Llarena, perdut a Sardenya cercant en va Puigdemont, Comín i Ponsatí

Mentre Toni Comín i Clara Ponsatí eren davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, acompanyant el president Carles Puigdemont en la declaració d’avui sobre l’euroordre demanada pel Tribunal Suprem espanyol, el jutge Pablo Llarena enviava un providència al tribunal sard per demanar que comencés també un procediment d’extradició contra els dos eurodiputats. I hi deia que se n’havia assabentat per la premsa, però que “l’autoritat judicial espanyola” no ho havia pogut confirmar. I Comín i Ponsatí conversaven i somreien davant la porta de la Via Budapest de Sàsser. Ho feien en virtut de l’advertiment de les autoritats italianes per a deixar-los entrar a l’estat, malgrat que el Suprem espanyol mantingués actives les euroordres. És un exemple de la precipitació, improvisació i desencert amb què ha anat actuant Llarena aquests darrers quatre anys, en la persecució estèril contra els exiliats.

I s’ha confirmat hores més tard, passades les tres de la tarda, quan Puigdemont, acompanyat dels seus advocats, ha sortit en llibertat, i amb el procediment d’extradició contra ell suspès. Perquè, novament, tant la fiscalia italiana com el tribunal han entès i han subscrit els arguments de la defensa: que la competència del Suprem espanyol per a demanar la suspensió de la seva immunitat com a eurodiputats és ara mateix en qüestió, arran de la demanda presentada al Tribunal de Justícia de la UE; i que també hi ha dubtes –formulats en preguntes pre-judicials per Llarena al TJUE– sobre com s’han d’executar les euroordres. Fins que no es resolguin aquestes qüestions, la justícia italiana no es pronunciarà. Deixarà que parli primer la justícia europea. I, amb aquesta decisió, deixa encara més sol Llarena, que la setmana passada insistia a dir que les euroordres eren executables, que no importava allò que havia dit el Tribunal General de la Unió el 30 de juliol proppassat.

[VÍDEO] Ponsatí explica que la policia la va anar a identificar a l’hotel a l’Alguer 

El tribunal de Sàsser no li ha fet cabal. Ni tan sols la fiscalia italiana, que és qui de fet representa la posició de l’estat espanyol en el procediment; si la setmana passada ja va estar d’acord a deixar en llibertat Puigdemont sense mesures cautelars, ara ha contradit el Suprem espanyol i ha sostingut que la tramitació de l’euroordre no pot continuar fins que no resolgui els diversos procediments el Tribunal de Luxemburg. L’ofensiva de les euroordres de Llarena sembla arribar a la fi, perquè, després d’aquest episodi, seria ben estrany que l’estat espanyol es veiés amb cor de fer detenir el president a l’exili en algun altre estat. Tots els precedents, tota la doctrina que es va acumulant en diverses jurisdiccions europees li van en contra. De la petició de començar un procés d’extradició contra Puigdemont i Ponsatí, no se n’ha sabut res. Llarena encara els cerca. El jutge s’ha tornat a perdre, ara a Sardenya.