06.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 06.03.2018 - 22:02
El president Carles Puigdemont va acompanyar l’anunci de retirar provisionalment la seva candidatura a la investidura de la proposta que el candidat fos Jordi Sànchez, número dos de la llista de Junts per Catalunya. L’ex-president de l’ANC i número dos de JxCat és a la presó de Soto del Real des del 16 d’octubre, però manté l’acta de diputat al parlament i ja va acceptar l’encàrrec de Puigdemont fent un reconeixement al govern legítim. Ahir, el president del parlament, Roger Torrent, va formalitzar la seva candidatura a ser investit president.
Esquerra Republicana ja ha confirmat que hi votarà a favor, però la CUP va anunciar dissabte que s’abstindria perquè considera que el pla de govern preacordat entre JxCat i ERC és autonomista. El ple és convocat dilluns vinent i els dos partits majoritaris aspiren a convèncer la CUP perquè canviï de parer i cedeixi, com a mínim, dos vots a la investidura de Sànchez.
Paral·lelament, la defensa de Sànchez ha demanat que sigui alliberat perquè pugui assistir al ple d’investidura. La setmana passada, dos ministres del govern espanyol van donar per fet que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena impedirà que Sànchez pugui ser al parlament. Per la seva banda, JxCat ha anunciat que presentarà una querella criminal contra Llarena per prevaricació si no deixa Sànchez en llibertat. ‘Ho entendríem com un fet gravíssim i absolutament inoportú, que trairia la voluntat dels ciutadans’, ha explicat el portaveu adjunt de la formació, Eduard Pujol.
Pot haver-hi prevaricació?
El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez-Royo argumenta, en un article a El Diario: ‘Impedir l’exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delicte més greu de prevaricació que es pot cometre en democràcia.’ Pérez-Royo sosté que amb la constitució espanyola a la mà no es pot impedir que Sànchez vagi al parlament.
Pérez-Royo també diu que, si Llarena li ho impedeix, Sànchez podrà querellar-se contra ell per prevaricació i demanar la nul·litat de tota la instrucció que es fa al Suprem contra l’independentisme. ‘Cometria un delicte tan greu, el jutge instructor, que l’inhabilitaria per a l’exercici de la funció jurisdiccional a partir d’aquell moment, a més de comprometre de manera sobrevinguda totes les decisions anteriors a aquesta causa.’
En canvi, Xavier Arbós, també catedràtic de dret constitucional, considera que és excessiu dir que Llarena pot cometre un delicte de prevaricació: ‘Quan el jutge pren una decisió equivocada, perquè sigui prevaricació cal que aquest error sigui voluntari, deliberat’, va explicar dissabte a Catalunya Ràdio. A més, ha advertit que el jutge pot interposar una querella per calúmnies a qui digui que prevarica. ‘Hi ha un bon tros entre dir que el jutge pot equivocar-se i dir que pot prevaricar.’
El precedent de Juan Karlos Ioldi
Hi ha un precedent a l’estat espanyol respecte d’un candidat a la investidura en situació de presó preventiva. És el de Juan Karlos Ioldi, d’Herri Batasuna, que el 20 de novembre de 1987 va assistir a la sessió d’investidura del parlament basc autoritzat per l’Audiència de Navarra. El pacte entre el PNB i el PSE va donar la presidència a Jose Antonio Ardanza, del PNB, i Ioldi va tornar a la presó.
No obstant això, fonts jurídiques consultades per VilaWeb expliquen que el Suprem pot argumentar que no se sotmet a la jurisprudència d’un tribunal de rang inferior, i que per tant Llarena pot passar per alt el precedent de Ioldi en el cas de Jordi Sànchez.
