Llarena no deixa anar els presos polítics al parlament perquè tenen massa suport social

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha argumentat que no deixava que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez ni Joaquim Forn poguessin assistir a la sessió constitutiva del parlament pel gran suport social que tenen els presos polítics. En el text en què denega la petició formulada per tots ells, Llarena diu que deixar-los anar perjudicaria ‘el manteniment de la pacífica convivència’ perquè hi podria haver ‘greus enfrontaments ciutadans’. En el fons, el seu argument es basa en el fet que tots ells han tingut ‘un estès suport social’, demostrat per exemple en grans manifestacions de rebuig a la presó condicional.

A més, el jutge deixa veure en aquesta resolució el ressentiment pel gran suport que tenen també ‘els investigats que han fugit de l’exercici jurisdiccional d’aquest instructor’, en referència a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. En aquest sentit, cal recordar que Llarena va arribar a retirar l’euroordre de detenció contra tots ells enviada a les autoritats belgues tan bon punt va quedar clar que el jutge de Brussel·les no acceptaria d’extradir-los pels delictes de rebel·lió ni de sedició.

Llarena passa comptes
D’entrada, Llarena recorda que el motiu de la presó preventiva és, d’una banda, ‘evitar la reiteració delictiva’, i d’una altra, ‘per la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades al marc legal de la nostra convivència’.

Diu que el control sobre això es desactivaria si els deixés anar a una sessió del parlament. Per què? Vegeu aquest paràgraf: ‘El comportament delictiu que s’investiga s’ha caracteritzat […] per una crida a la ciutadania a replicar multitudinàriament la seva desobediència […]. S’ha impulsat que sectors importants de la població resistissin o s’enfrontessin a una actuació nodrida dels cossos i forces de seguretat de l’estat. No ha mancat una fatxenderia explícita de la seva determinació i perseverança, i de no sotmetre’s a les normes més bàsiques de la nostra convivència, apel·lant a una ruptura estructural. I que el substrat de risc perviu avui es visualitza tant per l’estès suport social als investigats que han fugit de l’exercici jurisdiccional d’aquest instructor, com per haver-se impulsat mobilitzacions de desenes de milers de ciutadans que rebutgen explícitament les mesures cautelars adoptades en aquest procés.’

Dit això, conclou: ‘Amb aquests precedents i amb aquestes condicions actuals, encarar unes conduccions de sortida i retorn del centre penitenciari, en una data i unes hores determinades, amb un punt de destí i de retorn ben conegut, i de fer-ho amb la garantia que es desenvoluparan sense el greu enfrontament ciutadà que es pogués impulsar o brollar en ocasió del trasllat d’uns presos que susciten el seu suport incondicional, és quelcom que aquest instructor no percep amb la garantia que reclama el manteniment de la pacífica convivència que precisament va justificar l’adopció de la mesura cautelar.’