Llarena encalla durant tres setmanes el recurs de Puigdemont, Puig i Comín contra la inaplicació de l’amnistia

El jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha trigat tres setmanes a traslladar a la fiscalia i a Vox el recurs de reforma del president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín contra la decisió de no amnistiar-los el delicte de malversació i mantenir així l’ordre de detenció a l’estat espanyol.

Llarena ha donat ara un termini de dos dies a la fiscalia i Vox perquè hi presentin al·legacions. El recurs de reforma, que ha de resoldre Llarena, és imprescindible per a poder fer un recurs d’apel·lació dins el Suprem mateix, que l’haurà de resoldre una sala formada per tres magistrats i, si fos necessari, poder anar posteriorment al Tribunal Constitucional espanyol i a la justícia europea. Així, la dilació exercida ara per Llarena bloca la possibilitat de continuar el recorregut judicial perquè s’apliqui l’amnistia als exiliats catalans.

La defensa de Puigdemont va acusar el magistrat Llarena de fer una interpretació “completament insostenible” de la llei d’amnistia i d’incórrer en “fallides lògiques i contradiccions tan evidents”. En un escrit, la defensa precisava que es pronunciava exclusivament sobre la decisió del jutge de no amnistiar la malversació i avisava que en uns altres escrits respondria sobre la negativa d’aixecar l’ordre de detenció dins l’estat espanyol que pesava damunt seu i sobre si veia pertinent de consultar el Tribunal Constitucional sobre l’amnistia al delicte de desobediència.

Puigdemont deia: “Sense cap dubte la vigència d’una ordre de detenció suposa una restricció” del seu dret de llibertat personal. Alhora denunciava la “vulneració palmària” de la constitució espanyola i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Igual que va fer la fiscalia en el recurs que va presentar contra la decisió de la sala penal de no amnistiar la malversació del vice-president Oriol Junqueras i la resta de condemnats, Puigdemont feia referència en el seu recurs al vot particular que va emetre la magistrada discrepant del tribunal, Ana Ferrer. “L’única interpretació raonable de la llei que ara apliquem ens porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar”, sostenia la magistrada.