19.07.2018 - 13:43
|
Actualització: 19.07.2018 - 21:53
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha decidit de refusar l’extradició del president Carles Puigdemont. La setmana passada, el tribunal de Slesvig-Holstein va descartar el delicte de rebel·lió i només va proposar de lliurar Puigdemont per malversació. Llarena considera que el tribunal alemany no ha demostrat prou compromís amb uns fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol.
Llarena acusa Slesvig-Holstein d’haver pres la decisió sobre l’euroordre després d’haver modificat ‘alguns extrems del relat fàctic remès per aquest instructor’ i ‘sense conèixer’ les proves recollides durant la investigació. A més, diu que el tribunal alemany s’ha extralimitat en les seves funcions perquè ha valorat ‘els efectes de fons’ del cas de Puigdemont.
A més, ha decidit de retirar les euroordres per a tots els exiliats (Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira) i manté únicament les ordres de detenció dins el territori espanyol. Segons que diu Llarena, les oposicions de les justícies belga i alemanya a lliurar els exiliats per rebel·lió ‘no tan sols curtcircuiten l’operativitat de l’instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament’. És per això que refusa les euroordres de detenció i lliurament de tots els exiliats.
A la interlocutòria, Llarena també critica la decisió de la justícia belga de refusar l’euroordre de Comín, Puig i Serret per un error de forma. Considera que la decisió del tribunal d’execució belga menysprea ‘el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus aclariments’ i diu que ‘les objeccions formals expressades en la resolució belga són inassumibles’.
Els exiliats recuperen la mobilitat internacional
Sense euroordres en vigor, els exiliats poden sortir dels estats on havia començat el procés judicial per a deliberar si s’havien de lliurar a l’estat espanyol. Té especial rellevància en el cas de Puigdemont, que pot tornar a Bèlgica i activar el Consell per la República, tal com va anunciar el president Quim Torra en una entrevista a TV3.
L’objectiu del Consell de la República, com va explicar Puigdemont, és dirigir el camí cap a la ‘independència efectiva’ en ‘estreta col·laboració amb el govern a l’interior’.
Llarena descarta d’anar al TJUE
Malgrat totes les queixes, Llarena no presenta cap qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè determini si el tribunal alemany ha actuat correctament o no. El jutge argumenta ara que hauria d’haver estat la justícia alemanya que demanés a la instància superior com calia aplicar l’euroordre ‘per obtenir una interpretació uniforme de la norma’. ‘El tribunal d’execució (en aquest cas Alemanya) era l’obligat a exposar la qüestió prejudicial’ al TJUE, diu el jutge, que critica la ‘manca de compromís’ del tribunal de Slesvig-Holstein.
El desembre del 2017, Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig– adduint que un possible lliurament per un delicte que no fos el de rebel·lió posaria en dubte la ‘unitat jurídica inseparable’ de la causa al Suprem espanyol.
Llegiu ací la interlocutòria de Llarena:
