aquesta entitat –no me’n record de quin mitjà ho havia publicat– i em vaig posar en contacte amb na Laura Huerga. Ben aviat vaig entrar en el nou projecte, un poc per casualitat, perquè a ells no els coneixia.’

A Sànchez no li agrada parlar de quota insular, malgrat que reconeix que és així. ‘Som els únics editors de les Illes en el projecte i aquí en som la cara visible, amb tots els pros i contres. Els contres és que no podem participar tan fàcilment en tot el que es fa a Llegir en Català per la distància. No pots agafar un avió cada dia per anar a reunions amb terceres persones a Catalunya, però tenim l’avantatge de la representativitat, que per a una petita editorial és important. Nosaltres sols no podríem situar-nos com ho hem fet perquè la mar uneix però també distancia.’

Per al Gall, ser present a Llegir en Català encara no ha significat un canvi en les vendes. ‘Aquests cinc anys han coincidit amb la crisi i per tant no podem comparar-ho amb res. Ara torna una certa normalitat, però hi ha el canvi de paradigma amb les noves tecnologies, les xarxes i els hàbits de consum. Sí que hem tingut més visibilitat, amb catàlegs conjunts, participació a fires i clubs de lectura, per exemple.’ L’editorial, a punt de fer vint-i-cinc anys, veu clar que cal ser molt curós a l’hora de seleccionar. A l’hora de triar una altra editorial, Gracià Sànchez també es quedaria amb qualsevol dels altres: ‘Amb tots tenim més convergències que divergències, però per les temàtiques que tocam, segurament m’agradaria ser l’editor de Saldonar o de Periscopi.’

Borja Català és l’editor de Sembra Llibres, del País Valencià, fundada a començament del 2014. Fins ara ha editat 36 títols i en publica 8 l’any de mitjana. El procés d’integració a la Llegir en Català va ser gestionat per l’editor anterior, Joan Carles Girbés (actualment al grup Ara). Català diu: ‘Per a nosaltres representar Llegir en Català al País Valencià és una responsabilitat fàcil, perquè ser la cara d’una cosa que t’estimes i que és tan fàcil de defensar no carrega gens ni mica, ans al contrari’. Català assegura que per a ells és fonamental ser al grup: ‘Així coneixes més gent, més llibreries, i això ens fa més forts com a editorial.’

Vist des del País Valencià els objectius de l’entitat són encara més forts. ‘Hem de treballar –diu– perquè totes les propostes que fem es puguin acomplir i no defallir. Per als independents és clau estar junts i en clau valenciana el desafiament és ajudar a millorar els índexs de lectura en català, proposant bons llibres per a llegir i participant en els principals esdeveniments, com ara la Fira del Llibre i la Plaça del Llibre.’ Si no fos editor de Sembra, a Borja Català li agraden molt tant Raig Verd com Periscopi. Creu que són editors molt valents que si no fessin els llibres que fan ells no es podríem llegir en català.

Singularitats editorials
Si bé és cert que cadascuna de les editorials del grup té el seu nínxol de mercat i de publicació, n’hi ha tres que tenen àrees molt especialitzades. Tigre de Paper respon a totes les característiques d’una editorial de pensament crític; Birabiro es dedica exclusivament al llibre infantil i juvenil i l’Avenç és especialitzada en una línia molt concreta d’assaig i de recuperació de la memòria.

Marc Garcés ens explica que Tigre de Paper va néixer el 2011 i té una seixantena de títols publicats. Si bé fins ara en feien entre 10 i 12 cada any, ara en passaran a fer 18. ‘En català no hi ha cap altra editorial de pensament crític –o de llibre radical, com vulgueu dir-ne– i hem de poder donar sortida a aquesta mena de llibres’, diu. L’editorial presenta una característica singular: té 250 subscriptors, gent molt fidelitzada que confia en el criteri de l’editorial i espera la sortida de qualsevol títol del segell.

‘Vam entrar a Llegir en Català quan ja tenien tres anys i mig perquè nosaltres treballem el pensament crític en català i estàvem convençuts que no podíem actuar aïlladament. Vam voler entrar en un grup amb editorials amb una feina excel·lent. Jo crec que entre tots, cadascú en el seu àmbit, fem una aportació cultural impressionant, i fins i tot diria que un acte de patriotisme.’

Per al futur de l’entitat, Garcés reclama reforçar la presència d’intervenció amb les institucions i, a mig camí, ‘defensar el nostre plantejament d’un model editorial de qualitat que respecta les condicions laborals i de vida de la resta dels agents del sector com a forma de ser que ens caracteritza i que hauria de ser l’habitual i lògic en el món del llibre’. Com que Garcés és un gran lector de novel·la negra i també un apassionat de la història, escull ‘Crims.cat’ i L’Avenç com a editorials possibles si no fos a la seva.

Oriol González és l’editor de Birabiro, especialitzada en literatura infantil i juvenil que va néixer fa tres anys i ha publicat una vintena de títols. Pretenen fer-ne entre 6 i 8 cada any. Han estat els darrers d’entrar a Llegir en Català, fa un any i mig. ‘Sabia què feien i els seus principis editorials i per casualitats del sector vam entrar en contacte amb Laura Huerga i Núria Iceta. Ens vam anar coneixent i vam proposar la possible entrada, perquè hi compartíem principis professionals. Per a nosaltres era una bona plataforma i a ells els anava bé d’ampliar la diversitat de tipologia editorial. La proposta va ser nostra i van creure que era positiu.’

González diu: ‘A Llegir en Català es treballen molt a gust. Els objectius i les fites comunes són pel bé de l’associació i de totes les editorials. Per això tothom hi treballa, ens beneficia individualment i col·lectiva i això fa que la implicació sigui important i en el mateix grau per a tots els associats.’

Segons González ell i la seva sòcia són una mica inconscients pel fet d’haver creat l’editorial en plena crisi. ‘Veníem del sector editorial i vèiem que la literatura infantil i juvenil tenia una oferta limitada i repetitiva i una mica ensopida. Volíem aportar-hi coses diferents. La nostra visió del sector i del producte ens diferencia dels altres. I som aquí, empenyent i lluitant’. Diu que descobrir on es perden els lectors infantils en el seu trànsit cap a l’edat adulta és un objectiu tant de l’editorial com de l’associació. ‘Hi ha molts factors per a analitzar però n’hi ha un de vital: quan a l’escola llegir deixa de ser un acte lúdic per ser un deure, una activitat més de classe i no un acte de diversió.’ González, tot i que també vol escapolir-se de la qüestió, acaba mostrant debilitat per Raig Verd: ‘Perquè hi ha autors de primera categoria que vaig descobrir abans de formar part de l’associació i ser editor d’aquests llibres.’

Nuria Iceta, editora de l’Avenç, és, a més a més, la presidenta actual del col·lectiu. El projecte cultural de l’Avenç es complementa amb l’editorial homònima que fa deu anys que fa llibres i que fins ara n’ha publicats 85. Iceta recorda: ‘A la primera reunió posterior al correu de la Laura hi van assistir divuit editorials i vam passar a seu deu, no per res, sinó perquè hi havia gent que simplement no podia seguir el ritme.’ Assegura que ara n’és la presidenta perquè li ha tocat i perquè són aspectes purament formals. A l’hora d’enumerar objectius explica: ‘Nosaltres no tenim límit, la nostra fortalesa es no posar-nos sostre i no posar límits a res, hem d’arribar al màxim possible en la col·laboració entre nosaltres i amb tota la resta d’agents del sector, volem contribuir a enfortir el conjunt del sector modestament, i hi ha molt de camí per fer. Per començar, eixamplar aquest 25% dels lectors en català tenint clar que el món no ens espera, que som nosaltres que hem de fer les propostes atractives i diferents tenint en compte els usos de l’oci d’avui.’

Quant a la seva editorial explica: ‘Ara que ja tenim 10 anys i 85 llibres, hi ha una perspectiva i s’entén el conjunt del que hem fet en la narrativa de la memòria, i seguirem aquesta línia.’ Tampoc no li agrada gens el joc d’haver de convertir-se en editora d’un altre segell, però al final tria Birabiro. ‘No hem fet mai res infantil i el futur ens el juguem amb aquestes lectures de nens, amb les biblioteques escolars i la implicació de pares i mestres, i polítics, i de la manera com ho fan ells, amb una proposta de llegir per passar-ho bé i de molta qualitat.’

Sòcia d’honor o una retirada parcial
Mentre s’espera que l’entitat potser anunciï una nova incorporació durant la festa de commemoració dels cinc anys, una cosa sí que és segura: han decidit de crear una figura especial, la de sòcia d’honor, per a l’editorial Meteora, que ha emprès una trajectòria de cap a la reducció de títols i una nova manera de fer feina molt més pausada, coincidint amb la retirada de l’editor, Jordi Fernando.

‘Nosaltres en vam ser socis fundadors i, com que l’editorial va desapareixent lentament, pensàvem que també havíem de passar a un segon terme del punt de vista associatiu. Vam començar plegats i ens estimem molt i d’aquest reconeixement com a socis d’honor ens omple de joia, és clar.’

Per a Fernando, Llegir en Català ja ha aconseguit una fita molt important: ‘Ha fet visible la figura del petit editor independent. No solament els del grup, sinó que ha popularitzat la idea que més enllà dels grans hi ha editorials petites amb moltes coses a dir, que fan traduccions que ningú no faria i que han aparegut per contrarestar la globalització. Això ha estat molt important.’

L’editor de Meteora, com a soci d’honor, té una prerrogativa i en lloc de dir quin editor voldria ser, enumera què es quedaria de cada un dels seus companys. ‘Entre la novel·la sense colors es destaca molt la manera de fer de Periscopi, sobretot per la tria dels títols; m’encanta la perseverança de Crims.cat per continuar apropant la novel·la popular per mitjà del gènere negre; del Gall Editor i de Raig Verd, el compromís per les traduccions estrangeres amb molta voluntat i un gran risc, cosa que és un mèrit extraordinari. La col·lecció de periodisme de denúncia de Saldonar la voldria qualsevol dels editors del grup, i les traduccions de clàssics de l’Avenç ens hauria encantat de fer-la a nosaltres. El bon ull de Sembra Llibres i el sistema de subscripció de Tigre de Paper i el bon gust de Birabiro. Totes tenen alguna parcel·la que els robaria.’