Llarena vol recórrer a la desesperada al TJUE arran del fracàs de les euroordres

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha començat el procés per a presentar una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’abast de les euroordres, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig, una decisió que la justícia belga li va comunicar formalment el primer de febrer. Llarena dóna tres dies de termini a la fiscalia, l’advocacia de l’estat, Vox i les defenses del president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè es manifestin sobre la necessitat de presentar aquesta qüestió pre-judicial o no. A més, els demana que informin del contingut de la qüestió o qüestions que s’hi haurien de formular.

Segons que argumenta Llarena, la interpretació de la justícia belga per a denegar el lliurament a Espanya de Puig “discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem, i la interpretació definitiva de la norma no sols afecta les decisions de lliurament que s’hagin de prendre en un futur i la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d’unes mesures que impacten directament i permanentment en el dret de llibertat dels afectats, no sols respecte de la seva llibertat de moviments en l’actual país d’execució, sinó en tots aquells altres estats de la Unió Europea on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la seva llibertat en un futur”.

El fracàs de Llarena a Bèlgica per a aconseguir el lliurament de Puig s’afegeix als que ja va tenir amb Puigdemont a Alemanya, que també va refusar de lliurar-lo pels delictes de sedició, i a Escòcia amb Ponsatí, que una vegada ja va haver de retirar.

Un moviment amb la mirada posada en les euroordres de Puigdemont, Comín i Ponsatí

Llarena ha activat el procés per a presentar una qüestió pre-judicial després del vot favorable de la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu a retirar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí. En cas que el ple del Parlament Europeu ratifiqués la decisió i, finalment, els exiliats eurodiputats perdessin la immunitat a què tenen dret com a electes europeus, Llarena es trobaria la dificultat de convèncer Bèlgica de lliurar-los els exiliats, cosa que ja va refusar de fer amb Puig.

Amb la pre-judicial al TJUE, Llarena intenta que la justícia europea li doni la raó i contradigui la justícia belga, amb l’objectiu final d’aconseguir el lliurament dels exiliats.