18.12.2024 - 21:02
|
Actualització: 18.12.2024 - 21:46
Entrant pel carrer de Ferran de Barcelona venint de la Rambla i en direcció la plaça de Sant Jaume, els primers negocis que et donen la benvinguda són un McDonald’s i un KFC. És un dels carrers més populars del barri Gòtic i l’allau de turistes hi és constant. Has d’esquivar els que van despistats amb la càmera del telèfon, però també aquells que transiten amb bicicletes de lloguer i patinets elèctrics a tot drap. És ben bé una cursa d’obstacles. Hi ha negocis diversos, per a tots els gusts, i tots amb aparadors farcits de llums de Nadal. Restaurants de menjar asiàtic, forns de pa de franquícies, botigues de complements i locals de records, molts locals de records. Aquí, allà i uns metres més enllà.
Arribem al número 41, a l’emblemàtica llibreria Sant Jordi, a prop de la plaça de Sant Jaume, i ens trobem una bona cua de gent al carrer. El local acapara l’atenció de tothom. Els que caminen amunt i avall es demanen què fa tota aquesta gentada. Hi ha qui es pensa que hi ha un autor conegut que signa llibres o que regalen alguna cosa. Als turistes també els crida l’atenció. Alguns s’aturen, fan una fotografia, i avall: continuen el rumb. Però aquesta llarga cua té una explicació ben diferent.
El propietari de la llibreria, Josep Morales, va morir dimarts passat. El local tancarà i la família i els amics s’han organitzat per a vendre tots els llibres possibles, i també han preparat lots de Nadal literaris. La notícia ha corregut com un regueró de pólvora, sobretot un missatge de WhatsApp que acaba així: “Podreu avisar als vostres contactes que vagin a fer una volteta per la llibreria?”
I és precisament això que ha vingut a fer tota la gent que fa cua. Fer una volta a la llibreria i donar suport a un dels darrers locals clàssics que resten al cor barri Gòtic; una botiga que, d’ençà que obrí, l’any 1983, s’ha concebut com un espai que va més enllà de la venda de llibres, i abasta disciplines artístiques i humanístiques diverses. Perquè la llibreria Sant Jordi és el darrer relat d’una Barcelona que cada volta és menys Barcelona. D’una ciutat que perd negocis històrics i es va difuminant a còpia de locals sense essència ni arrel.
La llibreria és un bon reflex d’aquesta Barcelona que es va esvaint. Aquest local, de gom a gom. I, a la dreta, la botiga de records Love Barcelona completament buida. A l’esquerra, llum tènue. A la dreta, un blanc que enlluerna. En una banda, piles i piles de llibres. I a l’altra, tangues vermells il·lustrats amb “Barcelona” i un brau; o tangues blancs amb els missatges en anglès “I love big boobs” (‘M’encanten els pits grossos’). Dues realitats completament oposades que es troben obligades a conviure.
Cristina Riera, vídua de Morales, explica a VilaWeb que el negoci no té relleu, que ella té dues feines i que no ho pot assumir tot. “El lloguer s’acabarà al febrer i intentem que això ho continuï algú altre, que es preservi per la ciutadania. És un local emblemàtic en un carrer que s’ha anat deteriorant. La gent ens diu que és el far del carrer de Ferran”, explica.
L’onada de solidaritat és tan forta que desborda el local. És petit i s’omple fàcilment. La gent s’hi passeja com pot de punta a punta, fullejant els llibres que troba a les taules o a les grans prestatgeries. Riera reconeix que la campanya i la rebuda del públic els ha sorprès. Ho van comentar al veïnat i aquest s’ha encarregat de fer el boca-orella. La idea de Riera és que el negoci continuï, però en mans d’algú altre.
A fora, a la cua, s’hi respira solidaritat, però també indignació. L’Olga i la Rosa lamenten que tanqui i assenyalen que es perd l’essència de Barcelona. Se n’han assabentat per internet, eren a prop i hi ha vingut. “Em sap greu que tanquin, les ofertes són la cosa menys important. Sap greu que tanqui una llibreria tan emblemàtica com aquesta”, diu la Rosa. “I vés a saber què passarà ara”, diu l’Olga. “En aquests llocs, hi havia botigues boniques i posen souvenirs a tot arreu; això ningú no ho atura i és una pena”, insisteix la Rosa.
La Maica, la Rosa i l’Emmy han cantat nadales a la plaça de Sant Jaume i en acabat s’han adreçat a la llibreria. Se n’han assabentat per les xarxes i per WhatsApp. La Maica cerca algun llibre sobre tarot i la Rosa algun llibre de literatura dels “escriptors d’abans”, diu. La Maica es queixa especialment de la gentrificació. “Em sembla bé que ens vinguin a veure, però hem de preservar les nostres coses”, diu. I també fa esment de la lluita per l’habitatge. Uns metres enllà hi ha en Miquel Àngel, que també se n’ha assabentat pel missatge de WhatsApp. També el preocupa el futur del local. “És increïble. Un carrer més avall, són tot botigues de telefonia. L’una al costat de l’altra. Això és impossible que doni negoci”, assenyala.
Aquesta tarda, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, s’hi ha arribat per conèixer-ne la història. Al matí, Riera també ha parlat amb la Generalitat de Catalunya. Veu que els polítics hi estan interessats i té l’esperança que tot plegat arribi a bon port.
