09.03.2021 - 15:30
|
Actualització: 09.03.2021 - 17:29
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena mou fitxa ara que el ple del Parlament Europeu ha retirat la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Avui mateix, Llarena ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) un seguit de qüestions pre-judicials sobre l’abast de les euroordres, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig.
En concret, Llarena exposa set preguntes, una de les quals amb dues preguntes derivades, en què posa el dubte sobre la justícia belga a l’hora de denegar l’euroordre de Puig, que qüestionava que el Suprem fos competent per jutjar-lo. A més, qüestiona la validesa de l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. A més, demana si, en cas que el TJUE considerés que els arguments de la justícia belga no són vàlids, podria tornar a perseguir amb una nova euroordre algú que ja té una sentència ferma, com passa amb Puig.
La primera pregunta és si una autoritat judicial pot refusar el lliurament d’una persona reclamada amb una euroordre d’acord amb causes de denegació previstes en el dret, però no previstes a la decisió marc europea que regula les euroordres. En cas que la resposta a aquesta pregunta sigui positiva, demana si l’autoritat judicial que emet l’euroordre ha d’investigar l’estat de dret on resideix la persona que vol que sigui lliurada, per tenir en consideració “les eventuals causes de denegació d’una euroordre no recollides a la decisió marc”.
En tercer lloc –i tenint en compte la situació presentada en les preguntes anteriors i que l’article 6.1 de la decisió marc de les euroordres diu que la competència de l’autoritat judicial per a dictar una euroordre s’estableix en virtut del dret de l’estat que l’ha d’emetre– demana si l’estat que vol que lliuri la persona pot “qüestionar la competència que l’autoritat judicial d’emissió té per a actuar a la causa penal concreta i refusar el lliurament per entendre que no és competent per a emetre-la“.
Menysté l’informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU
Llarena també demana al TJUE que es posicioni sobre “l’eventual possibilitat de control per part de l’autoritat judicial d’execució [de l’euroordre] del respecte dels drets fonamentals de la persona reclamada a l’estat emissor”, i exposa tres preguntes relacionades. La primera és si la decisió marc de les euroordres permet que es pugui denegar el lliurament per apreciar que hi ha un risc de violació dels seus drets fonamentals en aquell estat, a partir de l’informe d’un Grup de Treball presentat per la mateixa persona reclamada, en relació amb el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. Així mateix, qüestiona que l’informe sigui un “element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar, atesa la jurisprudència del Tribunal de Justícia, la denegació del lliurament de la persona reclamada sobre la base d’un risc seriós de vulneració dels seus drets fonamentals”. En cas que la resposta a aquesta pregunta sigui positiva, Llarena demana quins elements exigeix el dret de la Unió perquè un estat membre pugui concloure que a l’altre estat membre que emet l’euroordre hi ha un risc de violació de drets fonamentals que justifiqui la denegació de l’euroordre.
Llarena també pregunta si les respostes a les anteriors qüestions estan condicionades per la circumstància que la persona reclamada hagi pogut qüestionar davant l’autoritat judicial que el reclama la competència per a jutjar-lo, detenir-lo i la garantia dels seus drets fonamentals. Així mateix, demana si les respostes anteriors es veuen condicionades quan l’autoritat judicial que ha de decidir sobre una euroordre la refusa “per causes no expressament previstes a la referida decisió marc”, com serien l’apreciació de la falta de competència de l’autoritat judicial que el reclama i el risc de vulneració de drets fonamentals, i ho fa sense demanar-li abans informació complementària específica que condicionin la decisió en aquest sentit.
Per últim, demana si el TJUE, en cas de resoldre que no es pot denegar una euroordre pels motius que ho va fer la justícia belga amb Lluís Puig, s’oposaria a permetre que el Suprem cursi una nova euroordre contra ell i davant la justícia belga una altra vegada.
