Llegir a la presó

Aviat farà cinc mesos que Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn són en presó preventiva. Sànchez i Cuixart compliran mig any entre reixes a mitjans d’abril, pocs dies abans de la Diada de Sant Jordi. En la carta que va enviar a Núvol, Cuixart ens parlava de la pau interior que sentia cada cop que superava una nova por, “una cosa molt semblant al gust que deu tenir la llibertat plena”. Contra la llibertat de moviments sobresurt la llibertat de pensament.

Després d’entrar a la presó, el protagonista de L’estrany d’Albert Camus acostumava a rellegir un tros de paper de diari que conservava per atzar, que li permetia aïllar-se de la seva rutina sense al·licents ni expectatives. També ho feia en Tintín a El temple del Sol mentre esperava, amb el Capità Haddock, el temps que faltava perquè els inques andins perpetressin el ritual de la seva matança sota l’astre rei. Per entretenir-se o per reflexionar, eren lectures per ocupar la ment més enllà d’un mateix. Lectures, però sobretot relectures.

A falta de diari, Mersault estava preparat per qualsevol cosa: “Si m’haguessin fet viure en un tronc d’arbre sec, sense cap altra ocupació que mirar la flor del cel sobre el meu cap, m’hi hauria acostumat de mica en mica”. En aquesta conjuntura, es dedicava a pensar en totes les coses que tenia a la seva habitació amb un estoïcisme impassible increïble. Ell ja deia que l’home és capaç d’acostumar-se a tot. Una reflexió paradoxalment vitalista: hi ha gent que encara està pitjor que jo.

No crec que L’estrany sigui la millor lectura per llegir en una cel·la, però sí que em sembla que, en aquestes circumstàncies, tenir llibres per llegir és una de les distraccions que més poden ajudar a suportar el “temps d’incubació” cap a la llibertat del qual parlava el conseller Forn en la carta que ens va enviar. En el seu aïllament a Soto del Real i Estremera, es fa difícil imaginar l’abast del contacte que poden tenir amb tot allò que passa a fora, relacionat amb o al marge del procés i la repressió. Passen tantes coses que, en comptes de periodística, la millor lectura en aquest espaitemps ha de ser la literària: primer, perquè no és caduca ni monotemàtica, i segon, perquè també parla, amb més profunditat i narrativitat i a través de diversos gèneres, d’aquesta realitat segellada sense reserves amb el 155.

Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura.